Ticià: diferència entre les revisions

 

== Biografia ==

[[Fitxer:Titian - Portrait of a man with a quilted sleeve.jpg|thumbnail|220 px|En aquest retrat (h. [[1510]],[[National Gallery de Londres]]) tradicionalment es reconeix a [[Ludovico Ariosto|Ariosto]]. El model, que sembla girar-se per mirar fixament a l'observador amb gest desdenyós i segur de si mateix, va ser usat per [[Rembrandt]] com a pauta dels seus autoretrats]]

[[Fitxer:Tizian 022.jpg|thumbnail|dreta|225 px|''Flora'', ([[1515]]), serveix com a representació de l'ideal de bellesa renaixentista ([[Galeria Uffizi]] )]]

Després de diversos anys de convivència amb una dama anomenada Cecília Soldano, en el transcurs dels quals ja havia tingut dos fills, Pomponi i Horacio, el [[1525]] van decidir contraure matrimoni a causa de la mala salut d'ella i per legitimar a aquests fills. Cecilia no va arribar a sobreviure més de cinc anys des d'aquesta unió, durant els quals va portar al món a dues filles (algunes fonts indiquen que tres). Una d'elles, Lavinia, seria immortalitzada en diversos quadres.

 

[[Fitxer:Tizian 041.jpg|dreta|thumbnail|250px|Li va portar a Ticià dos anys ([[1516]]-[[1518|18]]) completar [[L'Assumpció de la Verge (Ticià)|''L'Assumpció de la Mare de Déu'']] de [[Santa Maria dei Frari]], la dinàmica composició triangular i vivesa de colors el va convertir en el més clàssic dels pintors fora de Roma.]]

 

Va pintar per segona vegada a l'emperador Carles el [[1533]] a Bolonya, rebent aquest cop un pagament autènticament regi i iniciant una de les relacions més sòlides entre un artista i un comitent, que duraria més d'un quart de segle. El rei va nomenar Tiziano ''"pintor primer"'' de la corona d'Espanya, ''"comte del Palau Lateranense, del Consell àulic i del Consistori"'', alhora que va ser designat [[cavaller de l'Esperó d'Or]], amb espasa, cadena i esperó d'or. Els seus fills, així mateix, van ser elevats a la dignitat de Nobles de l'Imperi.

 

[[Fitxer: Carlos_V_en_Mühlberg,_by_Titian,_from_Prado_in_Google_Earth.jpg|thumbnail|esquerra|306x306px|''[[Carles V a cavall a Mühlberg]]''([[1548]]), és el retrat iconogràfic per excel·lència. Representa a l'emperador com a príncep cristià, vencedor del protestantisme i com a símbol de l'hegemonia dels [[Casa d'Àustria|Àustries]] sobre Europa ([[Museu del Prado]])]]El [[1548]] es va requerir la seva presència a la [[Dieta d'Augsburg|Dieta Imperial]] celebrada a [[Augsburg]], on va pintar l'innovador [[Carles V a cavall a Mühlberg|retrat eqüestre]] de l'emperador en la [[Batalla de Mühlberg]], tot un símbol del poder imperial. La seva estada a la ciutat alemanya li va brindar l'oportunitat de conèixer a la noblesa local, al [[duc d'Alba]], l'il·lustre presoner [[Joan Frederic I Elector de Saxònia]] i a la reina [[Maria d'Hongria]]. Aquesta li va encarregar la sèrie dels quatre ''"condemnats"'' o les ''"fúries"'' per a la decoració del seu estudi, que consta de ''Els suplicis de Prometeu i Tàntal'', perduts tots dos, i els de ''Sísif'' i ''Ticio'', conservats al Prado.