Ferran el Catòlic: diferència entre les revisions

{{principal|Guerra Civil Catalana|Edat moderna}}

[[Fitxer:Placa remença Amer.jpg|thumb|right|500 aniversari del compromís remença d'acceptar la [[Sentència Arbitral]] que dictés [[Ferran II d'Aragó]] «el Catòlic» i que els alliberà dels [[mals usos]] (monestir d'[[Amer]])]]

[[Fitxer:Compilacio-constitucions-catalunya-1493.jpg|thumb|Compilació de les [[Constitucions de Catalunya]] acordada en les [[Corts de Barcelona (1493)]] i publicada el [[1494]]]]

El regnat de Joan II va estar marcat per les desavinences amb el seu fill Carles i les repercussions polítiques que en derivaren - com la divisió dels navarresos en beaumontesos, partidaris de Carles i agramontesos, favorables a Joan II- que van fer esclatar la [[guerra civil navarresa]] que va acabar amb la derrota de Carles, que va ser apressat i desheretat. Els catalans es van sollevar i van obligar Joan II a alliberar a Carles, reconèixer-lo com a hereu i lliurar-li el govern de Catalunya com a lloctinent. Però poc després, [[1461]], Carles va morir a [[Barcelona]] de mort natural, encara que no faltaren els rumors que apuntaven com a causa de la mort un verí que li hauria subministrat la seva madrastra. La mort del Príncep de Viana i les intrigues de la reina ocasionaren una nova guerra civil que va enfrontar el monarca amb Catalunya per espai de dotze anys i en la qual Joan II va cercar el suport del rei [[Lluís XI de França]] a canvi d'entregar-li el Rosselló i la Cerdanya. Durant aquesta guerra, Ferran, que va participar activament, es va familiaritzar amb l'administració de l'Estat a instàncies de Joan II d'Aragó. Finalment el rei va poder arribar a un acord de pau i entrar a Barcelona, on va confirmar els privilegis de Catalunya i va jurar respectar-los.