Diferència entre revisions de la pàgina «Cofán»

1 octet eliminats ,  fa 3 anys
m
m (bot: -moments en que +moments en què)
 
== Cosmología i sistemes de creences ==
L’entramat simbòlic que caracteritza l’ètnia cofán és transmès de forma oral de generació en generació. Aquest complex cosmològic està integrat per un compendi de mites que expliquen en profunditat, des de la gènesisgènesi fins als punts d’inflexió més importats que han caracteritzat aquest grup ètnic. D’aquesta manera, tal com s’ha observat ja amb la seva història, el seu sistema de creences s’ha vist afectat pels esdeveniments que han succeït després de la colonització occidental. Segons  Borman (1990) en la seva recopilació de llegendes dels cofán, les variables que donen relació a aquestes modificacions dins l’esfera cosmològica són les següents: el contacte amb altres grups ètnics, la influència dels colonitzadors espanyols  i l’ontologia dels mètodes endevinatoris. Com ja s’ha esmentat anteriorment, aquests inputs han condicionat en major o menor mesura l’esdevenir dels A’i i de les formes que tenen d’interpretar la realitat que els envolta. D’aquesta manera  “a pesar de que es la tradición oral, la que facilita innovaciones y es inherentemente susceptible al cambio, la percepción que nos proporcionan estas leyendas es invalorable para llegar a comprender el transfondo cultural y cosmovisión del Cofán” (Borman, 1990, pp. 9). Com podem veure, són aquests mites en forma de llegendes els que vertebren i estructuren la seva cosmovisió. La classificació que utilitza Borman per ordenar aquest compendi són les següents classificacions: “leyendas antiguas cofanes que incluyen a Dios y a cuentos de la creación”, leyendas cofanes antiguas: pre-conquistas y pre-ayahuasca”, “leyendas de la época intermediaria cofán, uso de ayahuasca”, “leyendas de la época post-conquista” (1990). Com s’observa, hi ha punts d’inflexió que fan referència a l’abans i després de l’us de l’ayahuasca per a la conformació de llegendes y de les que són fetes després de la conquesta espanyola. 
 
Segons Lucy Ruiz (1997), per entendre la relació entre els A’i i la natura, és imprescindible entendre la figura del xaman com a eix articulador entre el sistema de creences, l’organització política i l’econòmica. És per això, que és important considerar el paper de la medicina tradicional i del seu representant, en la formació del teixit que envolta la manera que tenen d’interpretar el món. Per acabar, i partint de la informació en línia extreta del museu Abya-yala de la Universitat Politècnica Salesiana (Quito) en relació al sistema de creences dels cofán, veiem que  consideren que l'univers va ser creat en el temps primordial per Chiga, qui "sempre va estar aquí". En el temps present distingeixen el pla celeste, on viuen els astres; el pla terrestre, on hi ha el bosc, el riu i la muntanya, on han de ser respectats els cucuya, éssers poderosos com el jaguar o la boa; i el pla subterrani, on viuen els cuancua. El xaman té un paper important i destacable en la comunitat i en la seva relació amb l'univers, i es considera com un cucuya que maneja sàviament el yagé i el tabac, i els seus símbols més representatius en la cultura són el sol i la lluna. Consideren que quan el xaman pren el yagé té el poder de mirar al futur i veure els esperits malignes; el xaman també pot convertir-se en boa o en tigre. La bipartició és una forma en què ells veuen a l'univers, tot té el seu complement. Pels cofán, educació i cultura estan fonamentades en quatre pilars: el pensament de la gent gran, les llengües natives, les plantes sagrades i les normes i els valors de la cultura.
6.734

modificacions