Wizzard: diferència entre les revisions

La banda va fer el seu debut en viu a The London Rock and Roll Show a l'Estadi [[Wembley Stadium (antic)|Wembley]]  el 5 d'agost de 1972.<ref name="NME Rock 'N' Roll Years">{{cite book|first=tilly|last=Tobler|year=1992|title=NME Rock 'N' Roll Years|edition=1st|publisher=Reed International Books Ltd|location=London|page=75|id=CN 5585}}</ref> La segona aparició de Wizzard fou  al Reading Festival també durant l'agost. Amb distintiu maquillatge de guerra i vestimenta multicolor, van anar apareixent al programa Top of the Tops de Televisió de BBC, membres i amics, incloent la núvia d'en Wood i cantant Ayshea Brough, dins de cavalls de pantomima, vestits de goril·la o com àngels en patins, sovint amb pastissos de crema i blanc d'ou a les mans . En bona mesura, eren un dels grups més pintorescs en l'era del [[Glam rock|glam]] rock britànic.<ref>{{Ref-web|url=https://www.theguardian.com/music/musicblog/2016/nov/08/roy-wood-wizzard-the-move-glam-rock-pop-genius|títol=Britain’s lost pop genius: the glam rocker who hated being in the spotlight.|consulta=17/03/2018|nom=Alexis|cognom=Petridis|llengua=anglès|editor=Guardian News and Media Limited|data=8/11/2016}}</ref> En gener de1973 van aconseguir llur primer Top-10 amb "Ball Park Incident". L'impacte més gran fou el segon senzill "See My Baby Jive". L'homenatge fidel i afectuós de Wood al so generat per [[Phil Spector]] anomenat Wall of Sound, va fer No. 1 en la llista de senzills durant quatre setmanes. Hom va vendre per damunt d'un milió de còpies globalment, i se li va atorgar el "[[Certificat de vendes discogràfiques|disc]] d'or". El següent single "Angel Fingers", també va liderar les llistes durant setmana.<ref>{{Ref-web|url=http://www.officialcharts.com/search/artists/wizzard/|títol=Official Charts|consulta=17/03/2018|llengua=anglès|editor=The Official UK Charts Company|data=}}</ref> Com ja va decidir Wood quan pertanyia a The Move, amb el segon, tercer i quart àlbums, l'àlbum debut de Wizzard , ''Wizzard Brew'', no va contenir cap dels singles d'èxit, escollint en comptes d'això llargues improvisacions de saxofon, jam sessions amb gust de jazz  i una banda d'instruments de metall d'estil militar. L'àlbum següent en 1974  Introducing Eddy & The Falcons, tenia una factura molt més comercial.{{Citació necessària|data=març de 2018}}