|
El '''''Ordinamenta et consuetudo maris''''' ( "ordenances i costums de la mar") va ser una convenció per a regir el comerç marítim promulgada a Trani a 1063: "el codi de dret marítim més antic que es conserva a l'Oest Llatí".<ref name="oldfield">Paul Oldfield, ''City and Community in Norman Italy'' (Oxford: 2009), 247.</ref>
El volum de les ''Ordinamenta et consuetudo maris'' éses conservatconserva en una versió venecianavenecià appendedannexa a una còpia del ''Statuta Firmanorum,'', els estatuts delde communela comuna de Fermo, va, imprimirimpresa en un volum sol volum a Venècia, “sotasota els auspicis i la cura, amitjançant travésla deldiligència diligence, i aia costa de Marcus Marcellus, un ciutadà de Venècia, i un nadiu de Petriolo, un poble petit poble en el cercle de Fermo , a la premsaimpremta de Nicholaus de Brentis i Alexander de Badanis, el Senyorsenyor Leonardo Loredano sersent Dux Doge, <small>Un.DAD.</small> MDVII”MDVII "(1507). DuesEs conserven dues còpies d'aquesta feina van ser conservadesobra en elels municipalarxius archivesmunicipals de Fermo i ununa altrealtra ena ella [[Biblioteca Nacional de França|Bibliothèque nationale de]] França.{{efn|One of the copies in Fermo contains additionally an ordinance on maritime average from [[Ancona]]. The ordinances are printed on paper and the statutes of Fermo on parchment. The other copy, printed in 1589, is contained entirely on paper and is identical to the French copy}}. Probablement la versió veneciana era una traducció fet del llatí original després 1496, quan Trani va venir sota [[Vènet|venecià]] dominion (on va quedar fins que 1509). La versió impresa apareix sota un títol llatí, amb un llatí subtitle (''edita per consules civitatis'' Trani).{{efn|“published by the [[consul]]s of the city of Trani”.}} possible tant original. Unes quantes frases llatines van deixar untranslated també evidència una feina de traducció. El text en el archives de [[Fermo]] va ser subministrat pel seu llavors keeper, Filippo Raffaelle, per una edició crítica i traducció anglesa en el ''[[Black Book of the Admiralty|Llibre Negre de l'Almirallat.]]''<ref>[//en.wikipedia.org/wiki/Travers_Twiss Travers Twiss], ed., [https://books.google.com/books?id=HPoUAAAAQAAJ ''Monumenta juridica: The Black Book of the Admiralty''], appendix, part iv, 522 n.1</ref>
El text del ''Ordinamenta'' conté la data ''[[anno Domini]]'' 1063 i especifica el primer [[Indicció|indiction.]] Això ha estat citat com “un argument fort a favor del authenticity del ordinances”, des del primer indiction només coincideix amb el seixanta-tercer any d'un segle cada tres-cents anys, però va fer amb 1063.<ref>Twiss, 523 n.1.</ref> El text també refereix a ‘‘electi consoli en arte de euga<nowiki>'', el qual és va traduir “els cònsols elegeixen del Gremi d'</nowiki>Exploradors” en el ''Llibre Negre.'' Tampoc el gremi “de traducció” ni que de “empresa” (típic per llatí ''societas'') pel presumed original llatí, ''ars'', és estrictament acurat.<ref>Twiss, 525 n.1</ref> No obstant això, el terme ha estat vist tan evidència de l'existència de l'empresa d'uns mariners a Trani en el mid-onzè segle.
|
