El romanticisme musicales el classisime pero tambe es romantisicme pero tambe classisime pero pero tambe es romantisisme. Musical correspon aproximadament a la música occidental composta al llarg del [[segle XIX]] en [[Alemanya]]. La música d'aquest període va sorgir sense ruptura amb el [[llenguatge musical]], l'[[Harmonia musical|harmonia]] i els gèneres del [[classicisme musical|classicisme]], de tal manera que en molts aspectes ambdós períodes es poden considerar com una única gran època dins la [[història de la música]]. Sigui com sigui, el romanticisme introdueix un nou element poètic i metafísic, que fa que el sentiment prevalgui sobre la raó, predominant el subjectivisme i l'emoció. D'altra part, hi ha un principi dinàmic relacionat amb l'esperit [[positivisme|positivista]] de l'època que fa que es desenvolupin diferents aspectes de la pràctica musical, com ara la tècnica interpretativa, o la construcció d'[[Instrument musical|instruments]]. També fruit del positivisme, el segle [[Segle XIX|XIX]] veurà néixer la [[musicologia]] i la [[Educació musical|pedagogia musical]] tal com l'entenem en l'actualitat.
La música romàntica està relacionada amb el romanticisme literari, pictòric i filosòfic, malgrat que la datació convencional de la musicologia difereix notablement de les altres arts, que defineixen com a romàntic el període comprès entre el [[1780]] i el [[1840]]. En canvi, la musicologia actual situa els inicis del romanticisme a principis del segle [[Segle XIX|XIX]] i no el conclou definitivament fins a l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]].
