Bacteris: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Faltava una paraula perquè la frase tingués sentit
m bot: -citosquelet +citoesquelet
Línia 64:
Els bacteris presenten una gran varietat de formes i mides, anomenades "[[morfologia (biologia)|morfologies]]". Les cèl·lules eubacterianes són aproximadament deu vegades més petites que les cèl·lules eucariotes i mesuren típicament 0,5-5,0 [[micròmetre (unitat)|micròmetres]] de llarg. Tanmateix, algunes espècies, com ara ''[[Thiomargarita namibiensis]]'' i ''[[Epulopiscium fishelsoni]]'', mesuren fins a 0,5 mil·límetres de llarg i són visibles a ull nu.<ref>{{ref-publicació |autor=Schulz, H.; Jorgensen, B. |article=Big bacteria |publicació=Annu Rev Microbiol |volum=55 |pàgines=105–37 |any=2001|pmid=11544351 |doi=10.1146/annurev.micro.55.1.105}}</ref> Entre els eubacteris més petits hi ha els membres del gènere ''[[Mycoplasma]]'', que només mesuren 0,3 micròmetres, tan petits com els [[virus]] més grans.<ref>{{ref-publicació |autor=Robertson, J.; Gomersall, M.; Gill, P |article=Mycoplasma hominis: growth, reproduction, and isolation of small viable cells |publicació=J Bacteriol. |volum=124 |exemplar=2 |pàgines=1007–18 |any=1975 |pmid=1102522}}</ref> Alguns bacteris podrien ser encara més petits, però aquests [[ultramicrobacteri]]s no estan ben estudiats.<ref name=Velimirov2001>{{ref-publicació|autor = Velimirov, B.|any = 2001|article = Nanobacteria, Ultramicrobacteria and Starvation Forms: A Search for the Smallest Metabolizing Bacterium|publicació = Microbes and Environments|volum = 16|exemplar = 2|pàgines = 67–77|url = http://www.jstage.jst.go.jp/article/jsme2/16/2/67/_pdf|consulta = 23-06-2008|doi = 10.1264/jsme2.2001.67}}</ref>
 
La majoria d'espècies eubacterianes són o bé esfèriques, denominades [[Coc (bacteri)|cocs]] (del [[grec]] ''kókkos'', "gra", "llavor"), o bé en forma de vara, anomenats [[bacil]]s (del [[llatí]] ''baculus'', "bastó"). Alguns bacteris en forma de vara, anomenats [[vibrió|vibrions]], són lleugerament corbats o tenen forma de coma; d'altres poden tenir forma d'espiral, anomenats [[Spirillum|espirils]], o fermament enrotllats, anomenats [[espiroquetes]]. Un nombre reduït d'espècies tenen fins i tot formes tetraèdriques o cuboïdals.<ref>{{ref-publicació |autor=Fritz, I.; Strömpl, C.; Abraham, W. |article=Phylogenetic relationships of the genera Stella, Labrys and Angulomicrobium within the 'Alphaproteobacteria' and description of Angulomicrobium amanitiforme sp. nov|url=http://ijs.sgmjournals.org/cgi/content/full/54/3/651 |publicació=Int J Syst Evol Microbiol |volum=54 |exemplar=Pt 3 |pàgines=651–7 |any=2004|pmid = 15143003 |doi=10.1099/ijs.0.02746-0}}</ref> Més recentment, s'han descobert bacteris que viuen a sòls profunds i que creixen en forma de vares llargues amb un tall en secció en forma d'estel. L'elevat ràtio d'àrea de superfície-volum proporcionat per aquesta morfologia podria donar un avantatge a aquests eubacteris en medis pobres en nutrients.<ref>{{ref-publicació |autor=Wanger Onstott Southam |article=Stars of the terrestrial deep subsurface: A novel `star-shaped' bacterial morphotype from a South African platinum mine |publicació=Geobiology |volum=6 |exemplar=3 |pàgines=325–330 |any=2008 |doi=10.1111/j.1472-4669.2008.00163.x}}</ref> Aquesta àmplia varietat de formes és determinada per la [[paret cel·lular]] i el [[citosqueletcitoesquelet]] eubacterians, i és important perquè pot afectar la capacitat dels bacteris d'adquirir nutrients, adherir-se a superfícies, nedar per líquids i fugir de [[depredador]]s.<ref>{{ref-publicació |autor=Cabeen, M.; Jacobs-Wagner, C. |article=Bacterial cell shape |publicació=Nat Rev Microbiol |volum=3 |exemplar=8 |pàgines=601–10 |any=2005 |pmid=16012516 |doi=10.1038/nrmicro1205}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=Young K |article=The selective value of bacterial shape |publicació=Microbiol Mol Biol Rev |volum=70 |exemplar=3 |pàgines=660–703 |any=2006 |pmid=16959965 |doi=10.1128/MMBR.00001-06}}</ref>
 
