Monestir de Santes Creus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç rectificat
Línia 159:
El palau reial està situat a la banda de migdia del claustre posterior. Respon a la iniciativa de [[Pere el Gran]], enriquit per [[Jaume el Just]] i ampliat per alguns abats perpetus, des de Guillem de Ferrera (1347-1375) fins a [[Pere Noguers]] (1593-1608). Constitueix un exemple dins el monestir de l'arquitectura civil medieval a Catalunya, a la planta baixa les oficines, les cavalleries i la masmorra, al primer pis habitacions i al segon pis s'allotjava el servei.
 
Les dependències envolten dos patis contigus i es distribueixen en tres nivells. Un vestíbul amb enteixinat ornat amb heràldica reial i de l'[[Porta (abat)|abat A. Porta]] (1390-1402) ens introdueix al primer pati, on uns senzills permòdols escalonats sostinguts per arcs rebaixats aguanten l'escala principal, amb un formós relleu que mostra les armes catalanes entre àngels i lleons tinents, que ens condueix a una galeria amb barana de pedra on descansen columnes quadrilobulades i arcades sobre capitells ornats a dos nivells. El pati és cobert per un bonic i interessant enteixinat.
 
A l'interior del primer pis hi ha les cambres reials modificades pels diferents abats que hi habitaren. Al segon pis d'aquest mateix pati, trobem dues baranes amb columnetes, una de [[pòrfir]], que mostren els escuts dels abats A. Porta, J. Pinyana (1430-1438) i el de J. Valls (1534-1560) flanquejant una porta conopial. Aquest darrer abat sobrealçà el palau construint dues galeries d'estuc i un mirador. L'última intervenció es degué a l'abat P. Nogués qui foradà la part superior de la [[torre de l'homenatge]] amb una escala de cargol, on havia estat reclòs el fill de Jaume II.