Estret de Tatària: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
({{Indret}} #QQ17)
Cap resum de modificació
{{Indret}}
L''''Estret de Tatària''' o '''Golf de Tatària''' ({{lang-ru|Татарский пролив}};, xinès:韃靼海峽''Tatarski Dádá hǎixiáproliv''; japonès: {{lang-ja|間宮海峡}}, ''Mamiya kaikyō''; {{lang-zh|韃靼海峽}}, ''Dádá hǎixiá'') és un [[estret]] de l'[[Oceà Pacífic]] que divideix l'illa russa de [[Sakhalín]] del continent asiàtic, connectant la [[Marmar d'Okhotsk]] al nord amb la [[Marmar del Japó]] al sud. Fa {{convert|900|km|mi}}entre de4 llargada,i 4–2020 m (13-66 ft)metres de fondària, i {{convert|7.,3|km|mi}} quilòmetres d'amplada en el seu punt més estret, i fa uns 900 quilòmetres de llargada.
[[Fitxer:Strait of Tartary.PNG|thumb|L'estret de Tatària connecta la Mar d' Okhostsk amb la Mar del Japó.]]
'''Estret de Tatària''' o '''Golf de Tatària''' ({{lang-ru|Татарский пролив}}; xinès:韃靼海峽 Dádá hǎixiá; japonès: 間宮海峡Mamiya kaikyō és un [[estret]] de l'[[Oceà Pacífic]] que divideix l'illa russa de [[Sakhalín]] del continent asiàtic, connectant la [[Mar d'Okhotsk]] al nord amb la [[Mar del Japó]] al sud. Fa {{convert|900|km|mi}} de llargada, 4–20 m (13-66 ft) de fondària, i {{convert|7.3|km|mi}} d'amplada en el seu punt més estret.
 
==Història==
[[File:La-Perouse-Chart-of-Discoveries.jpg|thumb|left|Les costes del "Canal de [[Tatària]]" van ser cartografiades per [[Jean-François de Galaup, comte de Lapérouse|La Pérouse]] el 1787.]]
"[[Tatària]]" o "Tartària" és el nom antic usat pels europeus per a referir-se a una extensa regió que cobreix l'Àsia interior, Àsia Central i Àsia del Nord. Aquest topònim deriva de l'etònim medieval "[[Tàtar]]s",<ref>Starting since the first book about the Manchu conquest: [[Martino Martini]], ''[https://books.google.com/books?id=nhhbAAAAQAAJ De Bello Tartarico Historia]''. [[AntwerpAnvers]] 1654</ref>
 
L'estret tàtar era un trencaclosques per als exploradors europeus ja que, quan hom s'hi apropava des del sud, la fondària cada vegada era més escassa i semblava el capfinal d'una badia. El 1787, [[Jean-François de Galaup, comte de Lapérouse]] va decidir no arriscar-se i es va dirigir cap al sud, tot iencara que els habitants de la localitatzona li havien dit que SakhalinSakhalín era una illa. El 1797, [[William Robert Broughton]] també va decidir que el golf de Tatària era unaun badiagolf i va tornar cap al sud. El 1805 [[Adam Johann von Krusenstern]] no va poder penetrar l'estret des del nord. El viatge de [[Mamiya Rinzō]] de 1808 era poc conegut pels europeus. [[GennadyGennadi NevelskoyNevelskoi]] va passar l'estret des del nord el 1848. Els russos van mantenir això-ho en secret i van usar-loho per a evadir una flota britànica durant la [[Guerra de Crimea]].
 
La part sud-est de l'Estret de Tatària va ser el lloc d'un dels incidents més tensos de la [[Guerra Freda]], quan l'1 de setembre de 1983, el Korean Air Lines Flight 007, que portava 269 persones va ser derribatabatut pels soviètics.
 
== Referències ==