Santa Maria de Ribera de Cardós: diferència entre les revisions

El 839, l'acta de Consagració de la Seu d'Urgell menciona "Sancta Maria Cardonensis" a favor de la qual tenen documentades deixes comtals en el segle XII. L'actual fàbrica amb forta empremta mudèjar és dels segles XI i XII, objecte de nombroses modificacions en els segles posteriors i especialment en el curs del segle XVII.<ref name="ipac"/> En el Diccionari Nomenclàtor de pobles i poblats de CataluyaCatalunya, es diu que fou dels [[Orde del Temple|templers]].<ref name="ipac"/>

Té categoria de parròquia, dins de l'arxiprestat del Pallars Sobirà. Actualment és centre d'una agrupació de parròquies, que inclou les de [[Sant Julià d'Ainet de Besan]], [[Santa Eugènia d'Ainet de Cardós]], [[Sant Romà d'Aineto]], [[Sant Vicenç d'Alins]], [[Sant Romà d'Anàs]], [[Sant Esteve d'Araós]], [[Sant Climent d'Àreu]], [[Sant Julià d'Arròs]], [[Sant Lliser de Benante]], [[Sant Cristòfol de Boldís Jussà]] (ara, dedicada a [[sant Pere]]), [[Sant Fruitós de Boldís Sobirà]], [[Santa Maria de Bonestarre]], [[Sant Bartomeu de Burg]], [[Sant Jaume d'Estaon]], [[Sant Pau i Sant Pere d'Esterri de Cardós]], [[Santa Llúcia de Farrera]], [[Santa Maria de Ginestarre]], [[Sant Martí de Lladorre]], [[Sant Pere de Lladrós]], [[Sant Corneli i Sant Cebrià de Lleret]], [[Sant Esteve de Montesclado]], [[Sant Serni de Norís]], [[Sant Bartomeu de Tavascan]], [[Sant Feliu de Tírvia]] i [[Sant Pere de Tor]], incloses les sufragànies i capelles de cadascuna d'elles. Les seves sufragànies històriques eren les de [[Sant Andreu de Cassibrós]] i de [[Santa Coloma de Surri]]; també en depenien les capelles de [[la Puríssima de Casa l'Apotecari]], [[Santa Llúcia de Casa Móra]], així com la de [[Sant Cristòfol de Ribera de Cardós|Sant Cristòfol]], en ruïnes.