Església de Sant Feliu de Girona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "fins el"
m arreglo enllaços
Línia 66:
Aquest temple romànic era inacabat quan va ser destruït parcialment l'any 1285 <ref name=":3">{{Ref-publicació|cognom = Chamorro Trenado|nom = M.A.|article = La construcción de la fachada de la iglesia de San Félix de Girona|publicació = Actas del Quinto Congreso Nacional de Historia de la Construcción|url = http://www.sedhc.es/biblioteca/actas/CNHC5_023-M.Chamorro.pdf|data = 2007|pàgines = }}</ref> en del setge a la ciutat del rei francès [[Felip III l'Ardit]] (juny-setembre 1285). Aquesta construcció estava aturada a l'altura del [[trifori]]. A principis del segle XIV es va optar per refer l'edifici, treballs que començaren a partir del 1309 sota la direcció d'[[Arnau Estany]]. Les feines de construcció es van realitzar en diferents fases:<ref name=":3"/> entre 1315 i 1321 s'executaren les obres de l'[[absis]], el 1349 la capella del Sant Sepulcre (aquesta capella fou enderrocada més tard i l'espai que ocupava és ara l'accés a la capella de Sant Narcís,<ref name=":2"/> entre 1357 i 1360 es va construir en la part sud un [[claustre]] gòtic, el qual va ser posteriorment desmuntat per millorar la defensa de l'església enfront d'atacs francesos. El 1368 s'iniciaren les obres del campanar gòtic de forma octogonal, obra de [[Pere Sacoma]], les quals no finalitzaren fins al segle XVI tot mantenint l'estil gòtic. Un cop acabada la construcció del campanar, i ja en el segle XVII, es va executar la façana barroca prenent com a model la de la Catedral de Girona i la de l'església de Sant Martí Sacosta.<ref name=":3"/> L'obra es va realitzar en dues fases: la primera, entre 1605 i 1607 va ser encarregada als picapedrers Felip Regí i Joan Jausí i la segona fase va ser contractada el 1610 a Felip Regí i es va acabar el 29 d'abril de 1629. La concepció de la façana es va fer seguint el llibre de [[Jacopo Vignola]] “''Regola delli Cinque Ordini d'Architettura''” (1562) que circulava en versió castellana de Patricio Caxesi d'ençà 1593.<ref name=":3"/>
 
Finalment, entre els anys 1782 i 1792 es va construir la capella de Sant Narcís, encarregada pel bisbe [[Tomàs de Lorenzana]] a l'arquitecte [[Ventura Rodríguez]] amb pintures de [[Manuel Tramulles i Roig|Manuel Tremulles]] i en la que es va instal·lar un reliquiari d'argent on va trasladar-se el cos del Sant.<ref name=":0"/>
 
L'any [[1835]], però, va esdevenir una simple parròquia.<ref name="monestirs">{{ref-web|url=http://www.monestirs.cat/monst/girones/gi11feli.htm |títol=Canònica de Sant Feliu de Girona |consulta=2 març 2011 |obra=Monestirs de Catalunya |editor= |data= |llengua= }}</ref> A principis de la guerra Civil, el 1936, el temple fou assaltat i pati diverses destrosses. El 2011 el [[papa Benet XVI]] va atorgar el títol de [[basílica menor]] a l'església a instàncies del [[bisbe de Girona]], Francesc Pardo, esdevenint la segona de les [[comarques gironines]] després de [[Santa Maria de Castelló d'Empúries]].<ref name="basil"/> Va ser consagrada el 9 d'octubre de 2011 com a basílica menor en una missa d'Acció de Gràcies presidida pel cardenal [[Antonio Cañizares Llovera|Antonio Cañizares]] i el bisbe de Girona, [[Francesc Pardo i Artigas|Francesc Pardo]].<ref>La Vanguardia, 10 octubre 2011, "Sant Fèlix de Girona celebra la consagració com a basílica"</ref>
 
== Arquitectura ==
Línia 166:
Fet en pedra amida 220x58 cm. A la cara frontal hi ha vuit escenes que segueixen esquemes força habituals. Hi destaquen les que formen la trilogia de Sant Pere: a l'extrem dret Pere fent sortir aigua de la roca davant els seus soldats, a l'extrem oposat i cercant l'efecte de simetria, es disposa l'escena de la [[resurrecció de Llàtzer]]. A continuació de l'escena de la font es representa l'arrest del sant per part de dos soldats i al lateral oposat, l'escena de la multiplicació dels pans i els peixos. La tercera de l'esquerra és la curació del paralític. La quarta de l'esquerra és l'anunci de la traïció de Pere. Entre aquesta i la curació del cec es representa el tema del miracle de Canà, on es converteix l'aigua en vi.<ref name="patmapa"/>
 
Segons alguns autors aquest és el sepulcre trobat el darrer terç del s. X pel Bisbe [[Miró]] i es trobava darrere l'altar major. Traslladat el 1607 al pilar del [[púlpit]] corresponent a la nau de l'epístola. Més tard, el juliol 1779 i segurament a instàncies del canonge [[Francesc Dorca|canonge Dorca]], se situa sobre l'arc de l'altar major. Finalment l'any 1943 s'eliminà la pintura amb què s'havia cobert i es col·locà al lloc actual.<ref name="patmapa"/> D'època clarament constantiniana, caracteritzada per la manca de contrastos, un nou sentit de la línia, una forma gairebé cúbica dels caps i una composició menys bigarrada.<ref name="patmapa"/>
 
=== Sarcòfag del Bon Pastor ===