Raonament deductiu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 139.47.13.223. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
El '''raonament deductiu''', '''deducció''' o '''mètode lògic deductiu''' és un mètode [[lògica|lògic]] que, a diferència del [[raonament inductiu]], considera que la conclusió és implícita en les premisses; el raonament deductiu infereix aquests mateixos fets basant-se en la [[llei general]]. És a dir, que la conclusió no és nova, se segueix necessàriament de les premisses. Si un raonament deductiu és vàlid i les premisses són veritables, la conclusió només pot ser veritable. Respon al raonament deductiu que va ser descrit per primera vegada per filòsofs de l'[[Antiga Grècia]], especialment [[Aristòtil]]. La seva principal aplicació es realitza mitjançant
El '''pensament deductiu''' parteix de categories generals per fer afirmacions sobre casos particulars. Es parla de raonament inductiu quan observant una cosa moltes vegades es declama que es veu en totes les coses de la mateixa espècie. En raoment deductiu, en canvi, per tal que un raonament sigui [[validesa|vàlid]] la conclusió ha de poder [[derivació lògica |derivar]] necessàriament de les premisses, i n'ha de derivar aplicant a aquestes premisses algunes de les [[Regla d'inferència|regles d'inferència]] segons les regles de transformació d'un sistema deductiu o [[càlcul lògic]]. Aquestes regles constitueixen una [[llei lògica]] que defineix el significat de les relacions entre conceptes, no la validesa dels conceptes en si. Cada regla expressa una [[Tautologia (lògica)|tautologia]] i, per tant una [[veritat]] necessària i universal, en ser aplicada a les premisses com a cas concret permet considerar la [[inferència]] de la conclusió com un cas de raonament deductiu.
| |||