Manchester United Football Club: diferència entre les revisions

El mànager de l'equip de reserves, Jimmy Murphy, va assumir el càrrec de mànager del United mentre Busby es recuperava de les seves ferides, i sota la seva gestió el conjunt provisional del club va arribar a la final de la FA Cup de 1958, la qual van perdre davant el Bolton Wanderers. En reconeixement a la tragèdia de l'equip, la [[UEFA]] va convidar al club a competir en la Copa d'Europa de 1958-59 juntament amb els eventuals campions de la lliga [[Wolverhampton Wanderers Football Club|Wolverhampton Wanderers]]. Malgrat l'aprovació de l'Associació de Futbol d'Anglaterra, la Football League va determinar que el club no havia de participar en l'esdeveniment, ja que no s'havia classificat.{{harvnp|White|2008|p=136|sp=sí}}{{harvnp|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|p=17|sp=sí}} Busby va redissenyar a l'equip a través de la dècada de 1960, amb la signatura de jugadors com [[Denis Law]] i Pat Crerand, els qui combinats amb la següent generació de jugadors joves —que incloïa a [[George Best]]— van guanyar la FA Cup el 1963, després de vèncer al [[Leicester City Football Club|Leicester City]] amb un marcador de 3-1 a l'antic [[estadi de Wembley]]. En els anys 1930, el club anglès de rugbi Salford va començar a recórrer França vestint pantalons vermells, i anomenant-se a si mateixos com «The Red Devils» —trad. «Els diables vermells»—. Busby es va interessar en el malnom, en pensar que resultava ser més intimidant per als oponents, que el malnom de «nens angelicals». Per tant, poc després va declarar que el Manchester United havia de ser conegut també com els «Red Devils», fet que va reflectir igualment en el logotip de l'equip. En la següent temporada van acabar en el segon lloc de la lliga, i van guanyar el títol el 1965 i el 1967. El 1968 el Manchester United es va convertir en el primer club anglès a guanyar la Copa d'Europa, en derrotar al [[Benfica]] amb un marcador de 4-1 en la final<ref>{{Cita Harvard|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|pp=18-19|sp=sí}}</ref> amb un equip que contenia a tres [[Pilota d'Or|pilotes d'or o futbolistes europeus de l'any]]: [[Bobby Charlton]], Denis Law i George Best.<ref>{{ref-web|nom1=Rob |cognom1=Moore |nom2=Karel |cognom2=Stokkermans |data=11 de desembre de 2009 |títol=European Footballer of the Year ("Ballon d'Or") |url=http://www.rsssf.com/miscellaneous/europa-poy.html |editor=Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation |dataaccés=17 d'abril de 2011}}</ref> En ser els campions d'Europa, es van enfrontar a [[Estudiantes de la Plata]], els campions sud-americans d'aquesta temporada, i van perdre la sèrie després que Estudiantes aconseguís un primer triomf d'1-0 a l'estadi [[Estadi Alberto J. Armando|La Bombonera]], a [[Buenos Aires|Buenos Aires, Argentina]] i un empat 1-1 a Old Trafford.<ref>{{ref-web|url=http://www.fifa.com/classicfootball/clubs/matchreport/newsid=512037.html |títol=Intercontinental Cup 1968 |dataaccés=17 d'abril de 2011 |editorialeditor=FIFA |urlarxiu=http://web.archive.org/web/http://www.fifa.com/classicfootball/clubs/matchreport/newsid=512037.html|dataarxiu=3 de desembre de 2015}}</ref> En la següent temporada, van perdre en la ronda de semifinals de la Copa d'Europa contra el [[Associazione Calcio Milan|Milan]]. Busby va renunciar com a mànager el 1969 i va ser reemplaçat per l'entrenador de l'equip de reserves, l'ex jugador del Manchester United Wilf McGuinness.