Força electromagnètica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -electrostàtic +electroestàtic
m bot: -electrostàtica +electroestàtica
Línia 32:
</math>
 
La interacció electrostàticaelectroestàtica, [[Llei de Coulomb]], sobre les partícules suposant-les immòbils és:
 
<math>F = k \frac{|q||q_{2}|}{d^{2}}</math>
Línia 124:
on <math>\varepsilon_0</math> és la [[constant elèctrica]].
 
En el marc de l'electrostàticaelectroestàtica, la magnitud del [[camp elèctric]] generat per una càrrega puntual es pot obtenir a partir de:<ref name="siv20"/>
 
: <math>\vec E = k\frac{q}{r^3}\vec r,</math>
Línia 187:
Aquesta unitat, descoberta per [[Michael Faraday]], desenvolupada per [[James Maxwell]] i polida per [[Oliver Heaviside]] i [[Heinrich Hertz]], és una de les grans fites de la [[física matemàtica]] del segle XX i un descobriment de conseqüències molt significatives, incloent-hi la comprensió de la naturalesa de la llum. La llum i les altres formes de [[radiació electromagnètica]] són mitjançades per [[fotó|fotons]].<ref name="fe"/> Les diferents freqüències donen peu a diferents formes de radiació electromagnètica, des de les ones de [[ràdio]] a freqüències baixes fins als [[rajos gamma]] a freqüències altes, passant per la [[llum visible]] a freqüències mitjanes.
 
Ørsted no fou l'únic que descobrí la relació entre l'electricitat i el magnetisme. El 1802, el [[jurista]] italià [[Gian Domenico Romagnosi]] desvià una agulla magnètica amb descàrregues elèctriques, però els experiments de Romanozi no tractaven sobre corrents elèctrics, sinó que simplement demostraren que una càrrega [[electrostàticaelectroestàtica]] d'una pila voltaica podia fer moure l'agulla.<ref name="Andrade">Roberto de Andrade Martins (2001), "[http://ppp.unipv.it/Collana/Pages/Libri/Saggi/Nuova%20Voltiana3_PDF/cap4/4.pdf Romagnosi and Volta's pile: early difficulties in the interpretation of Voltaic electricity]", a Fabio Bevilacqua, Lucio Fregonese (editors), Nuova Voltiana: Studies on Volta and his Times. Pavia / Milà: Universitat d'Estudis de Pavia / Ulrico Hoepli, vol. 3, pàg. 81-102.</ref> El seu descobriment aparegué el mateix any en una publicació italiana, però tingué molt poc ressò en la comunitat científica internacional.<ref name="Andrade"/>
 
{{clear}}