Obre el menú principal

Canvis

m
correcció
Per contra, la noblesa navarresa es mostrà disconforme amb l'elecció de Ramir, atès que el consideraren incapaç de defensar la terra contra el rei de Castella,<ref name="ZURITA"/> qui pocs dies després de la mort d'[[Alfons I d'Aragó]] havia posat setge a [[Vitoria]], pres alguns llocs del regne de Pamplona i es preparava per envair el [[regne d'Aragó]]. El [[bisbe de Pamplona]] [[Sancho de Larosa]] i els cavallers [[Ladrón Íñiguez Vélez]], [[Guillén Aznárez d'Oteiza]] i [[Ximeno Aznárez de Torres]], escolliren un descendent del rei [[Garcia IV Sanxes III de Navarra|Garcia Sanxes III de Pamplona]], [[Garcia V de Navarra|Garcia Remírez]], com a nou rei, tot i no comptar amb la conformitat dels aragonesos.<ref name="ZURITA">Zurita, Jerónimo: [http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/24/48/ebook2473.pdf Anales de la Corona de Aragón; Vol I; llib.1]</ref>
 
Per la seva part el rei [[Alfons VII de Lleó]] s'havia proclamat legítim successor del difunt rei [[Alfons I d'Aragó]],<ref name="UBIETO-104">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], Rioja y Pamplona ante la proclamación de Ramiro II, pàg. 104; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=124&path=1457&forma=&config_zoom=N&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> i havia ocupat tota la riba dreta de l'[[Ebre]] envaït el [[Regne de Pamplona]] i el [[Regne de Saragossa]]. El rei castellano-lleonès ambicionava la possessió de l'extens [[Regne de Saragossa]] i adduïa la tinença que li havia atorgat el difunt rei [[Alfons I d'Aragó]]; la invasió castellano-lleonesa fou justificada en la ''Chronica Adefonsi Imperatoris'' per motius de seguretat davant l'eventual ofensiva almoràvit i hauria estat confirmada per l'aclamació popular dels saragossans, tot i que l'historiador aragonès Antonio Ubieto considera que la crònica castellana «''és una versió interessada i parcial''».<ref name="UBIETO-108">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], Las relaciones de Ramiro II con Alfonso VII de Castilla pàg. 108; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=127&path=1457&forma=&config_zoom=N&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]{{citació2|''"Ante esta narración hay que tener en cuenta que '''es una versionversión interesada y parcial'''. Pero que parece cercana a la realidad."''}}</ref> L'ofensiva castellano-lleonesa provocà la retirada de Saragossa del rei Ramir II d'Aragó i els seus fidels,<ref name="ZURITA"/> passant a primers d'[[octubre]] que passaren a Calatayud,<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=001373 1134, 14 d'octubre: Ramir I d'Aragó dóna als homes de Calatayud el castell i vila d'Aranda, per tal que forme part del seu terme municipal]</ref> i després al [[Monestir de Sant Joan de la Penya]].<ref name="ZURITA"/>
 
El [[desembre]] del [[1134]] el rei lleonès entrà a [[Saragossa]] com a rei i senyor; allí hi confirmà les concessions dels antics reis d'Aragó.<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000755 Alfons VII de Lleó confirma els furs i usatges dels infançons i barons d'Aragó, atorgats pel rei Pere I d'Aragó]</ref> Antonio Ubieto sosté la hipòtesi que la invasió castellano-lleonesa podria haver estat fruit d'una petició d'auxili feta pel bisbe García de Majones, i que la presència d'[[Alfons VII de Lleó]] durant el nadal del [[1134]]-[[1135]] suposava ''"el fracàs per a l'establiment d'una monarquia teocràtica al regne d'Aragó"''.<ref name="UBIETO-114">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], Las relaciones de Ramiro II con Alfonso VII de Castilla pàg. 114; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=127&path=1457&forma=&config_zoom=N&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> El rei lleonès convocà a [[Saragossa]] a gran quantitat de prohoms, àdhuc alguns que havien estat amb Ramir II d'Aragó; d'entre els convocats hi destaquen el comte de Barcelona i cunyat del rei lleonès [[Ramon Berenguer IV de Barcelona|Ramon Berenguer IV]], el comte d'Urgell i senyor de [[Bolea]] [[Ermengol VI d'Urgell|Ermengol VI]], el comte de Tolosa i cosí del rei lleonès [[Alfons Jordà]], el comte de Foix [[Roger III de Foix]], el comte de Pallars [[Artau III de Pallars Sobirà|Artau III]], el comte de Comenge [[Bernat II de Comenge|Bernat II]], el comte Rodrigo González i el senyor de Montpeller [[Guilhèm VI de Montpeller|Guilhèm VI]].<ref name="ZURITA"/>
11.344

modificacions