Rasigueres: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 28:
La superfície agrícola, localitzada sobretot a la vall de l'Aglí, es limita a 256 ha en una quarantena d'explotacions, dedicades bàsicament a la vinya (248 ha. de les quals 241 de denominació d'origen controlada i 7 d'altres vins). Hi ha una societat cooperativa de vinificació, amb una capacitat inferior als 20.000 hl. Al N del terme hi ha pedreres de feldspat només accessibles des de l'Esquerda, explotats tradicionalment per una empresa de Caudiers de Fenollet. Al sud del terme hom ha explotat tradicionalment el guix 8el lloc de '''La Guichèra''' ho recorda); fins després de la [[segona guerra mundial]] hom explotà els meners de [[ferro]] de '''La Menera''' al S del terme, i, abandonats uns quants anys abans, uns altres al NW del poble.
== Història ==
El 1604 els marmessors de Guadall, mort de poc, entre els quals la seva vídua Ermengarda, lliuraren a [[Sant Miquel de Cuixà]], entre d'altres deixes del difunt, el seu alou de ''Radigeres'', però la senyoria era tinguda aleshores pels vescomtes de Fenollet en nom dels comtes de Besalú. vers 1085/86, tanmateix, probablement a causa de greus dificultats amb el vescomte de Castellnou Guillem Gausbert II i el seu parent, el vescomte de Fenollet Arnau Guillem, un cavaller dit Guillem Bernat, fill d'Arsenda, que havia rebut del comte Bernat III de Besalú la investidura del conjunt dels seus castells a Besalú, el Vallespir i la Fenolleda, li jurava fidelitat pel castell anomenat ''Rasig'' o ''Montserrat'', amb la seva castlania i totes les seves dependències. Aquest castell sembla distint del de Termena i de Tornafòrt, tots dos en territori de l'actual municipi. Fou sens dubte aquest '''castell de Rasigueres''' el que fou ocupat els anys 1389/90 per les companyies mercenàries de [[Bernat VII d'Armanyac]] i que el governador de Rosselló [[Gilabert de Cruïlles i de MallorcaGilabertMallorca|Gilabert de Cruïlles]] iintentà en va d'ocupar l'agost de Mallorca1390. Al segle XVII la família de Viver tenia la senyoria de Rasigueres: Guilhem del Vivièr, senyor de Rasigueres, marit d'Anna de Verniòla, la transmeté al seu fill Enric del Vivièr (mort el 1679), que tingué greus enfrontaments per la seva vida escandalosa amb el bisbe jansenista d'Alet [[Nicolau Pavilhon]].
 
== Cantó n.º 15==