Guido d'Arezzo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
e tret una paraula |
m Revertides les edicions de 79.147.103.212. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 26:
'''Guido d'Arezzo''', '''Guiu d'Arezzo''', '''Guido Aretinus''', '''Guido da Arezzo''' o '''Guido Monaco''' ([[Arezzo]], la [[Toscana]] (o potser a [[Codigoro]] o a [[Ferrara]]), [[991]]/[[992]] – [[Arezzo]] (o potser en el [[monestir di Fonte Avellana]]?), després de [[1033]]) fou un [[teoria de la música|teòric]] de la [[música medieval]]. Fou el creador de la [[notació musical]] moderna o [[solfeig]], que reemplaçà el [[neuma|sistema de notació neumàtic]], i per això se'l considera el pare de la [[música]] [[occident]]al. El seu text ''Micrologus'' esdevingué el segon tractat de música més estès en l'edat mitjana després dels escrits de [[Boeci]]. És venerat com a [[beat]] per l'[[Església catòlica]].
==Biografia==
Guido d'Arezzo era un [[monjo]] [[benedictí]] de la ciutat [[Itàlia|italiana]] d'[[Arezzo]], on segurament va néixer. Segons estudis recents, el seu ''Micrologus'' data del [[1025]] o el [[1026]]. Com que reconeix en una carta que tenia 34 anys quan el va escriure, podem suposar que Guido nasqué pels voltants del [[991]] o del [[992]]. Els primers anys d'estudi els passà a l'[[abadia de Pomposa]], a la costa [[mar Adriàtic|adriàtica]] prop de [[Ferrara]]. Mentre fou allà, va copsar la dificultat que els [[cantant]]s tenien per recordar els [[cant gregorià|cants gregorians]]. Per aquest motiu inventà un mètode per ensenyar als cantants a aprendre cants en poc temps, que ràpidament esdevingué famós arreu del nord d'Itàlia. Tanmateix, l'hostilitat dels altres monjos de l'[[abadia]] el va forçar a anar-se'n cap a Arezzo, una ciutat sense abadia però que tenia un grup nombrós de cantants que podrien aprofitar el seu mètode.
Mentre estigué a Arezzo, desenvolupà noves tècniques d'ensenyament, incloent-hi el [[tetragrama]] (precursor immediat del [[pentagrama]]) i la notació musical basada en l'[[hexacord]] de l'[[escala diatònica]], amb 6 notes en cada [[octava (música)|octava]], a les quals va anomenar ut, re, mi, fa, sol i la (la nota si no es feia servir perquè en relació al fa origina el [[diabolus in musica]]). Els noms d'aquestes notes és la primera [[síl·laba]] de cada [[hemistiqui]] dels 3 primers [[vers]]os de l'[[himne]] ''[[Ut queant laxis]]'', que [[Pau el Diaca]] dedicà a sant [[Joan Baptista]]:
: '''''UT''' queant laxis '''''RE'''sonare fibris
: '''''MI'''ra gestorum '''''FA'''muli tuorum,
: '''''SOL'''ve polluti '''''LA'''bii reatum,
: '''S'''ancte '''I'''oannes.
(Perquè els teus serfs puguin exaltar amb veu forta les meravelles dels teus miracles, perdona els mancaments dels llavis impurs, Sant Joan).
A finals del {{segle|XVII|s}} la primera nota es va començar a anomenar ''do'' perquè ''ut'', en ser una síl·laba tancada, fa de mal pronunciar, sobretot en el [[cant]] (el canvi s'atribueix al [[Musicologia|musicòleg]] [[Toscana|toscà]] [[Giovanni Battista Doni]] (c. 1593 – 1647) que decidí anomenar-la amb la primera síl·laba del seu [[cognom]], tot i que segons altres seria la primera del mot [[llatí]] ''Dominus'' (= ''senyor''); avui dia la denominació ''ut'' ja només es fa servir a vegades en [[francès]] i en [[partitura|partitures]] de [[cant gregorià]]). La setena nota de l'escala (si), es va afegir a l'hexacord molt posteriorment i fou [[Anselm de Flandes]] ({{segle|XVI|s}}) qui en va crear el nom unint les inicials de sant Joan ('''S'''ancte '''I'''oannes), mots que formen el quart i darrer vers de l'himne de Pau el Diaca.
Probablement aquest mètode està basat en el seu treball fet a de l'abadia de Pomposa, però l'[[antífona|antifonari]] que hi escrigué s'ha perdut. El ''Micrologus'', escrit a la catedral d'Arezzo, conté el mètode d'ensenyament de Guido tal com el va desenvolupar en aquell temps.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Witt |nom=Ronald G. |títol=The Two Latin Cultures and the Foundation of Renaissance Humanism in Medieval Italy |url= http://books.google.cat/books?id=F8KXnDTwsZYC&pg=PA131&dq=Guido+of+Arezzo&hl=ca&sa=X&ei=V2qIUtHoAeey0QW-wYGgBA&ved=0CE8Q6AEwBTgK#v=onepage&q=Guido%20of%20Arezzo&f=false |llengua=anglès | editorial=Cambridge University Press |data=2012 |pàgines=131 |isbn=0521764742}}</ref> Aviat aquest text cridà l'atenció del [[papa Joan XIX]], que invità Guiu a venir a [[Roma]]. Probablement hi anà el [[1028]], tot i que aviat hagué de tornar-se'n cap a Arezzo a causa de la seva pobra salut. A partir d'aquest fet ja no se'n sap res més, llevat que l'antifonari perdut probablement fou acabat el 1030.
| |||