Revisió del 07:26, 20 març 2018 modifica CarlesVA (discussió \| contribucions) Autopatrullats 38.258 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 23:20, 27 març 2018 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.430 edits m Robot treu enllaç igual al text enllaçat Edició següent →
Línia 22: == Biografia == Nasqué el [[3 de maig]] del [[1914]] a [[Barcelona]], nét d'[[Alexandre de Riquer i Ynglada]] (pintor i escriptor modernista) i nebot del poeta [[Magí Morera i Galícia]]. Nascut en el si d'una família noble i benestant, que vivia exclusivament de rendes, Martí de Riquer va estudiar comerç, però ràpidament va dedicar-se a l'estudi de textos catalans de l'[[edat mitjana]]. Format a les classes de Joan Petit i [[Carles Riba]] a la [[Fundació Bernat Metge]], va desplegar una intensa activitat en el periodisme cultural des del diari ''[[La Publicitat\|]]''~~La Publicitat'']]~~.<ref>[[Jordi Castellanos i Vila]] "Article: Riquer i Morera, Martí de, al "Diccionari. Catalunya durant el franquisme" Editorial Eumo Vic 2006"</ref> Ja l'any [[1934]] sota el mestratge de ''[[Josep Maria de Casacuberta i Roger\|Josep Maria de Casacuberta]]'' publicava un estudi sobre l'humanisme a Catalunya i l'any 1935 l'editorial Barcino li publicava l'edició crítica de ''Scipió e Anibal''. En esclatar la [[Guerra civil espanyola\|Guerra civil]] resta a Barcelona on entrà al Servei per a la Recuperació del Patrimoni de la [[Generalitat de Catalunya]], en el servei de recuperació d'arxius, dirigit per [[Agustí Duran i Sampere]]. A finals de [[1937]], el 17 d'octubre, fuig a França i després passa a [[Burgos]] on col·labora en la primera etapa de la revista [[Destino (revista)\|''Destino'']] i s'integra a l'exèrcit franquista, formant part del [[Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat]] i participa en la [[Batalla de l'Ebre]]. En el transcurs de la guerra és ferit a [[Benissa]] ([[Marina Alta]]) i perd un braç. Un cop acabada la guerra, abandona l'escriptura en llengua catalana i continua col·laborant en la revista [[Destino (revista)\|''Destino'']] (ara ja a Barcelona) i en els diaris ''[[La Vanguardia\|]]''La ~~Vanguardia~~i ''~~]] i~~ [[Solidaridad Nacional\|]]''~~Solidaridad Nacional'']]~~ i participa activament en la política cultural del règim.<ref>[[#\|Jordi Castellanos i Vila]]Ed. Eumo 2006, pàg. 343 i següent</ref> Serà membre de la junta de l'[[Ateneu Barcelonès]] fins a l'any 1952.<ref>[http://www.ateneubcn.org/inauguracio-del-cartell-ateneu-barcelones-150-anys-juntes-directives Ateneu Barcelonès: Inauguració del cartell “Ateneu Barcelonès. 150 anys de juntes directives”]</ref> Fa els estudis de Filosofia i Lletres, es llicencia el [[1942]] i obté el doctorat el [[1945]], i ocupa càrrecs a la Delegació de Prensa i Propaganda franquista a la província de Barcelona (Delegat<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1964/11/27/pagina-5/33103937/pdf.html?search=martin%20de%20riquer%20Consejo%20nacional%20de%20movimiento Diari La Vanguardia 8 -8-1942 “Nota. Cese del camarada Martin de Riquer como Delegado Provincial de Prensa y Propaganda”]</ref> de [[1940]]-[[1942]]) i ingressa a la [[Universitat de Barcelona]] com a funcionari acadèmic. Va incorporar-s'hi, el [[1942]], com a professor auxiliar temporal de Filologia Moderna, i s'encarregà, fins al [[1946]], de la càtedra vacant d'Història de la Llengua i Literatura Espanyoles, i com a professor encarregat i després adjunt ([[1947]]-[[1950]]) a la càtedra de Literatures romàniques, la càtedra de la qual l'obtingué el [[1950]] i va mantenir fins a la jubilació el [[1984]], i en qualitat d'emèrit fins al [[1990]]. El 1941 es casà amb Maria Ysabel Permanyer i Cintrón, amb qui tindrà sis fills, entre ells el també catedràtic [[Borja de Riquer i Permanyer]]. Durant el franquisme Martí de Riquer va defensar des de dins del règim un reconeixement i tolerància per a la llengua i cultura catalanes especialment a partir de [[1946]].<ref>[[#\|Jordi Castellanos i Vila]] Ed. Eumo 2006, pàg. 343 i següent</ref> Prova d'això és el seu informe secret encarregat pel [[Consejo Nacional del Movimiento]] sobre la situació del franquisme a Catalunya i on aconsellava l'oficialització i reconeixement del català.<ref>[[Carles Santacana Torres]] "El Franquisme i els Catalans: Els Informes del Consejo Nacional del Movimiento, 1962-1971" Editorial Afers,Catarroja 2006 pàgines 44 i següents"</ref><ref>[http://www.slideshare.net/heladi/ressenya-el-franquisme-i-els-catalans Ressenya llibre Carles Santacana "El Franquisme I Els Catalans: Els Informes del Consejo Nacional del Movimiento, 1962-1971"]</ref> L'any [[1960]] és nomenat professor del príncep [[Joan Carles I d'Espanya\|Joan Carles]]. Martí de Riquer s'anirà desvinculant del règim franquista i acaba formant part del Consell Privat de [[Joan de Borbó i Battenberg]]<ref>[http://hemeroteca.abcdesevilla.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/sevilla/abc.sevilla/1993/04/02/100.html ABC de Sevilla: 2-4-1993 article: "El Consejo Privado de Don Juan de Borbón]</ref> fins a la seva dissolució l'any [[1969]]. El juny de [[1977]] és nomenat senador a les [[Corts espanyoles]] per designació real en la legislatura constituent ([[1977]]-[[1979]]); l'agost de 1978 s'integrarà al grup del Senat de l'[[Entesa dels Catalans]], encapçalat pel senador [[Josep Benet i Morell]], no tornant a l'activitat política després de la fi de la legislatura. El [[1965]] fou vicerector de la [[Universitat de Barcelona]], i exercí el càrrec durant la [[Caputxinada]], càrrec del qual en dimitirà poc després. Entre [[1970]] i [[1976]] féu una estada a la [[Universitat Autònoma de Barcelona]], durant la seva etapa inicial i participà en la creació dels estudis de lletres.

Martí de Riquer i Morera: diferència entre les revisions