Chelsea Football Club: diferència entre les revisions

A nivell nacional, va guanyar cinc [[Premier League|campionats de lliga]], set [[FA Cup]]s, cinc [[Football League Cup]]s i quatre [[Community Shield]]s, mentre que en l'àmbit europeu ha obtingut una [[Lliga de Campions de la UEFA]] com el seu major assoliment, una [[Lliga Europa de la UEFA]], dues [[Recopa d'Europa de futbol|Recopes d'Europa]] i una [[Supercopa d'Europa]]. El Chelsea és l'únic club de Londres a guanyar l'esmentada Lliga de Campions, i un dels quatre clubs d'Europa ―i l'únic del Regne Unit― a guanyar les quatre competicions internacionals organitzades per la [[UEFA]].<ref>{{citar ref | url= http://www.chelseafc.com/page/historytrophiesindex/0,,10268,00.html|títol=Trophy Cabinet| editor=chelseafc.com|idiomallengua=anglès }}</ref><ref>{{citar ref | url= http://espnfc.com/news/story/_/id/1449255/ivanovic-goal-wins-europa-league-chelsea?cc=5901 |títol=Chelsea wins Europa on Ivanovic header |obra=ESPNFC |data=16 de maig de 2013 |idiomallengua=anglès}}</ref>

El color tradicional de l'equip és el blau reial per a la samarreta i pantalons, mentre que el blanc és usat a les mitges. L'escut del club ha canviat en diverses ocasions per qüestions d'estil o per modernitzar la seva imatge. L'escut actual, compost per un lleó rampant sostenint un bastó, va tenir la seva versió original en els [[anys 1950]], sent modificat per última vegada el 2005.<ref>{{citar ref | url= http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/teams/c/chelsea/4008257.stm|títol=Chelsea centenary crest unveiled| editor=news.bbc.co.uk|idiomallengua=anglès }}</ref> El club gaudeix d'una gran base d'afeccionats, amb els quals posseeix la cinquena millor mitjana d'assistència en el futbol britànic.<ref>{{citar ref | url= http://www.nufc.com/2010-11html/attendance-all-time.html|títol=All Estafi League Attendance Records| editor=nufc.com|idiomallengua=anglès }}</ref> La seva assistència mitjana en la temporada 2014-15 va ser de 41.546 espectadors, la setena més gran de la [[Premier League]].<ref>{{citar ref | url= http://www.soccerstats.com/attendance.asp?league=england|títol=Attendances (at home)|obra=Soccerstats.com| idiomallengua=anglès}}</ref>

Des de juliol de 2003, el propietari del club és el magnat del [[petroli]] i multimilionari rus [[Roman Abramóvitx]];<ref>{{citar ref | url= http://news.bbc.co.uk/1/hi/business/3036838.stm|títol=Russian businessman buys Chelsea| editor=news.bbc.co.uk|idiomallengua=anglès }}</ref> gràcies a la seva fortuna, al maig de 2015, el club va ser qualificat segons la [[revista Forbes]] com el sisè club més ric del món, amb un valor de 898 milions de [[lliures esterlines]] (1.370 milions de dòlars nord-americans).<ref>{{citar ref | url= http://www.forbes.com/sites/mikeozanian/2015/05/06/real-madrid-tops-ranquing-of-the-worlds-most-valuable-soccer-teams/ | títol=Real Madrid Tops Ranquing Of The World's Most Valuable Soccer Teams |autor=Mike Ozanian |data=6 de maig de 2015 | editorial=Forbes }}</ref>

El seu rival tradicional és el [[Fulham Football Club|Fulham FC]], contra el qual s'enfronta en el derbi de l'Oest de Londres.<ref>{{citar ref | url= http://www.footballderbies.com/honours/index.php?id=28|títol=Football Derbies: Chelsea - Fulham| editor=footballderbies.com|idiomallengua=anglès}}</ref> També manté rivalitat amb l'[[Arsenal Football Club|Arsenal]], amb el qual s'enfronta en el Gran Derbi de Londres, i amb el [[Tottenham Hotspur Football Club|Tottenham Hotspur FC]] i el [[Queens Park Rangers Football Club]].

