Imperi Aquemènida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Arnaugir ha mogut Imperi aquemènida a Imperi Aquemènida : igual que imperi Rus, Romà, etc. |
majuscules i altres |
||
Línia 51:
|símbol =
|mapa = Achaemenid_Empire.jpg
| mapa_descripció = L'
| capital = [[Pasargada]], [[Ecbatana]], [[Persèpolis]], [[Susa (Iran)|Susa]], [[Babilim]]
|latd=
Línia 85:
}}
L{{'}}'''
L'imperi deu el seu nom a la dinastia que el va governar durant un parell de segles, la dinastia aquemènida. En la història d'Occident, l'
== Fonts ==
Les fonts per a l'estudi de l'
=== Fonts literàries ===
Abans que s'iniciessin les excavacions arqueològiques, la història aquemènida es coneixia únicament pels escrits d'autors clàssics grecs i, en menor mesura, romans, i per la [[Bíblia]]. Entre els autors clàssics, destaca particularment l'historiador grec [[Heròdot]], que va escriure al {{segle|V}} aC, i el propòsit principal n'és exaltar els èxits dels grecs durant les [[Guerres Mèdiques]]. La seva obra és útil per a conèixer el primer període de la història aquemènida, especialment pel que fa a la frontera nord-occidental. Durant el {{segle|IV}} aC, aporten també informació sobre l'
En la [[Bíblia]], en els llibres de Llibre d'Esdres i del Llibre de Nehemies, els perses apareixen com a restauradors del temple de Jerusalem i defensors del culte a Jahvè: la imatge que se'n mostra és molt positiva, ja que van acabar amb la captivitat de [[Babilònia]]. Això no obstant, en el Llibre d'Ester, molt probablement escrit en època hel·lenística, la imatge que es dóna dels perses és molt similar a la que pot trobar-se en les obres d'autors grecs.
Línia 99:
=== Fonts epigràfiques ===
[[Fitxer: Tablette xerxes persepolis.jpg | thumb | 200px | La inscripció de l'Harem, de [[Xerxes I]]. Es tracta d'una inscripció bilingüe en persa (esquerra) i babiloni (dreta)]]
En època aquemènida, el persa antic, antecessor de l'actual idioma persa parlat a [[Iran]], s'escrivia en una varietat d'escriptura cuneïforme que només va començar a ser desxifrada al començament del {{segle|XIX}}, gràcies sobretot als esforços de Henry Rawlinson i al seu treball amb la inscripció de Behistún, que fa un relat detallat de les circumstàncies en què Darios I va accedir al poder. Actualment, es coneixen nombroses inscripcions en antic persa, però amb una sola excepció recentment identificada, es desconeix si el document reflecteix una pràctica més estesa o es tracta d'un cas excepcional. Aquestes es restringeixen a l'àmbit de les declaracions de la reialesa, expressions del seu poder i ideologia. Són fonts d'informació útils per a conèixer l'activitat constructora dels reis, i la imatge que aquests tenien de si mateixos, però no solen proporcionar informació sobre altres àmbits (l'única de caràcter narratiu és la de
Juntament amb les inscripcions reials, són també una important font d'informació els textos en [[arameu]] i en egipci demòtic trobats a [[Egipte]], així com un nombre important de documents, en idioma accadi, administratius dels temples i d'algunes famílies poderoses, com Egibi i Murashu.
Línia 130:
[[Fitxer: Darius I the Great's inscription.jpg | thumb | 250px | La inscripció de Behistun narra la història de les lluites de [[Darios I]] contra els rebels]]
Cir va morir al 530 aC durant una campanya contra els masagetes d'Àsia central, i va ser succeït pel seu fill Cambises II (530-522 aC), que va continuar la seva tasca de conquesta. Va dirigir la conquesta d'[[Egipte]], presumiblement planejada amb anterioritat. Va morir el juliol de 522 aC com a resultat d'un accident o suïcidi, durant una revolta liderada per un clan sacerdotal que havia perdut el seu poder després que Cir conquistés Mèdia. En el moment de la mort de Cambises, l'imperi s'estenia des del Mediterrani (incloent-hi Egipte i [[Anatòlia]]) fins a la serralada de l'Hindu Kush en l'actual [[Afganistan]], cosa que va marcar la màxima extensió de l'
=== Crisi i reestructuració ===
Línia 137:
És important destacar que la pretensió que Gaumata era un fals Esmerdis deriva de Darios. Els historiadors estan dividits sobre la possibilitat que la història de l'impostor fos un invent de Darios com a justificació per al seu cop d'estat. Darios va fer afirmacions semblants quan més tard va capturar [[Babilònia]], anunciant que el rei babiloni no era, de fet, Nabucodonosor III, sinó un impostor anomenat ''Nidintu-bel'', i quan un any després de la mort del primer pseudo-Esmerdis (Gaumata), un segon pseudo-Esmerdis (anomenat ''Vahyazdata'') va iniciar una revolta a [[Pèrsia]].
[[Fitxer: World 500 BCE.png | thumb
Darios es va dedicar fonamentalment a organitzar l'extens imperi heretat. Territorialment, va reestructurar les satrapies, existents ja des del regnat de Cir, establint vint satrapies encapçalades normalment per membres de la família reial i de les famílies aristocràtiques. Quant a la seva activitat constructora, destaca sobretot la fundació de [[Persèpolis]] (518 aC-516 aC), així com la realització de treballs a [[Ecbatana]] (moderna [[Hamadan]]) i [[Susa (Iran)|Susa]]. Durant el regnat de Darios, va continuar l'expansió territorial: [[Tràcia]] i l'[[Índia]] hi van annexionades, mentre que les tropes perses van ser derrotades pels escites europeus (ca. 513 aC) i pels grecs en la Guerres Mèdiques. Va ser també Darios qui va convertir en religió oficial el [[mazdeisme]]. Construí el camí reial de [[Susa (Iran)|Susa]] a [[Sardes]]: carretera des de la capital de la [[satrapia de Lídia]] (oest de l'actual [[Turquia]]) fins a [[Susa (Iran)|Susa]] per portar el correu imperial. Això assegurava d'alguna manera el control absolut sobre els seus sàtrapes, els quals tenien la seva pròpia cort i exèrcit, però no podien fallar a donar tribut a l'emperador. Aquest tribut era proporcional a la riquesa de cada regió.
| |||