Pere Sardà i Cailà: diferència entre les revisions

El 1815 era un dels accionistes de l'empresa reusenca de [[Diligència|diligències]] entre Reus i Barcelona, promoguda per [[Josep Brunet Anguera|Josep Brunet]].<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom = Anguera|nom = Pere|títol = "El Círcol": 125 anys d'una societat|url = |edició = |llengua = |data = 1977|editorial = El Círcol|lloc = Reus|pàgines = 18|isbn = }}</ref> El 1820, formava part de la Societat o Tertúlia Patriòtica de Reus, on hi acudien els més aferrissats defensors del sistema constitucional, com ara [[Pere Mata i Ripollès|Pere Mata]], pare de [[Pere Mata Fontanet]], Cristòfol Montblanch, també metge, el farmacèutic Pere Joan Nadal, el jutge Paulino de los Arcos, que el 1822 dirigiria la ''[[Diana constitucional política y mercantil de la villa de Reus]]'', un periòdic liberal, i els militars [[Juan van Halen i Sarti|Juan van Halen]] i [[Antoni Baiges]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Arnabat|nom = Ramon|títol = Verds i Blancs: el trienni liberal a Reus i al Baix Camp (1820-1823)|url = |edició = |llengua = |data = 2002|editorial = Associació d'Estudis Reusencs|lloc = Reus|pàgines = 88-89|isbn = 8493232416}}</ref> Fou diverses vegades regidor per exemple el [[1820]] al primer ajuntament del [[Trienni Liberal|Trienni liberal]], i [[Batlle municipal|batlle]] constitucional de la ciutat el [[1839]]-[[1840]], a l'inici de la regència d'[[Espartero]], cosa que significa que comptava amb la confiança de les autoritat establertes i dels primers contribuents de la població.<ref name=":0" /> El 7 de març de [[1840]] (no es va poder fer el dia 1 a causa de les fortes pluges) va organitzar uns solemnes funerals per les 130 víctimes de la Milícia, que l'1 de març de [[1838]] havien mort en el [[Combat de Morell i Vilallonga]], un episodi de la [[Primera Guerra Carlina]], i es va organitzar una desfilada amb els batallons del [[Quarter de cavalleria (Reus)|Quarter de cavalleria]], els milicians i les forces d'artilleria. Es van recollir les restes de tots els morts al [[Ermita del Roser (Reus)|cementiri del Roser]] i es van portar a la [[Prioral de Sant Pere]] fins l'endemà, quan es va celebrar una missa. El capellà, Albí Òdena, va fer una relació molt intensa dels fets ocorreguts dos anys abans, en lloc del sermó habitual. Quan va acabar la missa es van tornar a portar les restes al cementiri. Es van posar en una fossa comuna els 130 cossos amb una placa amb els noms de tots els morts.<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Andreu de Bofarull|Bofarull]]|nom=Andreu de|títol=Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días|pàgines=263-264|lloc=Reus|editorial=Imprenta y librería de [[Pere Sabater|Pedro Sabater]]|any=1846|edició=1a. ed}}</ref> Es deuen a les seves gestions com a alcalde alguns dels avantatges que la seva ciutat obtingué del govern, tals com la cessió a l'Ajuntament dels convents de [[Sant Francesc de Reus|Sant Francesc]], [[Hospital de Sant Joan (Reus)|Sant Joan]] i [[Seminari de Reus|Seminari]], que foren destinats a cases de beneficència, hospital i escoles públiques i la rehabilitació del Port de [[Salou]], cosa que va poder tramitar perquè era vocal de la Junta d'Obres del Port.<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=Olesti Trilles|nom=Josep|títol=Diccionari biogràfic de reusencs|pàgines=597|lloc=Reus|editorial=l'Ajuntament|any=1991}}</ref> Per la seva actuació com a Comandant de la [[Milícia Nacional]], l'estructura armada d'ordre dels liberals vuitcentistes, va obtenir la [[Orde d'Isabel la Catòlica|creu d'Isabel la Catòlica]]. Va participar en la fundació del [[Gas Reusense]] i en diverses legislatures va ser elegit diputat a Corts i senador del regne. El [[1852]] va ser un dels fundadors i primer president de la Societat [[El Círcol]] de Reus.<ref>{{ref-llibre|cognom name=Anguera|nom=Pere|títol=El Círcol":1" 125 anys d'una societat|pàgines=17-18|lloc=Reus|editorial=El Círcol|any=1977|isbn=844002749X}}</ref>