José Gaya Picón: diferència entre les revisions

A més de reportatges de temes d'actualitat també va entrevistar a personatges rellevants de tot l'espectre social, com a actors, músics, toreros, professionals liberals, sindicalistes i polítics, destacant el reportatge i entrevista que va realitzar al llavors president de la [[Generalitat de Catalunya]], [[Francesc Macià i Llussà|Francesc Macià]] en la seva finca d'estiueig de [[Vallmanya (Alcarràs)|Vallmanya]] a Lleida, l'estiu de 1933, i que es va publicar en el "Día Gráfico".

De caràcter extravertit i sociable va formar part de diverses associacions periodístiques i polítiques sent requerit com a conferenciant en diversos fòrums. En 1923 va entrar a formar part de l'Associació de la Premsa Diària de Barcelona; també va ser triat com a secretari l'octubre de 1928 en els anomenats Comitès Paritaris de Barcelona. El seu nom figura en la llista d'antics militants del Partit [[Esquerra Republicana de Catalunya|Esquerra Republicana]]. Com a conferenciant està documentada entre altres, la conferència que va donar l'abril de 1927 al Centre d'Unió Patriòtica de [[Reus]], sota el títol "L'analfabetisme i la ciutadania".

Gaya va conviure en la seva joventut durant dotze anys amb una dona separada amb la qual va tenir un fill i una filla. Posteriorment es va casar a Barcelona amb María Crespo i Garulo, de la qual no va tenir descendència. Va morir a Barcelona el 15 d'octubre de 1936 afligit d'un càncer que patia des d'alguns anys. La seva mort va ser molt sentida per la classe periodística. En una nota de premsa que informa de l'enterrament, [[La Vanguardia]] el 17 d'octubre de 1936, s'explica que la comitiva va ser molt nombrosa assistint molts periodistes, escriptors i intel·lectuals barcelonins, que van deixar constància de les simpaties que gaudia entre ells.