Gualbes: diferència entre les revisions

EntratsL'origen de la família Gualbes és incert,<ref name="gec">{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0031315.xml?s.q=sant+patrici#.U3noeHYudx4|títol=Gualbes|consulta=19 maig 2014|obra=[[Gran Enciclopèdia Catalana]]}}</ref> el primer membre conegut del llinatge és [[Joan Ferrer de Gualbes]], un mercader arribat a [[Barcelona]] des d'una altra localitat, potser de [[Gualba]], al [[Vallès]].{{sfn|Batlle i Gallart|p=52|any=2007}} Ben aviat va esdevenir ciutadà i el 1301 va ser elegit com a jurat del Consell de Cent, per tant tenia prou propietats, riqueses i prestigi per convertir-se en ciutadà de Barcelona i exercir càrrecs públics.{{sfn|Batlle i Gallart|p=53|any=2007}} La família va entrar a la [[burgesia]] a través del comerç de mercaderiesla draperia i drapsaltres mercaderies, la marineria i la banca, amb diversos dels seus membres, entre ells Ponç, Joan, Manuel, Francesc, Jaume, el–que qualassociat estavael associatdarrer amb [[Eimeric Dusai]], i vanva obtenir de Pere II l'administració de la [[seca]] de [[Perpinyà,]]– i [[Nicolau de Gualbes i Dusai|Nicolau]], el darrer fill de [[Ferrer de Gualbes]], batlleconseller en cap de Barcelona durant les revoltes de [[1391]] contra el [[call]] i amb tractes bancaris amb els italians Datini i els Prato.<ref dname=gec/> Els interessos comercials s'Itàlia.estenien a [[Illes Balears|Balears]], [[Saragossa]] i [[Perpinyà]],<ref name="gec" /> Lesmentre sevesque les activitats bancàries van ser molt potents fins a [[1406]], anyquan dela fallidaseva debanca lava bancaentrar en fallida.<ref name="Diccionari">{{Ref-llibre |cognom=Mestre i Campi|nom=Jesús (Dir.)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |data=1998|editorial=Edicions 62|data=1998|pàgines=518-519, entrada: «Gualbes»|isbn=84-297-3521-6 }}</ref> LaNo banca dels Gualbes també tingué interessos comercials aobstant Balearsaixò, Saragossaels i Perpinyà. Altres membres de la família,Gualbes van exercir l'ofici de banque alhora que exercienmolts càrrecs en eldel govern municipal de Barcelona que els van afavorir econòmicament: [[clavari]], [[mostassaf]], tauler de la [[taula de canvi]], [[Consolat de Mar|cònsol de mar]] i, principalment, el de conseller de la ciutat, com va ser el cas de [[Joan de Gualbes]] i el seu fill [[Francesc Bonaventura de Gualbes i de Ferrer. En l'estament eclesiàstic van destacar membres com Bartomeu Cristòfor de Gualbes i de Setantí, prior de [[Santa Anna de Barcelona]] o [[Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls|Ferrer Nicolau de Gualbes]], canonge de Barcelona i ardiaca del Vallès.<ref name="gec>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0031315.xml?s.q=sant+patrici#.U3noeHYudx4|consulta=19" maig 2014|títol=Gualbes|obra=[[Gran Enciclopèdia Catalana]]}}</ref>

Progressivament ambvan escalar de categoria social gràciesmercès ade lesdiverses aliances matrimonials amb altres famílies de l'oligarquia ciutadana, assolint el grau de [[Ciutadà honrat|ciutadans honrats]], o fins i tot l'assoliment delsel de cavaller io donzell. N'és un exemple el seu enllaç amb la família [[Santcliment]], que va mantenir el cognom d'ambdós llinatges cognomenant-se Gualbes-Santcliment o Santcliment-Gualbes, i posteriorment passaria el mateix amb els Corbera. Al [[segle XVI]] van començar a enllaçar amb llinatges nobles:de elsla noblesa. Els hereus de la família van habitar fins al [[segle XVIII]] un casal propal costat del [[Castell del Regomir|Regomir]] i gairebé tots els seus membres van ser enterrats a [[Santa Maria del Mar]], on el [[1348]] s'haviahi havien fet construir una capella dotada de benefici perpetu, arran de la mort del draper Jaume de Gualbes. UnaAltres membres de lesla líniesfamília delvan llinatgeocupar vacàrrecs enllaçara ambl'estament elseclesiàstic, destacar a [[SantclimentBartomeu Cristòfor de Gualbes i de Setantí]], fetprior quede va[[Santa ferAnna quede esBarcelona]], cognomenessino Gualbes-Santcliment[[Ferrer oNicolau de Santcliment-Gualbes, posteriormenti tambéDesvalls|Ferrer vaNicolau passarde elGualbes]], mateixcanonge ambde elBarcelona llinatgei delsardiaca Corberadel Vallès.<ref name=gec/>

La línia principal dedels laGualbes famíliaes va extingir-se el [[1724]] amb la mort de [[Maria Teresa de Gualbes i de Sentmenat]], que el [[1675]] s'havia casat amb Miquel de Clariana, comte de Múnter, i l'herència va anar a parar a la família [[Llinatge dels Sentmenat|Sentmenat]].<ref name=Diccionari/> Una altra línia fouva laestablir-se dea Sardenya, iniciada per Miquel Àngel de Guables i Vallseca al segle XVI.; Elel seu fill, Miquel Àngel Agustí de Gualbes i de Madrigal, casat amb Helena Bellit i d'Aragall, va acabar adoptant d'Aragall com a primer cognom.<ref name=gec/>