Museu Pedagògic Experimental de Barcelona: diferència entre les revisions

El '''Museu Pedagògic Experimental''' va ser una institució que va obrir les seves portes a [[Barcelona|Barcelon]]<nowiki/>a el maig de 1905. Sota la direcció de [[Francesca Rovira de Forn|Francesca Rovira deF,orn]] el centre pretenia contribuir a la modernització educativa mitjançant l'activitat investigadora i divulgativa, d'acord amb els corrents europeus de [[pedagogia progressista]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Moserca i Maciá|nom=Dolors|article=Museu Pedagogic experimental. Una obra fundada i dirigida per una dona|publicació=Revista Feminal|url=|data=1909|pàgines=16-17}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Collelldemont Eul`liaEulàlia i Angel C. Moreau Calvo|nom=|article=El Museo pedagógico experimental de Barcelona:enclave para una historia de los pequeños museos pedagógicos.|publicació=Universidad de Vic i Universidad de Barcelona|url=http://campus.usal.es/~revistas_trabajo/index.php/0212-0267/article/viewFile/754/928|data=2007|pàgines=471-782}}</ref>

Els museus sobre temàtica educativa van sorgir a [[Europa]] i [[Amèrica]] a finals del [[segle XIX]]. AEn diferència delsels plantejaments [[Museus|museístics clàssics]] en els qualshi prevalia l'exhibició de grans col·leccions d'art i antiguitats i pretenien la fonamentació dels mites nacionals;. En canvi, els museus pedagògics s'orientaven sobretot a conververtirconvertir-se en centres de recursos de [[Institut de Puericultura|puericultura]], així com espais per a conferències i recerca docent. Més enllà de la intenció expositiva, l'interès primordial d'aquests centres consistia a activar moviments de renovació pedagògica.

L'abast dels petits museus pedagògics de fundació privada o local que van proliferar a l'Europa de entreseglesd'entre segles era bastant limitat, la qual. cosaAixò va possibilitar també que aquestes iniciatives estiguessin més properes als corrents reformadors del pensament educatiu i social. El desinterès de l'administració pública per aquests centres suposava un gran nombre de problemes com: una ubicació inestable i en ocasions efímera, la penúria econòmica i la dependència financera, el personalisme directiu, noetc. No obstant això, aquests centres van promoure el desenvolupament de les noves pedagogies.

Saiumino HERNANDEZ DE LA PENA|nom=|article=NOTA SOBRE LA TECNICA DE TRACTAMENT DE LA SORDESA DE FRANCESCA ROVIRA (1914). IMPLICACIONS PEDAGOGIQUES.|publicació=Gimbernat,|url=http://www.raco.cat/index.php/gimbernat/article/viewFile/45037/54331|data=1995|pàgines=131-138}}</ref> descrita en un article coétaneo de la [[Feminal|Revista Femina]]<nowiki/>l. Aquesta iniciativa segons pot llegir-se en el Document Fundacional, va néixer amb la voluntat de:<ref>{{Ref-publicació|cognom=Rovira de Forn|nom=Francesca|article=Documento Fundacional|publicació=La Neotipia|url=|data=1907|pàgines=}}</ref> va néixer amb la voluntat de: