Jean-Charles Galissard de Marignac: diferència entre les revisions

Fou partidari de la [[hipòtesi de Prout]], formulada el 1815 per l'anglès [[William Prout]] (1785-1850). Prout sostenia que les [[Massa atòmica relativa|masses atòmiques]] dels diferents [[Element químic|elements químics]] eren múltiples de la massa atòmica de l’hidrogen, per la qual cosa postulava l’existència del “pròtil”, partícula fonamental comuna a tots els elements químics. Però les mesures més precises fetes per [[Jöns Jacob Berzelius|Jöns Jakob Berzelius]] (1828) i [[Edward Turner]] (1832) havien desencoratjat aquesta hipòtesi. Particularment, el massa atòmica del clor era de 35,5 vegades la de l’hidrogen. Alguns científics provaren de superar aquesta dificultat concreta proposant que el "pròtil" tenia una massa de 0,5 vegades la de l’hidrogen. Tot i amb tot, els nous descobriments d’elements químics feia pensar en la necessitat d’una partícula fonamental. [[Jean Servais Stas]] (1813-1891), amb metodologies encara més precises que les de Berzelius i Turner, es dedicà a la qüestió, com també ho féu Galissard de Marignac que, a diferència d’Stas, sí creia en la hipòtesi de Prout. En tot cas, els resultats de Marignac, amb una taula de masses atòmiques per a 57 elements químics, evidenciaven que no eren pas múltiples de la de l’hidrogen.<ref name=":0" />

 

Desenvolupà un procés de [[cristal·lització fraccionada]] per separar el [[niobi]] i el [[tàntal]], dos elements de propietats químiques ben similars. Treballà en minerals de [[Terra rara|terres rares]], mitjançant tècniques [[Espectroscòpia|espectroscòpiques]]. Un d’aquests minerals era la [[ytterbita]] o gadolinita-(Y). En aquest mineral, hom havia identitat una terra rara, l’ítria, el 1794. El 1843, [[Carl Gustaf Mosander]] havia postulat que l’ítria contenia dues terres rares addicionals, l’èrbia i la tèrbia, distingibles per la coloració (l’ítria, blanca; l’èrbia, groga; la tèrbia, rosada).<ref name=":0" /> Utilitzant mesures d'absorció espectral, en col·laboració amb el físic ginebrí [[Jacques-Louis Soret]], per seguir el progrés de la separació dels elements aïllà l'[[itri]], l'[[erbi]] i un compost groc que creu que és [[terbi]]. En retirar la fracció que suposadament conté només erbi, continuà les seves manipulacions i finalment aïllà un nou element que anomenà [[iterbi]].<ref name=":1" />