Revisió del 18:24, 24 nov 2017 modifica Gazophylacium (discussió \| contribucions) Autopatrullats 13.067 edits m Suprimida Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Bones Lletres; Afegida Categoria:Presidents de la Reial Acadèmia de Bones Lletres usant HotCat ← Edició anterior		Revisió del 11:56, 2 gen 2018 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 451.384 edits Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}}, de E → d'E (2), de A → d'A AWB Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula escriptor \| tipus_infotaula = escriptor \| nom = [[~~fitxer~~Fitxer:Prince of Asturias Foundation Emblem.svg\|20px\|enllaç=Premi Príncep d'Astúries]] Martí de Riquer i Morera [[~~fitxer~~Fitxer:Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg\|25px\|Creu de Sant Jordi 1984\|enllaç=Premi Creu de Sant Jordi]] \| imatge = Acte d'homenatge al Dr. Josep M. Font i Rius, al Parlament de Catalunya.jpg \| peu = Martí de Riquer a l'acte d'homenatge al Dr. [[Josep M. Font i Rius]], al [[Parlament de Catalunya]] Línia 9: \| lloc_defuncio = [[Barcelona]] \| sepultura = [[Cementiri de Montjuïc]] (Barcelona) \| carrec = [[Senat d'Espanya\|Senador]] per Designació Reial<br />[[Fitxer:Escudo_del_Senado_de_España.svg\|40px]] \| inici = [[15 de juny]] de [[1977]] \| final = [[2 de gener]] de [[1979]] Línia 15: \| ocupacio = Escriptor i filòleg }} '''Martí de Riquer i Morera''' ([[Barcelona]], [[3 de maig]] de [[1914]] - [[17 de setembre]] de [[2013]]),<ref name=defunció>{{ref-notícia\|títol=Mor als 99 anys l'escriptor, filòleg i humanista Martí de Riquer\|publicació=324.cat\|url= http://www.324.cat/noticia/2174093/ociicultura/Mor-als-99-anys-lescriptor-filoleg-i-humanista-Marti-de-Riquer\| consulta=17 setembre 2013}}</ref> [[comte de Casa Dávalos]], [[Gran d'Espanya]] va ser un [[escriptor]] i [[filòleg]] català. Fou membre de la [[Real Academia Española]] des del [[1965]], president de la [[Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]] (1963-1996), membre de la [[Real Academia de la Historia]], de la ''Real Academia Sevillana de Buenas Letras'', del ''Centre de Cultura Valenciana'' y de la ''Hispanic Society of America'', entre altres institucions estrangeres. Fou un dels membres fundadors de la [[Société Rencesvals]], societat d'estudiosos de l'èpica. Així mateix, fou catedràtic emèrit de ''Literatura Romànica'' de la [[Universitat de Barcelona]]. Estudiós de la literatura en llengua romanç tant en [[occità]] com en [[castellà]] i [[català]], fou una de les autoritats més reconegudes en l'àmbit filològic, tant als [[Països Catalans]], com a [[Espanya]] i [[Europa]]. El [[1991]] fou guardonat amb el [[Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles]] i el [[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig\|Premi Crítica Serra d'Or d'estudi literari]] per la seva obra ''Aproximació al Tirant lo Blanc''; el [[1992]] amb la [[Creu de Sant Jordi]]; el [[1997]] amb el [[Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials]]; el [[1999]] amb el [[Premi Lletra d'Or]] per ''Quinze generacions d'una família catalana''; el [[2000]] amb el [[Premi Nacional de les Lletres Espanyoles]]; i el [[2005]] [[Joan Carles I]] li concedí la [[Gran d'Espanya\|Grandesa d'Espanya]]. Fou investit doctor honoris causa per la [[Universitat de Lieja]] i [[La Sapienza]] de Roma (1990). Línia 26: En esclatar la [[Guerra civil espanyola\|Guerra civil]] resta a Barcelona on entrà al Servei per a la Recuperació del Patrimoni de la [[Generalitat de Catalunya]], en el servei de recuperació d'arxius, dirigit per [[Agustí Duran i Sampere]]. A finals de [[1937]], el 17 d'octubre, fuig a França i després passa a [[Burgos]] on col·labora en la primera etapa de la revista [[Destino (revista)\|Destino]] i s'integra a l'exèrcit franquista, formant part del [[Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat]] i participa en la [[Batalla de l'Ebre]]. En el transcurs de la guerra és ferit a [[Benissa]] ([[Marina Alta]]) i perd un braç. Un cop acabada la guerra, abandona l'escriptura en llengua catalana i continua col·laborant en la revista [[Destino (revista)\|Destino]] (ara ja a Barcelona) i en els diaris [[La Vanguardia]] i [[Solidaridad Nacional]] i participa activament en la política cultural del règim.<ref>[[#\| Jordi Castellanos i Vila]]Ed. Eumo 2006, pàg. 343 i següent</ref> Serà membre de la junta de l'[[Ateneu Barcelonès]] fins a l'any 1952.