Ratpenats: diferència entre les revisions

Els '''ratpenats, ratapinyades o voliacs''' (Chiroptera)<ref name="Noms">També anomenats «ratapinyades», «ratapenades», «ratapeneres», «muriacs», «muricecs», «voliacs», «pana-rats», «pinya-rates/pinyes rates» o «mosseguellos».</ref><ref>Del [[llatí]] ''rattus pinnatus'', 'rata alada'. </ref> són un ordre de [[mamífers]]. Amb aproximadament 1.100 [[espècies]],<ref name="tudge">{{ref-llibre | cognom = Tudge | nom = Colin | títol = The Variety of Life | editorial = Oxford University Press | any = 2000 | isbn=0-19-860426-2 | llengua = anglès}}</ref> els ratpenats representen aproximadament un 20% de totes les espècies de mamífers, cosa que els converteix en el segon ordre més gran d'aquesta classe per darrere dels [[rosegadors]]. Són els únics mamífers capaços de [[vol]]ar,<ref>Altres mamífers, com els [[pòssum volador|pòssums voladors]], els [[lèmurs voladors]] o els [[esquirol volador|esquirols voladors]], en realitat només poden planar distàncies curtes. </ref> s'han estès gairebé arreu del món i han ocupat una varietat de [[nínxols ecològics]] diferents. Els ratpenats tenen un rol [[ecològic]] vital com a [[pol·linització|pol·linitzadors]] de [[flors]] i també tenen un paper important en la dispersió de [[llavors]]. Moltes plantes tropicals depenen completament dels ratpenats. Els ratpenats tenen les [[pota|potes]] anteriors transformades en [[ala (anatomia)|ales]] i alguns es guien i cacen per [[ecolocalització]].<ref>Nowak, R. M. (1994).'' Walker's Bats of the World'', The Johns Hopkins University Press. ISBN 978-0-8018-4986-2</ref> Els ratpenats poden ser [[frugivorisme|frugívors]], [[insectivorisme|insectívors]] o alimentar-se d'[[ocells]] i altres petits [[vertebrats]]. Alguns, com els vampirs, són [[hematòfag]]s.