Darwinisme social: diferència entre les revisions

En nom de l'aplicació literal del ''[[laissez-faire]]'' [[capitalisme|capitalista]] fins a les darreres conseqüències, el sociodarwinisme fou una distorsió ideològica de l'avantguarda científica nascuda de la [[Il·lustració]], imbricat com estava amb l'[[autoritarisme]], el [[masclisme]] més integrista, el [[classisme]] radical, l'[[imperialisme]] [[colonialisme|colonialista]], el [[racisme científic|racisme biològic]], l'[[eugenèsia]], l'ultranacionalisme d'Estat,<ref>Claeys, Gregory. "The 'survival of the fittest' and the origins of Social Darwinism". ''Journal of the History of Ideas'', 61 (2) (2000), p. 223-240.</ref><ref>{{harvnb|Bowler|2003|pp=298–299}}</ref> etc. Amb totes les seves pretensions científiques i progressistes, el sociodarwinisme formava part del gir reaccionari, neoirracionalista i antiil·lustrat que es produí al món euròpid en el canvi de segle del XIX al XX,<ref>Murgades, Josep. "El Noucentisme". En: Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. ''Història de la literatura catalana''. Barcelona: Ariel, 1984-1988. Vol. 9 (1987), p. 9-72; particularment, p. 9-11.</ref> i constituí un dels elements formatius de la [[ultradreta]] contemporània en general i del [[feixisme]] en particular.<ref>Sternehll, Zeev. ''La droite révolutionnaire: 1885-1914: les origines françaises du fascisme''. Paris: Éditions du Seuil, cop. 1978. (L'univers historique).</ref>

 

 

En tot moment el sociodarwinisme tingué l'oposició frontal d'algunes forces organitzades, entre les quals –i per motivacions diferents— el [[marxisme]] i l'[[Església Catòlica]]. També tendiren a contrarestar-lo, si més no parcialment, la creixent democratització social i l'ascens de les masses a la vida pública activa, fenòmens produïts, dialècticament, pel mateix capitalisme eufòric que havia generat el sociodarwinisme.