Xaverio Ballester

Xaverio Ballester (Francisco Javier Ballester Gómez). Nascut el 1959, és un lingüista espanyol, professor de la Universitat de València.[1]

Infotaula de personaXaverio Ballester
Biografia
NaixementFrancisco Javier Ballester Gómez
1959 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Activitat
OcupacióAntropòleg i filòleg clàssic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va obtenir el doctorat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona el 1987. Ha estat professor titular de filologia llatina a la Universitat de Saragossa (1989);[2] professor de filologia llatina a la Universitat de La Laguna (1997) i des de 1998 professor de filologia llatina a la Universitat de València. Ballester també és coeditor de la revista Liburna.

La Teoria de la ContinuïtatModifica

Ballester és membre del grup de treball de la Teoria de la Continuïtat.[3] En essència, Ballester qüestiona la teoria de l'expansió indoeuropea a partir de preteses invasions de pobles guerrers des d'una pàtria ancestral. Aquestes invasions no estan documentades per l'arqueologia i, simplement, no haurien existit. Colin Renfrew ho va veure, i va proposar que els pobles -i per tant també les llengües indoeuropees- s'haurien desplegat al costat de l'extensió de l'agricultura, partint d'Anatòlia entorn del 7.000 aC. Aquesta teoria és considerada un avanç, però per a Ballester no surt de "l'excepcionalitat indoeuropea" i de l'eurocentrisme. Les llengües indoeuropees s'haurien consolidat sobre l'escenari que encara ara ocupen a Euràsia en una data molt anterior, paleolítica. Aquesta datació Ballester l'estableix per congruència fonològica, criteris d'anàlisi paleolingüística i l'estudi del lèxic indoeuropeu.[4]

Una única llengua originàriaModifica

Merritt Ruhlen va formular la teoria que totes les llengües de la humanitat procedirien d'una llengua originària. La seva conclusió va ser que totes les llengües del món són diverses i a la vegada estan emparentades. Segons Ballester, aquesta teoria del llenguatge originari en l'actualitat ha rebut l'aval de la genètica. En el seu llibre Las Primeras Palabras de la Humanidad (2002) defensà que la lingüística podia jugar un paper per entendre el procés de l'evolució humana cap a la possessió del llenguatge. Segons Ballester aquest procés va culminar fa com a mínim 45.000 anys. A l'obra fa un repàs a la història de la hipòtesi monogenètica, represa a principis del segle xix per Alfredo Trombetti. Holger Pedersen proposà que el grup indoeuropeu estava vinculat a altres grups com l'altaic, esquimoaleutià, finoúgric, samoiede, semític i iukaguir. V. M. Illich-Suith i A. Dolgoposky, en els anys 1960, defensaren aquesta relació entre famílies de llengües, fins a formar veritables macrogrups. Greenberg proposà tres grups per Amèrica, 4 per Àfrica i, en total, uns 20 o 30 per a tot el planeta.[5] Per això la possibilitat d'un origen comú per a totes les llengües és versemblant i l'estudi d'aquest procés no el pot fer tan sols la lingüística històrica, sinó que s'ha de recórrer a una recerca multidisciplinar.

Les llengües preromanes a la Península IbèricaModifica

Ballester s'ha ocupat extensament de les llengües paleohispàniques. Els ibers haurien arribat a la península des del nord, entrant des de Catalunya cap al sud. a la recerca de bones zones de conreu. En aquest sentit, la posició de Ballester es desmarca de tesis com les de Javier de Hoz que plantegen que la llengua ibera, fora de la Contestània, hauria estat sobretot una llengua vehicular, coexistint com a tal al costat d'altres llengües parlades per la població.[6] Catalunya i part del Llenguadoc, part d'Aragó i el País Valencià haurien estat territoris de parla ibera, amb una procedència que podria estar vinculada als pobles de la cultura dels Camps d'Urnes que, en tot cas, semblen estar desvinculats de les parles indoeuropees i protocèltiques. Per tant la llengua més antiga seria la indoeuropea i la iberització seria posterior, d'origen septentrional i relativament tardana. La llengua dels ibers mantendria una clara relació de proximitat amb l'aquità. En canvi, les llengües indoeuropees més antigues (més o menys vinculades al cèltic) serien presents a la península des de molt antic. Ballester sosté que el substrat ibèric ha estat important en la formació de les diverses parles romàniques, entre elles les murcianes, valencianes, catalanes i aragoneses, qüestionant la importància dels fets immigratoris en la delimitació de certes característiques dialectals en l'àmbit de les llengües romàniques peninsulars.

ObresModifica

  • As Línguas Célticas: Orígens Centro-Europeias ou... Atlânticas?. Lisboa, 2014.
  • 40 Antídotos contra los venenos de la lingüística tradicional. Lugo. 2013.
  • Amavida: una introducción a la arqueotoponimia. València, Editilde, 2014.
  • Falas indoeuropeias e anindo-europeias na Hispânia Pré-Romana". Lisboa, Apenas Livros, 2012.
  • Gálatas, Getas y Atlantes. Tres Ensayos de Geofilología Clásica. Valencia, 2010.
  • Linguística Indo-Europeia Tradicional e Paradigma da Continuidade Paleolítica cara a cara. Lisboa, 2009.
  • Zoónimos ancestrales. Valencia, 2007.
  • Las Primeras Palabras de la Humanidad. Valencia, 2002.
  • Los Mejores Títulos y los Peores Versos de la Literatura Latina. Barcelona, 1998.
  • Fonemática del latín clásico. Consonantismo. Zaragoza, 1996.
  • A Catulo usque ad Catullum. Studia neoterica. Barcelona, 1988.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Profesor Ballester Gomez, Francisco Javier, Universitat de València
  2. Currículum Vitae de miembros de comisiones para concursos de acceso a los cuerpos docentes universitarios Arxivat 2014-03-11 a Wayback Machine., Universidad de Zaragoza, 2009.
  3. «Language Continuity».
  4. BALLESTER, Xaverio «Indoeuropeo, una lengua para recolectores y recolectrices». Verba. Anuario galego de filoloxia, 33, 2006, pàg. 49-68.
  5. «Las Primeras Palabras de la Humanidad». Carlos González-Espresati.
  6. BALLESTER, Xaverio «Cataluña, ibérica cuna». Palaeohispanica, 14, 2014, pàg. 59-87.