Al final de la temporada, [[José Mourinho]] va tornar a ser contractat com a entrenador del club, i en la seva segona temporada al comandament, va obtenir la [[Copa de la Lliga d'Anglaterra|Copa de la Lliga]] al març de 2015,<ref>{{citar ref | url= http://www.bbc.com/sport/0/football/31572594|títol=BBC Sport - Chelsea 2-0 Tottenham Hotspur| autor=BBC Sport|data=1 de març de 2015|idiomallengua=anglès }}</ref> i el cinquè [[Premier League|títol de lliga]] del club dos mesos després.<ref>{{citar ref | url= http://www.bbc.com/sport/0/football/32471261|títol=BBC Sport - Chelsea 1-0 Crystal Palace| autor=BBC Sport|data=3 de maig de 2015|idiomallengua=en}}</ref>

Els colors tradicionals per a l'uniforme alternatiu del club són el groc o blanc a tot l'equipament, però, com a molts equips, ha tingut alguns molt inusuals. El primer uniforme alternatiu consistia en franges blaves i blanques i en un partit dels [[anys 1960|anys 60]] l'equip va usar un uniforme amb franges blaves i negres a l'estil de l'[[Inter de Milà]], en contra de les ordres del propi Docherty. Aquest uniforme es va utilitzar per a la semifinal de la [[FA Cup]] contra el [[Sheffield Wednesday Football Club|Sheffield Wednesday]], el [[23 d'abril]] de [[1967]].<ref>{{cita llibre|autor=Brian Mears|títol=Chelsea: Football Under the Blue Flag| editorial=Mainstream Sport|any=2002|pàgines=58|id=ISBN 1-84018-658-5}}</ref> Altres uniformes memorables inclouen un uniforme verd usat en els [[anys 1980|anys 80]] i un de tipus escacs en blanc i vermell al començament dels [[anys 1990|anys 90]].<ref>{{citar ref | url= http://www.historicalkits.co.uk/chelsea/chelsea-change-kits.html|títol=Chelsea Change Kits| editor=historicalkits.co.uk|idiomallengua=anglès|dataaccés=17 de febrer de 2011}}</ref>

El club planeja capacitar a l'estadi per albergar a més de 55.000 persones.<ref>{{citar ref | url= http://www.rte.ie/sport/2006/0412/stamfordbridge.html?|títol=Kenyon confirms Blues will stay at Stamford Bridge| editor=rte.ie|idiomallengua=anglès|dataaccés=6 de maig de 2010}}</ref> A causa de la seva ubicació a [[Londres]] a prop d'un camí principal i per estar a prop de dues línies de [[tren]], els afeccionats només poden entrar a l'estadi Stamford Bridge a través de l'entrada de Fulham Road, un lloc molt restringit quant a regulacions d'higiene i seguretat es refereix.<ref>{{cita llibre|autor=Rick Glanville|títol=Chelsea FC: The Official Biography|any=2006|pàgines=}}</ref> Com a resultat, al club se li ha relacionat amb voler mudar-se de l'estadi Stamford Bridge a llocs com Earls Court Exhibition Centre, [[Battersea Power Station]] o Chelsea Barracks.<ref>{{citar ref | url= http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/teams/c/chelsea/4630618.stm|títol=Chelsea plan Bridge redevelopment| editor=news.bbc.co.uk|idiomallengua=anglès }}</ref> No obstant això, el club ha reiterat que es quedaran a la seva actual llar.<ref>{{citar ref | url= http://www.chelseafc.com/page/latestnews/0,,10268~2213791,00.html|títol=No plans to move stadium| editor=chelseafc.com|idiomallengua=anglès }}</ref><ref>{{citar ref | url= http://www.chelseafc.com/page/latestnews/0,,10268~1448876,00.html|títol=Observer Stadium Story Denied| editor=chelseafc.com|idiomallengua=anglès }}</ref><ref>{{citar ref | url= http://www.dailymail.co.uk/sport/football/article-1328071/chelsea-deny-earls-court-ditch-stamford-bridge.html|títol=Chelsea deny they're to ditch Stamford Bridge for 60,000 stadium at Earls Court| editor=dailymail.co.uk|idiomallengua=anglès 2011}}</ref>

