Pere Gil Estalella: diferència entre les revisions

Pere Gil, entre 1598 i 1602, va redactar en quatre llibres, la «Història Cathalana», el primer dels quals, constitueix la primera geografia de Catalunya. El seu títol: ''Llibre primer de la història catalana en lo qual se tracta d'història o descripció natural, ço és, de coses naturals de Catalunya'', escrita el 1600 i inèdita fins al 1949, transcrita i editada per [[Josep Iglésies i Fort|Josep Iglésies]], amb una síntesi biogràfica de l'autor.<ref>{{ref-llibre|cognom=Iglésies|nom=Josep|títol=Pere Gil, S.I., 1551-1622, i la seva Geografia de Catalunya, seguit de la transcripció del llibre primer de la historia Cathalana|lloc=Barcelona| editorial=Quaderns de Geografia|any=1949}}</ref> Aquesta geografia s'estructura en diversos temes: geografia física, geografia humana, geografia econòmica i els senyals del cel, els efectes naturals i les calamitats humanes. Descriu les riqueses naturals, les divisions comarcals, eclesiàstiques i civils, les muntanyes, els rius, les fonts, les mines i les indústries.<ref>{{ref-llibre|cognom=Santasusagna|nom=Joaquim|títol=Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900|pàgines=32-38|lloc=Reus| editorial=Associació d'Estudis Reusencs|any=1982}}</ref>. La ''Geografia'' de Pere Gil és una mostra paradigmàtica de la historiografia renaixentista, cultivada en català per [[Pere Antoni Beuter]], [[Rafael Martí de Viciana|Martí de Viciana]], [[Antoni Viladamor]], [[Joan Binimelis]]. En el manuscrit també hi trobem les següents obres: ''Indice de las vidas dels S.ts de Cathalunya'', ''Sants de Cathalunya que no son canonitzats'', ''Indice delas vidas dels S.ts de altres Provincias de España fora del Principat de Cathalunya'', ''Vidas dels S.ts de Cathaluña: que foren naturals, o visqueren, o moriren en ella: o las reliquías principals dels quals se troban en Cathaluña extensament referidas'' i finalment ''S.ts de España''. El manuscrit original es pot consultar a la [[Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona|Biblioteca Pública Episcopal]] (BPEB) del [[Seminari Conciliar de Barcelona]].

El segon llibre de la «Història Cathalana» porta per títol ''Història moral de Cathalunya : Libre segon de la Història cathalana'' i també fou escrit el 1600. Un fragment de l'incipit és el següent: ''"(...) Arrimar esta nostra història ab la dels summos pontifices y fer menció dels papas /que llavors\ governàvan /a\ que d'esta manera proceesca esta història ab més claredad, y participe de més llustre, certitud y veritat. Supposada, /donchs\, la dita certitud de la història sagrada y de la història escleiàstica pontificial, y supposada esta breu summa dels anys que ha és criat lo món y de las edats d'ell, segueyx-se que, començant en particular de referir las cosas d'Espanya y Cathalunya, tractem /en lo capítol següent\ dels primers habitadors d'ella."'' (foli 4 recto). Com amb el Geografia, el manuscrit original també es pot consultar a la [[Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona|Biblioteca Pública Episcopal]] (BPEB). Rodolfo Galdeano ha redactat recentment la seva tesi doctoral centrant-se en l'obra de Pere Gil i en concret sobre el llibre segon, «La historia moral de Catalunya»,<ref>{{ref-web|url=http://www.udg.edu/Noticiesiagenda/Agenda/tabid/2660/p/34772/language/ca-ES/Default.aspx|títol=Tesi Doctoral "La "Història moral de Cathalunya"|consulta=10-V-2014}}</ref><ref>{{Ref-tesi|cognom=Galdeano Carretero|nom=Rodolfo|títol=La Història moral de Cathalunya de Pere Gil (1550-1622) i la historiografia catalana de l'època moderna|url=|llengua=Català|data=2013|universitat=Universitat de Girona. Facultat de Lletres. Departament de Geografia, Història i Història de l'Art|lloc=Girona|pàgines=CCXCIV, 603}}</ref>, tesi posteriorment editada per l'[[Institut d'Estudis Catalans]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gil i Estalella|nom=Pere; Galdeano Carretero, Rodolfo (editor)|títol=Història moral de Cathalunya : llibre segon de la Història cathalana|url=|edició=Primera edició|llengua=Català|data=2017|editorial=Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica|lloc=Barcelona|pàgines=560|isbn=9788499651743}}</ref>.

Va escriure ''Modo d'ajudar a ben morir als qui per malaltia o per justícia moren'' ([[Joan Amelló]], 1605),<ref>{{ref-web|url= http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/llibimps16/id/52694| consulta=28-II-2014|títol=Modo d'ajudar a ben morir...}}</ref> primer llibre signat d'autor reusenc, ''Memorials dels manaments i avisos al parrocos i confessors'' (1598), atribuït al bisbe [[Joan Dimas Loris]] (1576-1598), però en realitat de Gil;<ref>{{ref-llibre|cognom=Antonio|nom=Nicolás|títol=Bibliotheca Hiapana Nova|pàgines=Vol. II, pàg. 165|lloc=Madrid| editorial=apud viduam et heredes Joachimi de Ibarra|any=1788}}</ref> ''Sobre els tributs i llur dret en el Principat de Catalunya'', inèdita i publicada en llatí com ''De vectigalibus et eorum jure in Principatu Cathaloniae''; i ''Vida de la madre Estefania de la Concepción, carmelita descalza''. Va traduir del llatí al català l'obra ''La imitació de Crist'' (S. Matheuat, 1621), de [[Tomàs de Kempis]] (''Contemptus mundi''). Va deixar sense publicar les ''Vides dels sants de Cathaluña que foren naturals o visqueren o moriren en ella'',<ref>{{ref-publicació|cognom=Fàbrega Grau|nom=A.|títol=El P. Pedro Gil SI (+1622) y su colección de vidas de santos|publicació=Analecta Sacra Tarraconensia|data=1958|pàgines=5-25|exemplar=núm. XXXI}}</ref>, tot i que com hem vist, el manuscrit original es troba relligat juntament amb la "Geografia".

La ciutat de Reus li va dedicar un carrer.<ref>{{ref-llibre|cognom=Tricaz|nom=Enric|títol=Homes i dones pels carrers de Reus|pàgines=111|lloc=Valls| editorial=Cossetània|any=2010|isbn=9788497916929}}</ref>.