El crit: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
ampliació de la informació
Línia 8:
}}
[[Fitxer:Tight_security_over_Munch's_'Skrik'.jpg|thumb|Mesures de seguretat especials per a la protecció d'''El crit'']]
'''''El crit''''' (''Skrik'' en [[noruec]]) és l'obra més coneguda d'[[Edvard Munch]]. L'obra data del 1893, i s'engloba dins de l'estil [[expressionisme|expressionista]]. La tècnica utilitzada va ser l'oli i tremp sobre cartró de 91 cm x 73,5 cm. Actualment, l'original es troba a Nasjonalgalleriet, a [[Oslo|Oslo,]], tot i que existeixen al voltant de 50 còpies.
 
El tema de l'obra esgira resumeix enentorn una persona en primer pla que nollança seun sapcrit d'angoixa. siEl és[[crit]] unsembla homeque os'encomana unaa donatot perel laque pocarodeja definicióel protagonista: fa de la silueta,natura quela cridacaixa angoixada.de Elressonància [[crit]]de semblales quepròpies essensacions. transmet a tot el paisatge.
 
== Elements plàsticsAnàlisi ==
En el centre i en un primer pla, apareix el protagonista amb les mans a la cara i cridant per expressar la seva angoixa. La figura de dues persones alienes a l'escena es troben en un segon pla.
El malestar de la persona protagonista es mostra amb corbes sinuoses que apareixen per tot el quadre excepte en les baranes del pont i les dues figures humanes que s'allunyen per darrere del protagonista.<br />
Hi abunden les tonalitats irreals de vermell, blau i negre, que ajuden a mostrar el sofriment de l'individu. El cel crida l'atenció per les tonalitats vermelles i taronges que va utilitzar l'autor.
 
El pont marca una línia diagonal que el separa del mar, un mar angoixant, al fons del qual es reconeixen un fiord i dues siluetes de vaixells. El fet que el punt de fuga estigui tant ressaltat pel pont i les dues figures negres aporta sensació de vertigen al llenç. Oposició de línies també l'accentua: el pont, els homes i la barana són rectes i hi aporten estabilitat en contraposició a les línies ondulades i cobres del personatge principal, l'aigua i el cel.
== Composició ==
En el primer pla, apareix un individu que es posa les mans a la cara i crida per expressar la seva angoixa. La cara d'aquest està deformada de manera que recorda una mòmia peruana. El pont i els dos personatges que s'allunyen resten indiferents, però la resta del paisatge sembla solidaritzar-se amb el protagonista. Les baranes del pont separen els dos ambients.<br />
Al fons, es reconeixen un fiord i dues siluetes de vaixells.
 
== Estil ==
L'angoixa s'exterioritza a través de les corbes sinuoses. La buidor de l'espai, així com l'aïllament del personatge són marcats per les línies rectes. El color té un clar predomini sobre el dibuix. El color, la pinzellada, crea el ritme. El cel crepuscular és vermell i taronja i l'aigua blava i negre. Aquesta elecció és causal ja que aquests són colors complementaris, i escollits de manera arbitraria, fet que demostra que l'autor no busca la mimesi de la realitat.
Munch tenia influències de [[Vincent van Gogh|Van Gogh]], [[Gauguin]], i [[Toulouse-Lautrec]]. De la mateixa manera, Edvard Munch exercí una gran influència en l'art germànic del principi del [[segle XX]].
 
Munch teniapresenta un estil personal i eclèctic amb trets tant [[Simbolisme|simbolistes]] com [[Impressionisme|impressionistes]], amb influències de [[Vincent van Gogh|Van Gogh]], [[Gauguin]], i [[Toulouse-Lautrec]]. De la mateixa manera, Edvard Munch exercí una gran influència en l'art germànic del principi del [[segle XX]], concretament al grup [[Die Brücke]], i esdevindrà un referent per les [[avantguardes]].
 
L'estil de Munch es base en ús simbòlic del color, que permet focalitzar l'atenció del dibuix, que sovint és esquemàtic. El desenvolupament alemany de finals del segle [[Segle XIX|XIX]] es traduí en angoixa, tensió i deshumanització.
 
== Contingut i significat ==
''El crit'' és un reflex del món de l'artista. La seva trajectòria vital va estar marcada pel patiment i la mort: la seva germana va morir de [[tuberculosi]] als quinze anys; quan ell tenia cinc anys, va perdre la seva mare per culpa de la mateixa malaltia; el 1889 morí el seu pare...<br />Ell mateix va explicar la situació que va originar ''El crit'':
Ell mateix va explicar la situació que va originar ''El crit'':
{{cita|Anava caminant amb dos amics pel passeig -el sol es ponia- el cel es tornava de cop i volta vermell -jo em vaig aturar; cansat, em vaig recolzar en una barana, damunt de la ciutat i el fiord blau fosc que no eren sinó sang i llengües de foc- els meus amics continuaven la seva marxa i jo continuava aturat al mateix lloc tremolant de por -i sentia que un udol infinit penetrava tota la natura.}}
Amb aquesta obra, Munch inaugurà la concepció sobre la subordinació de l'art a la voluntat de l'artista. La visió de les arts plàstiques com un mitjà d'expressió davant el malestar social. La subjectivitat, la realitat interior del personatge que llança un crit, s'escapa dels paràmetres del racionalisme, i en conseqüències les tècniques artístiques canvien per arribar aquest fi, que supera l'horitzó de l'estètica, endinsant-se en les aigües que denuncien la soledat de l'home de l'era industrial.
L'escena fou ambientada a la ciutat de [[Nordstrand]].
 
La cara del personatge principal, segons crítics, va estar influenciada per l'exposició d'una mòmia al [[Musée de l'Homme|Musée de L'homme]]. <ref>{{Ref-web|url=http://www.abc.es/cultura/arte/20150912/abci-momia-cataclismo-inspiraron-edvard-201509100650.html|títol=Una momia, posible «musa» de Munch|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
 
L'escena fou ambientada a la ciutat de [[Nordstrand]].
{{Commonscat}}
{{Autoritat}}