L'estadi Stamford Bridge també ha estat utilitzat per a altres esdeveniments esportius des de [[1905]]. Va ser seu de tres finals de la [[FA Cup]] des de [[1920]] fins a [[1922]].<ref>{{citar ref | url= http://www.thefa.com/thefacup/facompetitions/thefacup/history/cupfinalresults|títol=Cup Final Statistics| editor=thefa.com|idiomallengua=anglès }}</ref> També va ser seu de deu semifinals de la FA Cup, deu partits de la [[Community Shield|Charity Shield]] i tres partits internacionals de la [[Selecció de futbol d'Anglaterra|selecció d'Anglaterra]] ―l'últim el [[1932]]―. També es va disputar en aquest estadi un partit internacional no oficial entre [[Selecció de futbol d'Anglaterra|Anglaterra]] i [[Selecció de futbol de Suïssa|Suïssa]] el [[1946]].<ref>{{citar ref | url= http://www.englandfootballonline.com/matchrsl/matchrslunoff.html|títol=England's Matches: Unofficial| editor=englandfootballonline.com|idiomallengua=anglès }}</ref>

El '''Cobham Training Centre''', comunament conegut com a '''Cobham''', és el camp d'entrenament del Chelsea i es troba situat a [[:it:Cobham (Surrey)|Cobham]], a [[Surrey]]. La construcció del complex va començar el [[2004]], quan el club va obtenir els permisos necessaris per a la seva construcció.<ref>{{citar ref | url= http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/teams/c/chelsea/3693114.stm|títol=Go-ahead for Chelsea pla| editor=bbc.co.uk|idiomallengua=anglès }}</ref> Des de gener de [[2005]], el club va començar a ocupar aquest camp,<ref>{{citar ref | url= http://www.chelseafc.com/page/latestnews/0,,10268~1068030,00.html|títol=Cobham in Depth: a Building to Meet all Needs| editor=chelseafc.com|idiomallengua=anglès }}</ref><ref>cita web|autor=David Wilkes|any=2011|url= http://www.dailymail.co.uk/femail/article-1343587/cobham-celebrity-capital-wags-jags-battle-soul-britains-beverly-hills.html|títol=Wags, Jags and a battle for the soul of Britain's Beverly Hills| editor=dailymail.co.uk|idioma=anglès|dataaccés=28 de juny de 2011</ref> sent oficialment inaugurat el [[juliol]] de [[2007]].<ref>{{citar ref | url= http://www.bbc.co.uk/london/content/articles/2007/07/05/chelsea_ground_feature.shtml|títol=Chelsea's New Training Ground For The Future| editor=bbc.co.uk|idiomallengua=anglès }}</ref> El complex de 140 [[Acre (unitat de superfície)|acres]]<ref>{{citar ref | url= http://www.chelseafc.com/page/latestnews/0,,10268~1372683,00.html|títol=New Cobham Building Unveiled| editor=chelseafc.com|idiomallengua=anglès }}</ref> inclou 30 camps de futbol ―3 amb calefacció subterrània i 6 amb estàndards de la [[Premier League]]―, un camp indoor de gespa artificial, un estudi de televisió, una sala de premsa, un centre mèdic, piscines d'immersió freda, una sauna, una sala de vapor, una piscina HydroWorx i una piscina d'hidroteràpia de 17 metres.<ref>{{citar ref | url= http://www.chelseafc.com/page/latestnews/0,,10268~1068031,00.html|títol=Cobham in Depth: the Medical and the Interviene| editor=chelseafc.com|idiomallengua=anglès }}</ref>