Moltes espècies eubacterianes existeixen simplement com a cèl·lules úniques, mentre que d'altres s'associen en patrons característics: les [[neissèries]] formen diploides (parells), els [[estreptococ]]s formen cadenes, i els [[estafilococs]] s'agrupen en conglomerats que recorden a [[Raïm (fruit)|raïms]]. Els eubacteris també es poden allargar, formant filaments, com ho fan els [[actinobacteri]]s. Els eubacteris filamentosos sovint estan envoltats per una beina que conté moltes cèl·lules individuals; determinats tipus, com ara espècies del gènere ''[[Nocardia]]'', fins i tot formen filaments complexos ramificats, semblants en aparença als [[miceli]]s dels [[fongs]].<ref>{{ref-publicació |autor=Douwes, K.; Schmalzbauer, E.; Linde, H.; Reisberger, E.; Fleischer, K.; Lehn, N.; Landthaler, M.; Vogt, T. |article=Branched filaments no fungus, ovoid bodies no bacteria: Two unusual cases of mycetoma |publicació=J Am Acad Dermatol |volum=49 |exemplar=2 Suppl Case Reports |pàgines=S170–3 |any=2003 |pmid=12894113 |doi=10.1067/mjd.2003.302}}</ref>
Línia 82:
 
=== Estructures intracel·lulars ===
La cèl·lula eubacteriana està envoltada per una membrana [[lipídic]]a, o [[membrana cel·lular]], que protegeix els continguts de la cèl·lula i serveix de barrera per retenir nutrients, [[proteïnes]] i altres components essencials del [[citoplasma]] dins la cèl·lula. Com que són [[procariotes]], els eubacteris no tendeixen a tenir [[orgànul]]s limitats per la membrana al citoplasma, de manera que contenen poques estructures intracel·lulars gran. Per tant, manquen de [[nucli cel·lular|nucli]], [[mitocondris]], [[cloroplast]]s i la resta d'orgànuls presents a les cèl·lules eucariotes, com ara l'[[aparell de Golgi]] i el [[reticle endoplasmàtic]].<ref name=Stryer>{{ref-llibre|autor = Berg, J.M.; Tymoczko, J.L.; Stryer L.|títol = Molecular Cell Biology|edició =5a ed.|editorial = WH Freeman|any = 2002|isbn = 0-7167-4955-6}}</ref> Els eubacteris foren vistos antigament com a simples bosses de citoplasma, però elements com ara el [[citosqueletcitoesquelet procariota]]<ref>{{ref-publicació |autor=Gitai, Z. |article=The new bacterial cell biology: moving parts and subcellular architecture |publicació=Cell |volum=120 |exemplar=5 |pàgines=577–86 |any=2005 |pmid=15766522 |doi=10.1016/j.cell.2005.02.026}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=Shih, Y.L.; Rothfield, L. |article=The bacterial cytoskeleton |publicació=Microbiol. Mol. Biol. Rev. |volum=70 |exemplar=3 |pàgines=729–54 |any=2006 |pmid=16959967 |url=http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=16959967 |doi=10.1128/MMBR.00017-06}}</ref> i la localització de proteïnes en punts específics del citoplasma<ref>{{ref-publicació |autor=Gitai, Z. |article=The new bacterial cell biology: moving parts and subcellular architecture |publicació=Cell |volum=120 |exemplar=5 |pàgines=577–86 |any=2005 |mes=Març |pmid=15766522 |doi=10.1016/j.cell.2005.02.026}}</ref> han estat revelats com a proves de certa complexitat. Aquests compartiments subcel·lulars han estat denominats "hiperestructures eubacterianes".<ref>{{ref-publicació |autor=Norris V.; den Blaauwen, T.; Cabin-Flaman, A. ''et al'' |article=Functional taxonomy of bacterial hyperstructures |publicació=Microbiol. Mol. Biol. Rev. |volum=71 |exemplar=1 |pàgines=230–53 |any=2007 |mes=Març |pmid=17347523 |pmc=1847379 |doi=10.1128/MMBR.00035-06 |url=http://mmbr.asm.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=17347523}}</ref>
 
