Diferència entre revisions de la pàgina «Càrrega de la malaltia»

m
cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: «File:Infectious and parasitic diseases world map - DALY - WHO2004.svg|thumb|350px|Càrrega de totes les malalties infeccioses el 2004, mesurat en anys de vi...».)
 
m
[[File:Infectious and parasitic diseases world map - DALY - WHO2004.svg|thumb|350px|Càrrega de totes les malalties infeccioses el 2004, mesurat en anys de vida ajustats per discapacitat (AVAD).]]
[[File:Noncommunicable diseases world map - DALY - WHO2004.svg|thumb|350px|Càrrega de les malalties de declaració no obligatòria el 2004, mesurat en anys de vida ajustats per discapacitat.]]
La '''càrrega de la malaltia''' és l'impacte d'un [[malaltia|problema de salut]], mesurat pel [[cost financer]], la [[mortalitat]], la [[morbiditat]] o altres indicadors. Sovint es quantifica en termes d'[[Anys de vida ajustats per qualitat|anys de vida ajustats per qualitat (AVAQ)]] o [[Anys de vida ajustats per discapacitat|anys de vida ajustats per discapacitat (AVAD)]], els quals quantifiquen en nombre d'anys de vida perduts degut a malaltia (AVPM). Es pot considerar un AVAD com un any de vida sana perdut, i generalment la càrrega general de malaltia es pot considerar com una mesura de la diferència entre l'estat de salut actual i l'estat de salut ideal (on la persona viu una vellesa lliure de malaltia i discapacitat).<ref>{{cite web| url=http://www.who.int/quantifying_ehimpacts/publications/preventingdisease.pdf | last1=Prüss-Üstün | first1=Annette | last2 = Corvalán | first2=Carlos|year =2006 |title=Preventing disease through healthy environments: Towards an estimate of the environmental burden of disease | publisher =World Health Organization | work = Quantifying environmental health impacts }}</ref><ref name="kay00">{{cite conference| first1=David |last1=Kay | first2=Annette |last2=Prüss |first3=Carlos |last3=Corvalán |title=Methodology for assessment of Environmental burden of disease |booktitle=ISEE session on environmental burden of disease |location=Buffalo |date=23–24 August 2000 |url=http://www.who.int/quantifying_ehimpacts/methods/en/wsh0007.pdf}}</ref><ref name="pruss-ustun2003">{{cite book|first1=Annette|last1=Prüss-Üstün|first2=C.|last2=Mathers|first3=Carlos|last3=Corvalán|first4=A.|last4=Woodward|title=Assessing the environmental burden of disease at national and local levels: Introduction and methods|year=2003|publisher=World Health Organization|location=Geneva|isbn=9241546204|series=WHO Environmental Burden of Disease Series|volume=1|url=http://www.who.int/quantifying_ehimpacts/publications/9241546204/en/index.html}}</ref> Segons un article publicat a ''[[The Lancet]]'' al juny de 2015, el [[lumbàlgia|dolor lumbar]] i el [[Depressió clínica|trastorn depressiu major]] es trobaven entre les deu principals causes d'AVPM i eren la causa de més pèrdua de salut que la [[diabetis]], la [[malaltia pulmonar obstructiva crònica]] i l'[[asma]] combinades. L'estudi, basat en dades de 188 països, considerat com l'anàlisi més gran i més detallada per quantificar nivells, patrons i tendències en la salut i la discapacitat, va concloure que "la proporció d'anys de vida ajustada per discapacitat a causa d'AVPM va augmentar a nivell mundial des de 21,1% en 1990 al 31,2% el 2013."<ref name="Lancet_2015">{{cite journal |title=Global, regional, and national incidence, prevalence, and years lived with disability for 301 acute and chronic diseases and injuries in 188 countries, 1990–2013: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2013 |date=8 June 2015 |journal=The Lancet |doi=10.1016/S0140-6736(15)60692-4 |pmid=26063472 |pmc=4561509 |volume=386 |pages=743–800}}<!--|accessdate=24 June 2015 --></ref> La "càrrega ambiental de la malaltia" es defineix com la quantitat d'AVAD que es pot atribuir als factors ambientals.<ref name="pruss-ustun2003" /><ref name="knol09">{{cite journal|vauthors=Knol AB, Petersen AC, van der Sluijs JP, Lebret E|title=Dealing with uncertainties in environmental burden of disease assessment|journal=Environmental Health|date=1 January 2009|volume=8|issue=1|page=21|doi=10.1186/1476-069X-8-21|pmid=19400963|pmc=2684742|url=http://www.ehjournal.net/content/8/1/21}}</ref><ref>{{cite journal|last=Briggs|first=D.|title=Environmental pollution and the global burden of disease|journal=British Medical Bulletin|date=1 December 2003|volume=68|issue=1|pages=1–24|doi=10.1093/bmb/ldg019|url=http://bmb.oxfordjournals.org/content/68/1/1.short}}</ref> Aquestes mesures permeten comparar les càrregues de malaltia i també s'han utilitzat per a pronosticar els possibles impactes de les intervencions sanitàries. El 2014, els AVAD per cap van ser "un 40% més grans en regions de ingressos mitjans i baixos".<ref name="Lancet_2014" />
 
L'[[Organització Mundial de la Salut|Organització Mundial de la Salut (OMS)]] ha proporcionat un conjunt de pautes detallades per mesurar la càrrega de malalties a nivell local o nacional.<ref name="pruss-ustun2003" /> El 2004, el problema de salut que va portar a l'AVPM més alt per a homes i dones era la [[Depressió clínica|depressió unipolar]],<ref>{{cite web |url= http://www.who.int/healthinfo/global_burden_disease/GBD_report_2004update_part3.pdf |title= Disease incidence, prevalence and disability|work=The Global Burden of Disease|volume=3|accessdate= 2009-01-30 |author= World Health Organization (WHO) |year= 2004 |format= PDF |publisher= |pages= |doi= }}</ref> el 2010, va ser el mal d'esquena.<ref name="LancetEpi2012">{{cite journal|last=Vos|first=T|title=Years lived with disability (YLDs) for 1160 sequelae of 289 diseases and injuries 1990–2010: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2010|journal=Lancet|date=Dec 15, 2012|volume=380|issue=9859|pages=2163–96|pmid=23245607|doi=10.1016/S0140-6736(12)61729-2}}</ref> Segons un article publicat a ''The Lancet'' el novembre del 2014, els trastorns dels majors de 60 anys representen el "23% de la càrrega global de la malaltia" i els principals contribuents a la càrrega de malaltia en aquest grup el 2014 eren "malalties cardiovasculars (30,3% ), neoplàsies malignes (15,1%), malalties respiratòries cròniques (9,5%), malalties musculoesquelètiques (7,5%) i trastorns neurològics i mentals (6,6%)."<ref name="Lancet_2014">{{cite journal|title=The burden of disease in older people and implications for health policy and practice |author=Martin J Prince |author2=Fan Wu |author3=Yanfei Guo |author4=Luis M Gutierrez Robledo |author5=Martin O'Donnell |author6=Richard Sullivan |author7=Salim Yusuf |year=2015 |journal=The Lancet |doi=10.1016/S0140-6736(14)61347-7|volume=385 |number=9967 |pages=549–562}}<!--|accessdate=24 June 2015 --></ref>{{rp|549}}
57.252

modificacions