El [[1930]] el Chelsea va fer el seu primer [[cameo]] en una de les primeres pel·lícules sobre [[futbol]], anomenada "The Great Game".<ref>{{citar ref | url= http://www.imdb.com/title/tt0020936/|títol=The Great Game| editor=imdb.com|idiomallengua=anglès }}</ref> L'ex davanter del Chelsea, [[:en:Jack Cock|Jack Cock]] ―qui en aquest moment jugava en el [[Millwall Football Club|Millwall FC]]―, va ser l'estrella de la pel·lícula, en la qual diverses escenes van ser filmades a [[Stamford Bridge (estadi)|Stamford Bridge]], inclòs el terreny de joc, la sala de juntes i els vestidors. També va incloure col·laboracions de jugadors del Chelsea com [[:en:Andrew Wilson|Andrew Wilson]], George Mills i [[:en:Sam Millington|Sam Millington]].<ref>{{cita llibre|autor=Rick Glanville|títol=Chelsea FC: The Official Biography|any=2006|pàgines=120-121}}</ref> A causa de la notorietat dels [[:en:Chelsea Headhunters|''Chelsea Headhunters'']], [[hooligan]]s relacionats amb el club, el Chelsea també ha figurat en pel·lícules sobre el [[hooligan]]isme en el [[futbol]]. La més recent en la qual va participar va ser a "The Football Factory", el [[2004]].<ref>{{citar ref | autor=Steve Hawkes|any=2004|url= http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/film/3687227.stm|títol=Football firms hit the film circuit| editor=news.bbc.co.uk|idiomallengua=anglès }}</ref> En el seu cameo més recent en una pel·lícula, el [[2007]], el club va participar en el film [[Índia|indi]] "Jhoom Barabar Jhoom".<ref>{{ref-web|url= http://www.dnaindia.com/report.asp?newsid=1055099|títol=Chelsea teams up with Yash Raj Films| editor=dnaindia.com|llengua=anglès }}</ref>

Fins als [[anys 1950|anys cinquanta]], el club va tenir una llarga associació amb el music hall. Amb el seu baix rendiment sovint proporcionava material per a comediants com George Robey.<ref>{{citar ref | autor=David Lacey|any=2002|url= http://football.guardian.co.uk/match_report/0,1527,-39862,00.html|títol=Di Canio has last laugh at Chelsea comedy store| editor=football.guardia.co.uk|idiomallengua=anglès }}</ref> Tot això va culminar amb una cançó còmica de Norman Long el [[1933]], irònicament titulada "On the Day That Chelsea Went and Won the Cup", la lletra de la qual descriu una sèrie d'estranys i improbables successos en un hipotètic dia en què el Chelsea finalment va guanyar el seu primer trofeu.

La cançó "Blue is the Colour" va ser feta per a la final de la [[Football League Cup]] el [[1972]], amb tots els membres de l'equip cantant, aconseguint el lloc 5 en el [[UK Singles Chart]].<ref>{{ref-web|url= http://www.chartstats.com/songinfo.php?id=5791|títol=Blue Is The Colour| editor=chartstats.com|llengua=anglès|dataaccés=13 de febrer de 2010|urlarxiu=http://web.archive.org/20070927192602/www.chartstats.com/songinfo.php?id=5791|dataaccés=27 de setembre de 2007}}</ref> Preparant-se per a la final de la [[FA Cup]] el [[1997]], la cançó "Blue Day", la qual va ser feta pel cantant Suggs en col·laboració amb jugadors del Chelsea, va aconseguir el lloc 22 en el [[UK Singles Chart]].<ref>{{citar ref | url= http://www.chartstats.com/songinfo.php?id=25206|títol=Blue Day| editor=chartstats.com|idiomallengua=anglès |urlarxiu=http://web.archive.org/20070930013126/www.chartstats.com/songinfo.php?id=25206|dataarxiu=30 de setembre de 2007}}</ref> El cantant [[Canadà|canadenc]] [[Bryan Adams]], qui és aficionat al Chelsea, li va dedicar al club la cançó titulada «We're Gonna Win», del seu [[àlbum musical|àlbum]] ''18 'Til I Die''.<ref>{{citar ref | autor=Jason MacNeil|any=2008|url= http://jam.canoe.ca/Music/Artists/A/Adams_Bryan/2008/03/16/5019971-sun.html|títol=Bryan Adams returns with '11'| editor=jam.canoe.ca|idiomallengua=anglès }}</ref> A més, en la portada de l'àlbum "Sing When You're Winning" del cantant britànic [[Robbie Williams]], apareix l'estadi [[Stamford Bridge (estadi)|Stamford Bridge]] amb Robbie celebrant l'obtenció d'un trofeu en aquest estadi.<ref>{{citar ref | autor=Mike Diver|any=2009|url= http://www.bbc.co.uk/music/reviews/6pm5|títol=Robbie’s first truly international hit, but at a cost.| editor=bbc.co.uk|idiomallengua=anglès}} </ref>