Els [[microcompartiment bacterià|microcompartiments]], com ara el [[carboxisoma]],<ref>{{ref-publicació |autor=Kerfeld C.A.; Sawaya M.R.; Tanaka S. ''et al''. |article=Protein structures forming the shell of primitive bacterial organelles |publicació=Science |volum=309 |exemplar=5736 |pàgines=936–8 |any=2005 |mes=Agost |pmid=16081736 |doi=10.1126/science.1113397}}</ref> són compartiments situats dins dels bacteris envoltats per carcasses proteiques polièdriques, en lloc de membranes lipídiques, i representen un altre nivell d'organització.<ref name=Bobik2007>{{ref-publicació|autor = Bobik, T.A.|article = Bacterial Microcompartments|any = 2007|publicació = Microbe|volum = 2|pàgines = 25–31|url = http://www.asm.org/ASM/files/ccLibraryFiles/Filename/000000002765/znw00107000025.pdf|editorial = Am Soc Microbiol|format=PDF}}</ref> Aquests "orgànuls polièdrics" localitzen i compartimentalitzen el metabolisme bacterià, una funció que en els eucariotes és realitzada pels orgànuls envoltats per membranes.<ref name=Bobik2006>{{ref-publicació|autor = Bobik, T.A.|any = 2006|article = Polyhedral organelles compartmenting bacterial metabolic processes|publicació = Applied Microbiology and Biotechnology|volum = 70|exemplar = 5|pàgines = 517–525|doi = 10.1007/s00253-005-0295-0|url = http://www.springerlink.com/index/EM21R3556222521H.pdf|format=PDF}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=Yeates, T.O.; Kerfeld, C.A.; Heinhorst, S.; Cannon, G.C.; Shively, J.M. |article=Protein-based organelles in bacteria: carboxysomes and related microcompartments |publicació=Nat. Rev. Microbiol. |volum=6 |pàgines=681–691 |any=2008 |mes=Agost |pmid=18679172 |doi=10.1038/nrmicro1913}}</ref>
Línia 205:
Els bacteris mòbils són atrets o repel·lits per certs [[estímul]]s en comportaments anomenats "taxis": inclouen la [[quimiotaxi]], la [[fototaxi]] i la [[magnetotaxi]].<ref>{{ref-publicació |autor=Lux R., Shi W. |article=Chemotaxis-guided movements in bacteria |publicació=Crit Rev Oral Biol Med |volum=15 |exemplar=4 |pàgines=207–20 |any=2004 |pmid=15284186 |doi=10.1177/154411130401500404}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=Frankel R., Bazylinski D., Johnson M., Taylor B. |article=Magneto-aerotaxis in marine coccoid bacteria |publicació=Biophys J |volum=73 |exemplar=2 |pàgines=994–1000 |any=1997 |pmid=9251816 |doi=10.1016/S0006-3495(97)78132-3}}</ref> En un grup peculiar, els [[mixobacteri]]s, els eubacteris individuals es mouen junts per formar ones de cèl·lules que després es diferencien per formar cossos fructificants amb espores.<ref name=autogenerated1 /> Els mixobacteris només es mouen quan es troben en superfícies sòlides, a diferència d'''E. coli'', que és mòbil en medis líquids o sòlids.
 
Diverses espècies de ''[[Listeria]]'' i ''[[Shigella]]'' es mouen dins les cèl·lules hoste usurpant el [[citosqueletcitoesquelet]], que normalment serveix per moure [[orgànul]]s dins la cèl·lula. Promovent la [[biopolímer|biopolimerització]] d'[[actina]] a un pol de la seva cèl·lula, poden formar una mena de cua que els impulsa a través del citoplasma de la cèl·lula hoste.<ref>{{ref-publicació |autor=Goldberg M. B. |article=Actin-based motility of intracellular microbial pathogens |publicació=Microbiol Mol Biol Rev |volum=65 |exemplar=4 |pàgines=595–626 |any=2001 |pmid=11729265 |doi=10.1128/MMBR.65.4.595-626.2001 }}</ref>
 
== Classificació i identificació ==