Romuald de Ravenna: diferència entre les revisions

Fill d'una família aristocràtica, després de veure al seu pare, Sergius, matar un adversari en un duel, l'any [[970]] es féu monjo [[benedictí]] al monestir de [[Sant'Apollinare in Classe]] a [[Ravenna]], però abandonà la casa per retirar-se de nou a la vida eremítica, vivint amb Marí, un eremita que li va fer de guia espiritual. Conegué l'[[abat Garí]], de [[Sant Miquel de Cuixà]], i marxà amb ell a l'abadia, juntament amb el dux de Venècia [[Pere Orsèol]], que també volia deixar el món, i altres nobles. Establert a [[Cuixà]] cap al 978, hi féu vida eremítica i s'hi formà durant deu anys. Hi convencé el comte [[Oliba Cabreta]] de retirar-se a fer penitència a l'[[Abadia de Montecassino]].

 

 

Cap al 1014 Romuald va fundar un eremitori a Sitria (Isola Fossara, Scheggia), al voltant del qual es fundà un monestir, l'abadia de Santa Maria di Sitria. Set anys després, marxà de nou i va trobar un lloc a les muntanyes entre [[Úmbria]] i les [[Marques]], on s'establí; al voltant seu s'originà un moviment eremític que atragúe molts seguidors. Fundà diverses cases i, cap al [[1020]], la comunitat de l'Eremo dei Camaldoli va donar origen a l'[[Camaldulesos|Orde de Camaldoli]] o dels [[camaldulesos]], congregació reformada, de fet, de l'[[Orde de Sant Benet]].

 

==Veneració==

Cap al 1042, [[Pere Damià]] va escriure una vida de Romuald, que donà origen a l'hagiografia posterior. Va ésser beatificat cinc anys després d'haver mort, i canonitzat en 1595 per [[Climent VIII]]. Des del 1481, el seu cos és a San Biagio de Fabriano.