L'origen de les espècies: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
Línia 25:
=== Desenvolupament de la teoria de Darwin ===
En edicions posteriors del llibre, Darwin traçà les idees evolutives fins a [[Aristòtil]];<ref>{{harvnb|Darwin|1872|p=[http://darwin-online.org.uk/content/frameset?viewtype=text&itemID=F391&pageseq=18 xiii]}}</ref> el text que cita és un resum d'Aristòtil de les idees del filòsof grec [[Empèdocles]];<ref>{{
La [[Reforma Protestant]] inspirà una interpretació literal de la Bíblia, on els conceptes de la creació entraven en conflicte amb les conclusions d'una nova ciència que cercava explicacions congruents amb la filosofia mecànica de [[René Descartes]] i l'[[empirisme]] del mètode de [[Francis Bacon]]. Després de l'agitació de la [[Guerra Civil Anglesa]], la [[Royal Society]] volia mostrar que la ciència no era una amenaça per a l'estabilitat política i religiosa. [[John Ray]] desenvolupà una teoria de la influència natural d'ordre racional, a la seva taxonomia; les espècies eren estàtiques i fixes, la seva adaptació i la seva complexitat dissenyada per Déu, i les varietats presentaven diferències menors causades per les condicions locals. En el disseny benefactor de Déu, els carnívors causaven una mort misericordiosa, ràpida, però el patiment causat pel parasitisme era un problema desconcertant. La classificació biològica presentada per [[Carl von Linné]] el 1735 també mostra espècies fixes d'acord amb el pla diví. El 1766, [[Georges Louis Leclerc]] suggerí que algunes espècies similars, tals com cavalls i ases, o lleons, tigres i lleopards, podrien ser varietats descendents d'un avantpassat comú. La [[Calendari d'Ussher-Lightfoot|cronologia d'Ussher]] de la dècada de 1650 havia calculat la creació en 4004 aC, però els geòlegs de la dècada de 1780 suposaven que el món era molt més antic. Els seguidors d'[[Abraham Gottlob Werner]] pensaven que els estrats eren dipòsits de la reducció dels mars, però [[James Hutton]] proposà un cicle d'automanteniment infinit, anticipant l'[[uniformisme]].<ref>{{Harvnb|Bowler|2003|pp=27-36, 39-42, 57-62, 67, 70, 77-80}}</ref>
Línia 39:
El desembre de 1831 s'uní a l'expedició del ''Beagle'' com a naturalista i geòleg. Llegí ''Principis de Geologia'' de [[Charles Lyell]] i a la primera parada a terra, a l'[[Santiago (Cap Verd)|illa de Santiago]], trobà en l'[[uniformisme]] de Lyell una clau per a la història geològica del paisatge. Darwin descobrí fòssils semblants a [[armadillo]]s gegants, i prengué nota de la distribució geogràfica de les espècies modernes amb l'esperança de trobar el seu «centre de creació».<ref>{{Harvnb|Larson|2004|pp=59–62}}</ref> Els tres missioners que l'expedició havia de tornar a la Terra del Foc eren amables i civilitzats, però els seus familiars a l'illa a Darwin li semblaren «salvatges miserables i degradats»,<ref>{{Harvnb|Darwin|1845|pp=[http://darwin-online.org.uk/content/frameset?itemID=F14&viewtype=text&pageseq=218 205-208]}}</ref> i ja no hi veia una esquerda insalvable entre els éssers humans i els animals.<ref>{{Harvnb|Browne|1995|pp=244-250}}</ref> A mesura que el ''Beagle'' s'apropava a Anglaterra el 1836, assenyalà que les espècies podrien no ser inalterables.<ref name=xix>{{Harvnb|Keynes|2000|pp=[http://darwin-online.org.uk/content/frameset?viewtype=text&itemID=F1840&pageseq=22 xix-xx]}}; {{Harvnb|Eldredge|2006}}</ref>
[[Richard Owen]] mostrà que els fòssils d'espècies extingides que Darwin trobà a Amèrica del Sud tenien relació amb les espècies vives al mateix continent. el març de 1837, l'ornitòleg [[John Gould]] anuncià que el [[nyandú de la Patagònia]] era una espècie diferent del nyandú descrit anteriorment —encara que els seus territoris estaven superposats—, que els [[mímid]]s recollits a les [[Illes Galápagos]] representaven tres espècies separades, cadascuna única en una illa en particular, i que aus diferents de diverses d'aquestes illes es classificaren com [[pinsà de Darwin|pinsans]].<ref>{{Harvnb|Quammen|2006|pp=24-25}}</ref> Darwin començà a especular, en una sèrie de quaderns, sobre la possibilitat que «una espècie canvia en una altra» per explicar aquestes troballes, i al voltant de juliol esbossà una genealogia de ramificació d'un sol arbre evolutiu, els llinatges independents de descart de Lamarck que progressen a formes superiors.<ref>{{harvnb|Herbert|1980|pp=[http://darwin-online.org.uk/content/frameset?viewtype=text&itemID=F1583e&pageseq=9 7-10]}} {{Harvnb|Van Wyhe|2008|p=44}}; {{
A finals de setembre de 1838, començà a llegir l'''[[An Essay on the Principle of Population|Assaig sobre el principi de la població]]'' de [[Thomas Malthus]] amb el seu argument estadístic que les poblacions humanes, si no són limitades, creixeran més enllà dels seus medis i lluitaran per sobreviure. Darwin relacionà això amb la lluita per l'existència a la vida silvestre i amb la «guerra de les espècies» a les plantes del botànic [[Augustin Pyramus de Candolle]]. Immediatament imaginà «una força com de cent mil falques» que empenyen variacions ben adaptades a les «esquerdes en l'economia de la natura» per la qual els supervivents transmeten la seva forma i habilitats, i les variacions desfavorables serien destruïdes.<ref name=vw186/><ref>{{Harvnb|Larson|2004|pp=66-70}}; {{
Darwin tenia ara el marc de la seva teoria de la selecció natural «sobre la qual treballar»,<ref>{{Harvnb|Darwin|1958|p=[http://darwin-online.org.uk/content/frameset?viewtype=text&itemID=F1497&pageseq=124 120]}}</ref> però estava totalment ocupat amb la seva carrera com geòleg i esperà per escriure un esbós de la seva teoria fins que completà el seu llibre ''L'estructura dels esculls de corall'' el maig de 1842.<ref name=vw186>{{Harvnb|Van Wyhe|2007|pp=[http://darwin-online.org.uk/content/frameset?viewtype=text&itemID=A544&pageseq=10 186-187]}}</ref><ref>{{harvnb|Browne|1995|p=436}}</ref>
| |||