Bromur d'or(III): diferència entre les revisions

compost químic
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: « {{Infotaula compost químic}} '''Bromur d'or(III)''' és un sòlid cristal·lí de negre a vermell fosc.<ref name="Macintyre">Macintyre, J. E. (ed.) ''Dicti...».
(Cap diferència)

Revisió del 15:09, 2 abr 2018

Bromur d'or(III) és un sòlid cristal·lí de negre a vermell fosc.[1][2][3] Té la fórmula empírica AuBr3, però existeixprincipalment com a dímer amb la fórmula molecularAu2Br6.[2][3][4].[5]

Infotaula de compost químicBromur d'or(III)
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular435,72 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaAuBr₃ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
Br[Au](Br)Br Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata


Preparació

La síntesi més comuna és escalfant or i brom líquid a 140 °C:[1]

2 Au + 3 Br2 → Au2Br6


Usos

Química catalítica

El bromur d'or(III) es fa servir en la catàlisi d'una gran varietat de reaccions com per exemple la reacció Diels Alder[6]

 

Un altre ús és enla substitució nucleofílica.[7]

 

Detecció de la ketamina

El bromus d'or(III) es pot usar com a reactiu de prova per la presència de ketamina.[8]

Paracetamol, àcid ascòrbic, heroïna, lactosa, manitol, morfina, i sacarosa tots ells causen un canvi de color a porpra instantani.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bromur d'or(III)

Referències

  1. 1,0 1,1 Macintyre, J. E. (ed.) Dictionary of Inorganic Compounds; Chapman & Hall: London, 1992; vol. 1, pp. 121
  2. 2,0 2,1 Greenwood, N.N.; Earnshaw, A. Chemistry of the Elements; Butterworth-Heineman: Oxford,1997; pp. 1183-1185
  3. 3,0 3,1 Cotton, F.A.; Wilkinson, G.; Murillo, C.A.; Bochmann, M. Advanced Inorganic Chemistry; John Wiley & Sons: New York, 1999; pp. 1101-1102
  4. Schulz, A.; Hargittai, M. Chem. Eur. J. 2001, vol. 7, pp. 3657-3670
  5. Schwerdtfeger, P. J. Am. Chem. Soc. 1989, vol. 111, pp. 7261-7262
  6. Asao, N.; Aikawa, H.; Yamamoto, Y. J. Am. Chem. Soc. 2004, vol. 126, pp. 7458-7459
  7. Georgy, M.; Boucard, V.; Campagne, J. J. Am. Chem. Soc. 2005, vol. 127, pp. 14180-14181
  8. Sarwar, Mohammad. «A New, Highly Specific Color Test for Ketamine». The Microgram. Drug Enforcement Administration. Arxivat de l'original el 2010-10-17. [Consulta: 26 gener 2012].