Rumba catalana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula de gènere musical}}
La '''rumba catalana''' és un [[estil musical]] originari de la comunitat [[gitano|gitana]] de [[Barcelona]], amb influències de nombrosos estils.Història
 
Pels anys cinquanta i seixanta del [[segle XX]], en primer lloc a través dels músics llatinoamericans que arriben a Barcelona amb orquestres de ball, i també pels nombrosos viatges de gitanos de Barcelona a [[Colòmbia]] i [[Veneçuela]] per a vendre-hi roba, unit als discos del nou gènere [[Salsa (música)|salsa]] que s'està desenvolupant a [[Nova York]], es popularitzen aquests sons llatins entre els calós barcelonins i molts dels temes passen al seu repertori, prou familiaritzat amb els balls d'envelats i sales de festa, molt arrelats a la Ciutat Comtal.
 
== Història ==
=== Orígens ===
L'origen de la rumba catalana no és prou clar, però alguns pensen que se situa al [[carrer de la Cera]] del barri del [[El Raval|Raval]] de Barcelona en plena [[dècada del 1940]].<ref name="Culturcat">{{ref-web|url =http://www.gencat.cat/web/cat/avis_legal.htm |títol = La rumba catalana|consulta = 1 juliol 2012|obra = Culturacat|editor =Generalitat de Catalunya}}</ref> Alguns creuen que els pioners rumbers van ser L'Orelles, un gitano [[catalans|català]] que tocava la guitarra i cantava en les festes del barri, i el Toqui, un gitano que amenitzava amb les seves cançons els convidats i els nuvis en molts casaments gitanos.<ref name=Culturcat/><ref name=origen/> Defensen que ambdós gestaren una manera de tocar la guitarra combinada amb ritme, melodia i percussió.<ref name=origen>{{ref-web|url=http://www.vespito.net/rumba/origen.html |títol=Los míticos origenes |consulta= 1 juliol 2012 |obra=Vespito.com}}</ref> D'altres consideren que els pioners van ser altres patriarques de l'època com l'oncle Polla o l'oncle González, (el pare d'[[El Pescaílla]]), però que si més no corrien per aquell mateix carrer de la Cera amb la guitarra entre les mans.<ref name=Culturcat/>