Guerres de religió a França: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -composat +compost |
|||
Línia 178:
Els fets de París van desencadenar accions semblants a Rouen, Orleans, Bordeus i Tolosa, amb un balanç d'entre 10.000 i 15.000 hugonots assassinats, obligant el partit hugonot a reorganitzar-se a les províncies del sud i de l'oest, i a iniciar un moviment d'aproximació vers el "partit polític", que creien en la tolerància com a mitjà indispensable per assolir la pau. El fracàs del [[setge de La Rochelle (1573)|setge de La Rochelle]] per part de l'exèrcit catòlic va fer que aquesta guerra acabés relativament aviat. Els esforços de la reina mare i de Carles IX es dirigiren en assegurar l'elecció d'Enric d'Anjou com a rei de Polònia, tot i que per motius totalment diferents: la reina mare, per amor al seu fill, i el rei i els seus germans, per odi i enveja. Tot això contribuí a que el juliol de 1573 se signés una nova pacificació, l'[[edicte de Boulogne]], pel qual els hugonots tenien novament llibertat de consciència a tot el regne, així com de culte a La Rochelle, [[Nimes]] i [[Montauban]]. <ref name=autogenerated2>Frieda 2005: 350-354.</ref>
Enric d'Anjou va ser finalment elegit [[rei de Polònia]] l'11 de maig de [[1573]]. Malgrat tot, quan abandonà de mala gana la cort per dirigir-se cap a una terra estranya, era ja evident que el rei Carles, la salut del qual sempre havia estat pèssima, es moria. Enmig d'un clima de conspiracions, la reina mare va fer que el rei reconegués Anjou com el seu legítim hereu, per evitar així qualsevol jugada dels seus germans. El germà petit del rei, el [[duc d'Alençon]], copdiciava el tron, i formà un grup
==== La Cinquena Guerra de Religió (1574–1576) ====
| |||