StG 44: diferència entre les revisions

Fitxer:Gewehr41w.jpg|Gewehr 41

</gallery>

 

Així doncs, atès el fracàs dels fusells semiautòmatics i la inferioritat germànica en armament d'infanteria, el 1941 es va decidir reimpulsar un projecte de recerca, ja iniciat el 1938, denominat ''Mkb'', que dirigia Hugo Schmeisser i desenvolupaven les empreses Walter i Haenel. L'arma que es desenvolupava en aquest projecte havia de tenir la potència i l’abast dels fusells Mauser K98 utilitzats fins llavors i la [[cadència de tir]] d’armes automàtiques com l’MP 40. Tot i la necessitat evident d’aconseguir-la, hi va haver molt poc interès per part de l'[[OKW]] (alt comandament de la Wehrmatch) i el projecte va disposar de pocs fons, ja que en aquells moments la guerra anava bé per a Alemanya i els alts comandaments no van veure la necessitat d'innovar en armes millors.

== Desenvolupament: el projecte Mkb ==

 

El 1942 el projecte va ser mostrat a Hitler. Se li van ensenyar els dos prototips de la nova arma, el desenvolupat per l’empresa Walter (Mkb W), que tenia una cadència de tret de 600 trets per minut, pesava 4,50 kg i la presa de gasos era de pistó sobre el canó, i el prototip desenvolupat per Haenel (Mkb H), que tenia una cadència de 500 trets per minut, pesava 5 kg i la presa de gasos era de pistó anular al canó. Els dos prototips utilitzaven el mateix carregador de caixa separable corba amb capacitat de 30 cartutxos. Després de l’exposició el Führer es va mostrar clar: Alemanya no podia permetre’s fabricar en aquell moment un nou tipus d’arma i de munició, i va ordenar la cancel·lació del projecte.

 

 

=== Modificacions<ref>"[http://www.taringa.net/posts/info/8893158/STG-44-el-arma-por-excelencia-de-la-Segunda-Guerra-Mundial.html Modificacions en l'Stg 44]" </ref> ===

 

Al model inicial de l'StG 44 se li van fer moltes variacions a partir de les experiències en el combat:

 

*Ja des del començament de la producció de l’arma es va eliminar la possibilitat d’afegir-hi una baioneta com en l’Mkb (H), ja que desestabilitzava l’arma a l’hora d’apuntar.[[Fitxer:G3_and_StG44.jpg|right|thumb|Krummlauf "I", la versió per infanteria.]]

*L’anomenada MP 44/1 permetia, gràcies a unes modificacions de la punta del canó, acoblar diversos dispositius llançagranades. En les produccions posteriors l’arma sortia de fàbrica amb el canó preparat per acoblar-hi llançagranades.

*L’MP 44/1 també permetia l’acoblament de silenciador.

*Un rail a la part superior permetia afegir-hi una mira telescòpica ZF 4. En les produccions posteriors l’arma sortia de fàbrica amb el rail incorporat.

*A partir del febrer del 1945, alguns StG 44 van ser utilitzats amb el visor d’[[infraroig]] Zielgerät 1229 anomenat [[Vampyr]] (que també va ser utilitzat en tancs [[Panzer V Panther|Panther]]). El Vampyr és el primer visor d’infrarojos utilitzat en armes, pesava més de 13 kg i se'n van fabricar tan sols 310 unitats abans d’acabar la guerra.

*La modificació més coneguda i curiosa que es va aplicar a l’arma va ser el ''krummlauf'' (trompa en alemany), un allargament corb del canó que permetia disparar des de l’interior dels vehicles i des de les cantonades sense posar-se a tret. Hi havia la versió "I" utilitzada per a combats urbans i amb canons de 30°, 45°, 60° i 90°. També hi havia la versió "P", de 30° i utilitzat per a les tripulacions dels vehicles per cobrir angles morts utilitzats pels caçadors de tancs. Per ser utilitzat, es requeria un [[periscopi]], que s’afegia al mig del canó.

 

=== Producció ===

 

{| border=0 cellspacing=0 cellpadding=3 style="border-top:3px double #999; border-collapse:collapse; text-align:center; font-size:smaller; "