Palau Reial Menor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Aclarir un enllaç.
Línia 8:
[[File:Palau 1150.jpg|thumb|Barcelona, la casa de Palau del Temple vers l'any 1150]]
 
Gairebé al mateix temps que l’Orde rebia aquestes i altres cases a Barcelona, havia començat a adquirir un conjunt important de finques i altres beneficis en terres del [[Vallès]]. Amb tot aquest patrimoni, el Temple organitzà una comanda amb seu a [[Palau-Solità]] ([[Comanda de Palau |Palau-Solità-Barcelona]]), que portaria el nom de Palau Solità o Palau del Vallès. Aquesta casa i la de Barcelona formaren de fet una sola casa; és a dir, una mena de comanda bicèfala. Tot i que en un principi la casa de Barcelona no era un convent, amb el temps i sobretot a causa dels negocis que tenia el comanador del Vallès amb els oficials reials, acabà esdevenint-ho. Vers el 1282 es desplaçà la seu del Vallès a Barcelona.<ref>Forey, 1973, p. 101-102</ref> Tot i així, Palau de Barcelona i Palau del Vallès seguiren essent la mateixa casa, i les propietats tant del Vallès com de Barcelona les administrà el mateix preceptor, que a partir d'aleshores s’intitulà «comanador de Barcelona».
En començar el segle XIII, als voltants de la [[muralla]] romana de la ciutat havien anat apareixent satèl·lits de població que tenien com a eix els camins que sortien de l'urbs en totes direccions. Aquest creixement, motivat per la prosperitat econòmica, anà acompanyat de la inevitable especulació urbanística. El Temple, institució poderosa, influent i amb olfacte especial per als negocis, hi participà de la mateixa manera que ho feren famílies poderoses com els [[Montcada (llinatge)]]. L’acció de l’orde es desenvolupà a la zona de sota el mur de la seva residencia, vers ponent, on avui hi ha el carrer d’Avinyó, i cap a la Rambla, fins a la muralla de [[Jaume I]] que es començà a construir a la primera meitat del segle xiii.
L’any 1245, el comanador Pere Gil comprà cases i horts pròxims al convent barceloní. Començava així un projecte urbanístic que comprenia la disposició d’un hort o jardí sota el Palau, a l’altre costat de la muralla, i la construcció de cases en dos carrers –un dels quals era potser l’actual Avinyó.