Una '''línia de força o línia de flux''', en el context de l'[[electromagnetisme]], és la corba de [[tangent]] que proporciona la direcció del [[camp (física)|camp]] en aquest punt. Com a resultat, també és [[perpendicularitat|perpendicular]] a les línies equipotencials en la direcció convencional de major a menor [[potencial elèctric]]. Suposen una forma útil d'esquematitzar gràficament un camp, encara que són imaginàries i no tenen presència física.
Un tub de força, també anomenat ''tub d'inducció electrostàticaelectroestàtica'' o ''tub de camp'', és el conjunt de les línies de força elèctrica que es mou de manera que el seu principi traça una corba tancada sobre una [[Superfície (matemàtiques)|superfície]] positiva, el seu final traça una corba corresponent tancada sobre la superfície negativa, i la mateixa línia de força hi genera una superfície tubular inductiva. Aquests tubs es diuen [[solenoide|''solenoides'']]. En [[angle]]s rectes sobre el tub de força, hi ha una [[pressió]] que és un mitjà del producte del [[dielèctric]] i la [[densitat magnètica]]. Si, a través del creixement d'un [[camp (física)|camp]], els tubs de força es disseminen cap als costats o en amplada, hi ha una reacció magnètica a aquest creixement en intensitat del [[corrent elèctric]]. Tanmateix, si un tub de força es mou de biaix, hi ha poca o gens de resistència que en limiti la [[velocitat]]. Els tubs de força són absorbits pels cossos que hi exerceixen el [[moment]] i la [[massa]] [[gravetat|gravitatòria]].
