Xaverio Ballester: diferència entre les revisions

Ballester s'ha ocupat extensament de les [[llengües paleohispàniques]]. Els ibers haurien arribat a la península des del nord, entrant des de Catalunya cap al sud. a la recerca de bones zones de conreu. En aquest sentit, la posició de Ballester es desmarca de tesis com les de [[Javier de Hoz]] que plantegen que la llengua ibera, fora de la [[Contestània]], hauria estat sobretot una llengua vehicular, coexistint de manera simultània com a tal al costat d'altres llengües parlades per la població.<ref>{{Ref-publicació|cognom=BALLESTER|nom=Xaverio|article=Cataluña, ibérica cuna|publicació=Palaeohispanica, 14|url=https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/34/21/04ballester.pdf|data=2014|pàgines=59-87}}</ref> Catalunya i part del [[Llenguadoc]], part d'Aragó i el País Valencià haurien estat territoris de parla ibera, que en la seva arribada podria estar vinculada als pobles de la [[Cultura dels camps d'urnes|cultura dels Camps d'Urnes]] que, en tot cas, semblen estar desvinculats de les [[Llengües indoeuropees|parles indoeuropees]] i [[Protocelta|protocèltiques]]. Per tant la llengua més antiga seria la indoeuropea i la iberització seria posterior, d'origen septentrional i relativament tardana. La llengua dels [[ibers]] mantendria una clara relació de proximitat amb l'[[aquità]]. En canvi, les llengües indoeuropees més antigues (més o menys vinculades al cèltic) serien presents a la península des de molt antic. Ballester sosté que el substrat ibèric ha estat important en la formació de les diverses parles romàniques, entre elles les murcianes, valencianes, catalanes i aragoneses, qüestionant la importància dels fets immigratoris en la delimitació de certes característiques dialectals en l'àmbit de les llengües romàniques peninsulars.