El rival tradicional del Chelsea és el [[Fulham Football Club|Fulham F.C.]], amb el qual comparteix el mateix districte on es va fundar el club. Aquesta rivalitat és coneguda com ''The SW6 Derby'', a causa que els clubs comparteixen el mateix codi postal SW6.<ref>{{citar ref | url= http://www.talkfootball.co.uk/guides/history_of_fulham_fc.html|títol=Fulham Football Club - History| editor=talkfootball.co.uk|idiomallengua=anglès }}</ref> No obstant això, el Fulham no és vist com a gran rival pel Chelsea, ja que han passat prop de 40 anys en diferents divisions i perquè el Chelsea s'ha tornat un dels equips més forts en el futbol anglès a causa de la gran inversió de [[Roman Abramovich]] des de la seva arribada, encara que la rivalitat entre tots dos clubs no ha desaparegut. Roy Bentley, Ray Wilkins, Dave Beasant, [[Wayne Bridge]], [[Damien Duff]], [[:en:Ian Pearce|Ian Pearce]], Clive Walker i [[:en:Alexey Smertin|Alexey Smertin]] són alguns dels futbolistes que van jugar en tots dos equips. Encara que no existeix una gran animositat, els partits contra el [[Queens Park Rangers Football Club|Queens Park Rangers]] i contra el [[Brentford Football Club|Brentford FC]] també es consideren derbis, a causa de la proximitat entre els clubs. Bentley, Wilkins i Walker també van arribar a jugar en el Queens Park Rangers. El [[2007]], el QPR es va convertir en el club més ric del futbol anglès després de l'arribada del multimilionari [[Lakshmi Mittal]], qui té una fortuna dues vegades major a la d'Abramovich,<ref>{{citar ref | autor=Kevin Garside|any=2007|url= http://www.telegraph.co.uk/sport/main.jhtml?xml=/sport/2007/12/21/sfnqpr121.xml|títol=Lakshmi Mittal pushes QPR up the rich list| editor=telegraph.co.uk|idiomallengua=anglès|dataaccés=6 de maig de 2010}}</ref> el que ha augmentat la rivalitat entre tots dos clubs.

D'acord a una enquesta realitzada el [[2004]] per ''Planetfootball.com'', els afeccionats del Chelsea van considerar que els seus majors competidors són l'[[Arsenal Football Club|Arsenal FC]], el [[Tottenham Hotspur Football Club|Tottenham Hotspur FC]] i el [[Manchester United Football Club|Manchester United]].<ref>{{citar ref | autor=Chris O'Brien|any=2004|url= http://www.sportnetwork.net/main/s120/st44186.htm|títol=Football Rivalries: The Complete Results| editor=planetfootball.com|idiomallengua=anglès }}</ref> Addicionalment, una forta rivalitat amb el [[Leeds United Football Club|Leeds United FC]] ve des d'alguns polèmics partits en els [[anys 1960|anys 60]] i [[anys 1970|70]], especialment la final de la [[FA Cup]] entre tots dos clubs l'any [[1970]].<ref>{{cita llibre|autor=Rick Glanville|títol=Chelsea FC: The Official Biography|any=2006|pàgines=321-325}}</ref> La rivalitat amb l'Arsenal no es limita al fet que tots dos clubs siguin de la mateixa ciutat. L'èxit del Chelsea des de la temporada 2004-05 s'ha tornat difícil de digerir pels «gunners», els qui creien que serien la nova força dominant en el futbol anglès després d'haver estat campions invictes en la temporada 2003-04.<ref>{{citar ref | url= http://www.goal.com/en/news/1717/editorial/2009/11/28/1653698/arsenal-v-chelsea-the-historical-rivalry|títol=Arsenal v Chelsea: The Historical Rivalry| editor=goal.com|idiomallengua=anglès }}</ref> No obstant això, el Chelsea va passar de ser un equip que no era campió de lliga des de fa 50 anys a ser una de les majors potències del futbol mundial en uns quants anys, robant el lloc que l'Arsenal tenia com a objectiu. [[Tommy Docherty]], [[Tommy Lawton]], [[Graham Rix]], David Rocastle, [[Emmanuel Petit]], [[Ashley Cole]], [[William Gallas]], [[Yossi Benayoun]], [[Lassana Diarra]], [[Nicolas Anelka]], [[Cesc Fàbregas]] i [[Petr Čech]] han jugat en tots dos clubs.