<ref>[http://www.ateneubcn.org/inauguracio-del-cartell-ateneu-barcelones-150-anys-juntes-directives Ateneu Barcelonès: Inauguració del cartell “Ateneu Barcelonès. 150 anys de juntes directives”]</ref> Fa els estudis de Filosofia i Lletres, es llicencia el [[1942]] i obté el doctorat el [[1945]], i ocupa càrrecs a la Delegació de Prensa i Propaganda franquista a la província de Barcelona (Delegat<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1964/11/27/pagina-5/33103937/pdf.html?search=martin%20de%20riquer%20Consejo%20nacional%20de%20movimiento Diari La Vanguardia 8 -8-1942 “Nota. Cese del camarada Martin de Riquer como Delegado Provincial de Prensa y Propaganda”]</ref> de [[1940]]-[[1942]]) i ingressa a la [[Universitat de Barcelona]] com a funcionari acadèmic. Va incorporar-s'hi, el [[1942]], com a professor auxiliar temporal de Filologia Moderna, i s'encarregà, fins al [[1946]], de la càtedra vacant d'Història de la Llengua i Literatura Espanyoles, i com a professor encarregat i després adjunt ([[1947]]-[[1950]]) a la càtedra de Literatures romàniques, la càtedra de la qual l'obtingué el [[1950]] i va mantenir fins a la jubilació el [[1984]], i en qualitat d'emèrit fins al [[1990]]. El 1941 es casà amb Maria Ysabel Permanyer i Cintrón, amb qui tindrà sis fills, entre ells el també catedràtic [[Borja de Riquer i Permanyer]]. Durant el franquisme Martí de Riquer va defensar des de dins del règim un reconeixement i tolerància per a la llengua i cultura catalanes especialment a partir de [[1946]].<ref>[[#\|Jordi Castellanos i Vila]] Ed. Eumo 2006, pàg. 343 i següent</ref> Prova d'això és el seu informe secret encarregat pel ''[[Consejo Nacional del Movimiento]]'' sobre la situació del franquisme a Catalunya i on aconsellava l'oficialització i reconeixement del català.<ref>[[Carles Santacana Torres]] "El Franquisme i els Catalans: Els Informes del Consejo Nacional del Movimiento, 1962-1971" Editorial Afers,Catarroja 2006 pàgines 44 i següents"</ref><ref>[http://www.slideshare.net/heladi/ressenya-el-franquisme-i-els-catalans Ressenya llibre Carles Santacana "El Franquisme I Els Catalans: Els Informes del Consejo Nacional del Movimiento, 1962-1971"]</ref> Línia 87: == Referències == {{referències}} ~~<references />~~ == Bibliografia i articles == * {{ref-web\|url= http://www.llibrevell.cat/wp/marti-de-riquer-viure-la-literatura/\| consulta=18 abril 2013\|títol=Ressenya: “Martí de Riquer. Viure la literatura”\|obra=Diari d'un llibre vell\|autor=Xavier Caballé\|data=23 octubre 2008}} * {{ref-notícia\|títol=Vida del trovador Martí de Riquer\|publicació=El País\|url= http://elpais.com/diario/2008/03/27/cultura/1206572401_850215.html\| consulta=18 d'abril de 2013\|data=27 març 2008\|autor=Jordi Llovet\|llengua=castellà}} * {{ref-notícia\|títol=El caballero Riquer y su dama, la filología. Crítica del llibre "Martí de Riquer. Viure la literatura"\|publicació=El País\|url= http://elpais.com/diario/2008/03/27/cultura/1206572401_850215.html\| consulta=18 abril 2013\|data=29 novembre 2008\|autor= Jose Carlos Mainer\|llengua=castellà}} * {{ref-notícia\|títol=Martín de Riquer vida y obras de un sabio\|publicació=ABC\|url= http://www.abc.es/hemeroteca/historico-20-08-2008/abc/Cultura/martin-de-riquer-vida-y-obras-de-un-sabio_803871353181.html\| consulta=18 abril 2013\|data=28 octubre 2008\|autor= Sergi Doria\|llengua=castellà}} * Josep Lluís Martín Berbois. ''Entrevista a Martí de Riquer i Morera''. [[Sabadell]]: 2004. [[Quadern de les idees, les arts i les lletres]], número 145, pàgines 47-50. * {{ref-publicació\|cognom=Hauf i Valls\|nom=Albert Guillem\|títol="L'Homenot" Martí de Riquer savi cavaller de les nostres lletres\|publicació=Estudis Romànics\|data=2006\|pàgines=p. 351-361\|url= http://www.raco.cat/index.php/Estudis/article/view/223382\| consulta=18 abril 2013\|issn=2013-9500}} * {{ref-llibre\|títol=Martí de Riquer. Viure la literatura\| editorial=La Magrana\|any=2008\|isbn=8498671345\|autor=Cristina Gatell, Glòria Soler}} == Enllaços externs == Línia 112: \|títol = [[Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles\|Premi Nacional d'Assaig]] \| anys = [[1991]] \| abans = [[Agustín García Calvo]]<br /><small>Hablando de lo que habla</small> \| després = [[Emilio Lledó Íñigo]]<br /><small>El silencio de la escritura</small> }} {{succession box \|títol = [[Premi Nacional de les Lletres Espanyoles]] Línia 136: {{Autoritat}} {{ORDENA:Riquer Morera, Marti}} [[Categoria:Assagistes barcelonins contemporanis en castellà]]

Martí de Riquer i Morera: diferència entre les revisions