Beatriu de Borbó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
enllaços |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 51:
==Matrimoni==
[[File:Beatrix Bourbon.jpg|dreta|225px]]
Beatriu fou la filla petita del duc [[Lluís I de Borbó]] i [[Maria d'Avesnes]].
Malgrat el fet que Joan i Elisabet es van distanciar durant els últims anys del seu matrimoni, el rei va romandre vidu durant els següents quatre anys. El rei [[Felip VI de França]] va voler lligar Joan més estretament amb França, i va suggerir al rei de Bohèmia un segon matrimoni. La núvia proposada era Beatriu, la filla menor del duc de Borbó i membre d'una branca menor de la Casa dels Capet. tot i així Beatriu ja estava compromesa amb Felip, el segon fill de [[Felip I de Tàrent]], el 29 de maig del 1321. El compromís es va trencar poc després d'iniciar les negociacions matrimonials amb Bohèmia.
El matrimoni del rei Joan de Bohèmia i Beatriu de Borbó va ser solemnitzat al [[Castell de Vincennes]], al desembre de 1334, moment en què ella tenia catorze anys. Però com que els dos estaven relacionats en un grau prohibit (eren primers segons a través de la seva descendència comuna del comte[[Enric V de Luxemburg]] i la seva dona [[Margarida de Bar]]), [[Benet XII]] va haver de donar [[dispensa]] per al matrimoni, concedida a Avinyó 1335 el 9 de gener, a petició de Felip VI.
El contracte matrimonial estipulava que si naixia un fill de la unió, el [[Comtat de Luxemburg]] (herència paterna del rei Joan), així com les terres pertanyents a la mateixa, anirien a ell.
==Vida a Bohèmia==
Beatriu arribà a Bohèmia el 2 de gener del 1336:
:"... El nostre pare va arribar a Bohèmia i duent una muller, anomenada Beatriu, filla del duc de Borbó i parent del rei del francesos ..." <ref>{{
A la cort de Bohèmia Beatriu es va fer càrrec de l'esposa del seu fillastre més antiga Carles, [[Blanca de Valois]]. Ambdues podrien fàcilment comunicar-se en francès. La reina aviat es va sentir intranquil·la a [[Praga]], on sempre es va comparar desfavorablement amb la marcgravina de Moràvia (títol de Blanca com a muller de l'hereu de Bohèmia). A més la població txeca s'ofengué per la seva fredor, la insolència i aversió a l'aprenentatge de la seva llengua.
Línia 71:
==Darrers anys==
El 26 d'agost 1346 el rei Joan fou mort a la [[batalla de Crécy]] i Beatriu va deixar de ser reina consort. El seu fillastre, Carles esdevingué Rei de Bohèmia, va confirmar les disposicions del seu contracte matrimonial. Beatriu, ara vídua reina de Bohèmia, va rebre terres a perpetuïtat al [[Comtat d'Hainaut]], una pensió de 4.000 lliures i les ciutats d'[[Arlon]], [[Marville]] i [[Damvillers]] (on es va instal·lar la seva residència) com la propietat de la seva vídua. Aquests ingressos s'utilitzen no només per les seves pròpies necessitats, sinó també per a l'educació del seu fill. Rei Carles també va deixar tots els béns mobles i ingressos de les mines a Kutná Hora. A més, quan el seu pare el duc Lluís I de Borbó va morir el 1342, va rebre la suma de 1.000 lliures, garantides per la ciutat de [[Creil]].
Cap a l'any 1347, Beatriu es va casar per segon cop amb [[Eudes II]], senyor de [[Grancey]] (llavors vidu) en el seu estat de [[Damvillers]]. Malgrat el seu nou matrimoni, retingué el títol de reina de Bohèmia. La parella no va tenir fills.
Malgrat totes les concessions de terres i els diners donats a Beatriu, el rei de Bohèmia va retardar la investidura del seu jove germanastre Venceslau com a comte de Luxemburg. De fet Bestriu retingué el títol fins al 1353 quan Venceslau finalment va obtenir la sobirania sobre el Comtat. Un any més tard (13 de març del 1354) el Comtat fou elevat a la categoria de [[ducat]].
Beatriu va morir el 27 de desembre de 1383,
==Notes==
Línia 83:
== Bibliografia==
* {{
{{commonscat}}
|