NTSC: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Vegeu també: Color framing
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 62:
|0,316
|}
Els primers receptors de televisió en color, com ara el CT-100 de RCA, van ser fidels a aquesta especificació, amb una gamma més àmplia que la majoria dels monitors d'avui. El fòsfor usat era, però, de baixa eficiència, fosc i de llarga persistència, deixant rastres darrere dels objectes que es movien a la pantalla. A partir de la fi de la dècada de 1950, els llumins del tub d'imatge sacrificarien saturació per major lluentor; aquesta desviació de la norma tant en els extrems del receptor i l'emissora era la font d'una considerable variació de color. <ref name=":0">DeMarsh, Leroy (1993): TV Display Phosphors/Primaries&nbsp;— Some History. SMPTE Journal, Diciembre 1993: 1095–1098.</ref>
 
==== Especificació SMPTE C ====
Línia 83:
Igual que amb els receptors d'ús residencial, es va recomanar a més<ref name=":1">International Telecommunications Union Recommendation ITU-R 470-6 (1970–1998): Sistemas Convencionales de Televisión, anexo 2.</ref> que els monitors d'estudi similars s'incorporaran circuits de correcció de color perquè les empreses televisions transmetessin imatges codificades per als valors colorimètrics originals de 1953, d'acord amb les normes de la FCC./
 
El 1987, Grup de Treball sobre Colorimetria de monitors d'estudi del Comitè de Tecnologia de Televisió de la [[:en:en:Society of Motion Picture and Television Engineers|SMPTE]], va adoptar l'especificació SMPTE-C (CONRAC) per a ús general en la Pràctica Recomanada 145,<ref>Society of Motion Picture and Television Engineers (1987–2004): Recommended Practice RP 145-2004. Color Monitor Colorimetry.</ref> el que va portar a molts fabricants a modificar els seus dissenys de cambra per codificar directament en colorimetria SMPTE "C" sense correcció de color.<ref>Society of Motion Picture and Television Engineers (1994, 2004): Engineering Guideline EG 27-2004. Supplemental Information for SMPTE 170M and Background on the Development of NTSC Color Standards, pp. 9</ref> De la mateixa manera com va ser aprovat en l'estàndard SMPTE 170M titulat "Composite Analog Vídeo Signal - NTSC for Studio Applications" (Senyal de Vídeo Analògic Compost NTSC per a aplicacions d'estudi) publicat el 1994. Com a conseqüència d'això, la norma de televisió digital nord-americana [[ATSC]] estableix que per a senyals 480i, la colorimetria SMPTE "C" s'ha d'assumir llevat que s'incloguin dades colorimètrics en el [[flux de transport]]. <ref>Advanced Television Systems Committee (2003): ATSC Direct-to-Home Satellite Broadcast Standard Doc. A/81, pp.18</ref>
 
La versió japonesa de NTSC usa els mateixos valors colorimètrics per a vermell, blau i verd, però empra un punt blanc diferent de CIE Illuminant D93 (x = 0.285, i = 0.293). <ref name=":1" /> Tant els sistemes PAL com SECAM van usar la colorimetria original NTSC de 1953, fins a 1970; <ref name=":1" /> però, a diferència de NTSC, l'European Broadcasting Union (EBU) va evitar la correcció de color en receptors i monitors d'estudi aquest any i en el seu lloc, explícitament va cridar que tot l'equipament codifiqués directament els senyals per als valors colorimètrics "EBU", [5] millorant encara més la fidelitat de color d'aquests sistemes.<ref>European Broadcasting Union (1975) Tech. 3213-E.: E.B.U. Standard for Chromaticity Tolerances for Studio Monitors.</ref>
 
=== Codificació del color ===