Vescomtat d'Auloron: diferència entre les revisions

El [[819]] Llop fou reconegut com a comte d'una part de Gascunya i va repartir els seus dominis entre dos fills: Donat, que va rebre el [[comtat de Bigorra]], i Cèntul, que va rebre el [[vescomtat de Bearn]]. En aquest repartiment no es va incloure Auloron, a tocar del Bearn, que va quedar en mans de la branca ducal fins a la mort de Sanç IV, en què va deixar aquestes terres, junt amb les de Dacs, Orte, Tursan i Gabardà, al seu fill Aner, que segurament ja les governava abans amb el títol de vescomte de Gascunya. Aner va morir vers el [[978]] i a Auloron, Dacs i Orte el va succeir el seu fill Llop, que va morir vers el [[985]], deixant repartida l'herència: al seu fill Arnau I li va deixar el [[vescomtat de Dax]] amb Orte, i al fill Aner li va deixar Auloron. Aner va governar fins al [[1009]], menys un període en què el vescomtat fou usurpat per Cèntul III de Bearn (abans del [[1004]]). No va deixar fills, només una filla anomenada Àngela que estava casada des no feia massa amb el nét de Cèntul III, Cèntul IV el vell (mort [[1058]]) amb el que Auloron va quedar incorporat permanent al Bearn. El [[1077]] el Bearn, incrementat amb el [[vescomtat d'Acqs]] i terres a Orte i [[Sàlies (Gascunya)|Sàlies]], va ser rellevat pels ducs d'Aquitània dels seus deures feudals i va esdevenir plenament independent.