Unes altres de les rivalitats més recents és amb el [[Liverpool Football Club|Liverpool FC]], ja que tots dos clubs s'han enfrontat en la [[Lliga de Campions de la UEFA|Lliga de Campions]] en cinc edicions de forma consecutiva, tres d'elles en semifinals, una en quarts de final i una en la fase de grups. Els «reds» havien sortit guanyadors en les temporades 2004-05<ref>{{citar ref | url= http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/europe/4501277.stm|títol=Liverpool 1-0 Chelsea| editor=news.bbc.co.uk|idiomallengua=anglès }}</ref> i 2006-07,<ref>cita web|autor=Owen Phillips|any=2007|url= http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/europe/6603039.stm|títol=Liverpool 1-0 Chelsea (Agg: 1-1)| editor=news.bbc.co.uk|idioma=anglès|dataaccés=7 de maig de 2010</ref> però el Chelsea va poder igualar la marca en les temporades 2007-08<ref>{{citar ref | autor=Sam Lió|any=2008|url= http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/europe/7368736.stm|títol=Chelsea 3-2 Liverpool (4-3)| editor=news.bbc.co.uk|idiomallengua=anglès }}</ref> i 2008-09.<ref>{{citar ref | autor=Paul Fletcher|any=2009|url= http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/europe/7977038.stm|títol=Chelsea 4-4 Liverpool (agg: 7-5)| editor=news.bbc.co.uk|idiomallengua=anglès }}</ref> La sèrie més polèmica va ser en l'edició 2004-05, on [[Luis García Sanz|Luis García]] va marcar un gol controvertit en el partit de tornada que li va donar la passada a la final al Liverpool. [[José Mourinho]] va qualificar aquesta marcació com "''un gol fantasma''", "''un gol provinent de la lluna''" o com "''un gol anotat per l'àrbitre assistent''".<ref>{{citar ref | autor=Oliver Yew|any=2011|url= http://www.goal.com/en-us/news/88/spain/2011/04/28/2462307/he-doesnt-go-quietly-jose-mourinhos-champions-league-exit|títol=He doesn't go quietly... Jose Mourinho's Champions League exit rants through the years| editor=goal.com|idiomallengua=anglès }}</ref> [[Nicolas Anelka]], [[Boudewijn Zenden]], [[Glen Johnson (futbolista)|Glen Johnson]], [[Joe Cole]], [[Yossi Benayoun]], [[Raul Meireles]] i [[Fernando José Torres Sanz|Fernando Torres]] són coneguts pel seu pas en tots dos clubs.

