Estret de Tatària: diferència entre les revisions

[[File:La-Perouse-Chart-of-Discoveries.jpg|thumb|left|Les costes del "Canal de [[Tatària]]" van ser cartografiades per [[Jean-François de Galaup, comte de Lapérouse|La Pérouse]] el 1787.]]

"[[Tatària]]" o "Tartària" és el nom antic usat pels europeus per a referir-se a una extensa regió que cobreix l'Àsia interior, Àsia Central i Àsia del Nord. Aquest topònim deriva de l'etònim medieval "[[Tàtar]]s",<ref>Starting since the first book about the Manchu conquest: [[Martino Martini]], ''[https://books.google.com/books?id=nhhbAAAAQAAJ De Bello Tartarico Historia]''. [[AntwerpAnvers]] 1654</ref>

L'estret tàtar era un trencaclosques per als exploradors europeus ja que, quan hom s'hi apropava des del sud, la fondària cada vegada era més escassa i semblava el capfinal d'una badia. El 1787, [[Jean-François de Galaup, comte de Lapérouse]] va decidir no arriscar-se i es va dirigir cap al sud, tot iencara que els habitants de la localitatzona li havien dit que SakhalinSakhalín era una illa. El 1797, [[William Robert Broughton]] també va decidir que el golf de Tatària era unaun badiagolf i va tornar cap al sud. El 1805 [[Adam Johann von Krusenstern]] no va poder penetrar l'estret des del nord. El viatge de [[Mamiya Rinzō]] de 1808 era poc conegut pels europeus. [[GennadyGennadi NevelskoyNevelskoi]] va passar l'estret des del nord el 1848. Els russos van mantenir això-ho en secret i van usar-loho per a evadir una flota britànica durant la [[Guerra de Crimea]].

La part sud-est de l'Estret de Tatària va ser el lloc d'un dels incidents més tensos de la [[Guerra Freda]], quan l'1 de setembre de 1983, el Korean Air Lines Flight 007, que portava 269 persones va ser derribatabatut pels soviètics.