Rodolf IV d'Habsburg: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments de ''Bibliografia'' |
enllaços |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Rodolf IV d'Habsburg''' dit "el Fundador" (''der Stifter'') (1 de novembre de 1339 - 27 de julio de 1365) fou un membre de la [[Dinastia dels Habsburg|casa d'Habsburg]] [[ducat d'Àustria|duc d'Àustria]], d'[[Ducat d'Estíria|Estíria]] i [[Ducat de Caríntia|Caríntia]] i [[marca de Carniola|marcgravi de Carniola]] (i des de 1363 també [[comtat de Tirol|comte de Tirol]]). Va succeir al seu pare [[Albert II d'Àustria|Albert II d'Habsburg]] el Savi a la seva mort el 1358. Fou el primer a agafar el títol d'arxiduc el 1364 i el títol de [[Ducat de Carniola|duc de Carniola]]. Després que els Habsburg no obtinguessin cap avantatja amb la [[Butlla d'Or]] de 1356, va ordenar fabricar el ''Privilegium Maius'', un document fals que reforçava el poder dels governants d'Àustria.
==Biografia==
Nascut a [[Viena]] era el fill gran d'[[Albert II d'Àustria|Albert II d'Habsburg]] el Savi i de la seva esposa la comtessa [[Joanna de Pfirt]]. Va ser el primer duc a néixer dins el mateix ducat i va considerar Àustria com la seva llar i la seva pàtria, sentiment que va transmetre als seus subjectes i va contribuir a la seva popularitat. Enfrontat a la persistent pèrdua pels Habsburg de la corona imperial des de l'assassinat del seu avi [[Albert I d'Alemanya]] el 1308, Rodolf fou un dels més enèrgics i actius governants d'Àustria de l'edat mitjana, i es diu d'ell que quan era jove ja tenia l'aire de rei.
El 1357 es va casar amb [[Caterina de Bohèmia|Caterina de Luxemburg]], filla de l'emperador [[Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles IV]]. Ansiós per competir amb el seu poderós sogre que havia convertit el regne de Bohèmia i la seva capital Praga en un centre radiant de cultura imperial, Rodolf desitjava augmentar la importància de Viena a un nivell similar o fins i tot més gran.
Línia 19:
El 1363, Rodolf va entrar en contacta amb l'herència de la comtessa vídua [[Margarida Maultasch]], dita també Margarida de Tirol o de Gorízia-Tirol, amb la mort del seu únic fill [[Meinard III de Gorízia-Tirol|Meinhard III]], que realment va portar el [[comtat de Tirol]] a domini austríac només després de la seva mort el 1369, ja que el cunyat de Margarida, el duc [[Esteve II de Baviera]] havia envaït el comtat. El 1364 Rodolf va elevar la [[marca de Carniola]], que depenia del [[ducat de Caríntia]], a ducat, i fou el primer duc de Carniola; el 1365 va fundar a la Baixa Carniola la vila de [[Novo Mesto]] (avui dia a [[Eslovènia]]), amb el nom alemany de ''Rudolfswert''. Al mateix temps va signar un contracte d'herència mútua amb el seu sogre Carles IV, que establia la reciprocitat entre les cases de [[Casa de Luxemburg|Luxemburg]] i d'[[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] en cas d'extinció.
En despit de l'alta volada dels seus plans (a vegades proper a la megalomania), va aconseguir modernitzar els seus territoris i la seva capital, la prominència de la qual es va incrementar considerablement. La seva mort sense descendència va aturar malauradament els futurs progressos. Els seus germans [[Albert III d'Habsburg|Albert III]] i [[Leopold III, duc d'
Rodolf va morir sobtadament a [[Milà]] el 1365 als 26 anys. Els seus restes i els de la seva esposa estan a la cripta ducal de Viena al ''Stephansdom''.
Línia 43:
|9= 9. [[Gertrudis d'Hohenburg]]
|10= 10. [[Meinard de Caríntia]]
|11= 11. [[Elisabet de Baviera (reina d'Alemanya)|Elisabet de Baviera]]
|12= 12. Teobald de Pfirt
|13= 13. Caterine de Klingen
| |||