El seu major rival en competicions europees és el [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]] i, igual que el Liverpool, s'han enfrontat en la [[Lliga de Campions de la UEFA|Lliga de Campions]], així com en la [[Copa de Fires]], sumant un total de set enfrontaments entre tots dos clubs en competicions internacionals, en les quals el Chelsea ha sortit victoriós en dues ocasions. El primer enfrontament entre tots dos clubs va ser en la temporada 1965-66 de la [[Copa de Fires]], on tots dos equips van empatar a 2-2 en el global, però en el partit de desempat en el [[Camp Nou]], els «culés» van eliminar als «blues» per 5-0. El seu primer enfrontament en la Lliga de Campions va ser en els quarts de final de l'edició 1999-00, on, tot i que el Chelsea va guanyar el partit d'anada per 3-1 a [[Stamford Bridge (estadi)|Stamford Bridge]],<ref>{{citar ref | url= http://news.bbc.co.uk/2/hi/sport/football/champions_league/701340.stm|títol=Inspired Chelsea brush Barcelona aside| editor=news.bbc.co.uk|idiomallengua=anglès }}</ref> el FC Barcelona va aconseguir remuntar a casa, eliminant al Chelsea per 5-1.<ref>{{citar ref | url= http://news.bbc.co.uk/2/hi/sport/football/champions_league/717082.stm|títol=Chelsea's European dream shattered| editor=news.bbc.co.uk|idiomallengua=anglès }}</ref> No obstant això, en els vuitens de final de l'edició 2004-05, després d'haver estat derrotats per 2-1 com a visitants,<ref>{{citar ref | url= http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/europe/4281719.stm|títol=Barcelona 2-1 Chelsea| editor=news.bbc.co.uk|idiomallengua=anglès }}</ref> el Chelsea va aconseguir eliminar al FC Barcelona amb un marcador de 4-2 com a locals,<ref>{{citar ref | url= http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/europe/4321491.stm|títol=Chelsea 4-2 Barcelona| editor=news.bbc.co.uk|idiomallengua=anglès }}</ref> encara que en l'edició 2005-06, amb l'ajut de [[Ronaldinho]], els «blaugranes» van sortir guanyadors en la mateixa fase.<ref>{{citar ref | url= http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/europe/4778194.stm|títol=Barcelona 1-1 Chelsea (agg 3-2)| editor=news.bbc.co.uk|idiomallengua=anglès }}</ref> En l'edició 2006-07, el Chelsea es va enfrontar al FC Barcelona en la fase de grups, on va sortir victoriós per 1-0 com a local i va empatar com a visitant amb gol a últim minut de [[Didier Drogba]].<ref>{{citar ref | autor=Phil McNulty|any=2006|url= http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/europe/6050878.stm|títol=Chelsea 1-0 Barcelona| editor=news.bbc.co.uk|idiomallengua=anglès}} </ref><ref>{{citar ref | autor=Phil McNulty|any=2006|url= http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/europe/6094090.stm|títol=Barcelona 2-2 Chelsea| editor=news.bbc.co.uk|idiomallengua=anglès }}</ref>

L'enfrontament entre tots dos clubs en les semifinals de l'edició 2008-09 ―on el Chelsea tenia com a objectiu la passada a la final per buscar la revenja de la final anterior davant el [[Manchester United Football Club|Manchester United]]― va ser el més polèmic de tots. Després d'haver empatat a 0-0 a Barcelona, el Chelsea tenia l'oportunitat de liquidar la sèrie com a local. No obstant això, després que el Chelsea es va posar al capdavant en el marcador gràcies a [[Michael Essien]], els «blues» van ser eliminats per un gol d'últim minut d'[[Andrés Iniesta]].<ref>{{citar ref | autor=Phil McNulty|any=2009|url= http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/europe/8010840.stm|títol=Chelsea 1-1 Barcelona (agg 1-1)| editor=news.bbc.co.uk|idiomallengua=anglès }}</ref> Aquest partit va estar ple de decisions arbitrals controvertides, incloent diversos penals reclamats pel club anglès, i un penal i una expulsió discutida pel club català. En l'edició 2011-2012, l'equip londinenc es va classificar per a la final gràcies a una victòria per 1-0 a Stamford Bridge amb un gol de [[Didier Drogba]], assistència de [[Ramires Santos do Nascimento|Ramires]] i un empat a 2-2 amb gols de Ramires de vaselina i un gol de [[Fernando José Torres Sanz|Fernando Torres]] en el minut 92' en el Camp Nou. [[Mark Hughes]], [[Boudewijn Zenden]], [[Albert Ferrer i Llopis]], [[Winston Bogarde]], [[Anderson Luis de Souza|Deco]], [[Eiður Guðjohnsen]], [[Cesc Fàbregas]] i [[Pedro Rodríguez Ledesma|Pedro]] van jugar per a tots dos equips, però només l'[[Islàndia|islandès]] va jugar davant els dos clubs.