Mesopotàmia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 88.0.100.72. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 77:
=== Sumer al final de l'Imperi accadi ===
L'[[Imperi accadi]] va sucumbir davant els [[Gutis]] de [[Qutum]] (Gutium), també anomenats "dracs de la muntanya". Els seus reis (que es feien dir "poderós rei de Qutum") van portar noms semites o semititzats, això indicaria una absorció de la cultura acadiana. Alguns déus sumeri accadians (com [[Ixtar]] i [[Sin (mitologia)|Sin]]) van ser adoptats pels Guti.
[[Fitxer:Mesopotamia2150-2100.png|thumb|Sumer 2150 a 2100 aC, hegemonia dels Guti i d'Uruk]]
[[Fitxer:Mesopotamia2100.png|thumb|Sumer 2100 aC, hegemonia de Lagash]]
Les ciutats sumèries van recuperar la independència. Se suposa una hegemonia d'[[Uruk]] perquè així s'esmenta a la Llista dels reis sumeris, però fora dels noms de la llista no hi ha cap més dada per afirmar-ho o negar-ho. Les úniques dades vénen de Lagash: primer es coneixen els [[ensi]] vassalls dels sargonides d'Akkad: Kikuid contemporani de [[Rimuix d'Accad|Rimuix I]], Engilsa contemporani de [[Manixtuixu]], Uru contemporani de [[Naramsin]], Lugalushumgal contemporani de Naramsin i [[Xar-Kali-Xarri]]. Després venen una sèrie d'ensis que podrien haver estat subordinats a Uruk: Puzurmama, Urutu, Urmama, Lubaba, Lugula i Kaku. Llavors l'hegemonia de les ciutats va passar successivament per: [[Urbaba]], [[Gudea]], Urningirsu, Pirigme, Urgar i Mammakhani, que representen una successió familiar continuada (de pare a fill o de sogre a gendre). En aquest temps [[Lagash]], que era el centre de tres ciutats (la mateixa ciutat, [[Girsu]], Nina, 14 ciutats més de menor importància, i no menys de 40 poblets petits, amb una extensió de 1600 km²) havia perdut el seu paper central en favor de Girsu, tot i que es continua esmentat l'estat com Lagash. Urbaba (2164 aC a 2144 aC) va ser el primer governant que va exercir l'hegemonia; la seva filla Enanepeda va ser nomenada sacerdotessa de la deessa [[Nanna]] a Ur. Això vol dir que dominava aquesta ciutat i [[Èridu]] (Ur depenia en aquesta època de la ciutat estat d'Eridu), cosa que està més ben establerta al regnat de Gudea, de qui consta el domini sobre [[Nippur]], [[Adab]], [[Uruk]] i [[Badtibira]]. Els reis de Lagash només tenien el títol d'ensi, però Gudea està esmentat una vegada almenys com a "déu de Lagash". Es fa esment d'una expedició als regnes d'[[Regne d'Elam|Elam]] (Susa) i d'[[Anshan]] però sembla que va ser una expedició de càstig per una incursió anterior elamita, més que de conquesta. Es creu que Gudea va ser doncs un rei relativament pacífic que buscava més el comerç que la dominació. Va comerciar amb [[Dilmun]], [[Melukhkha]] i [[Magan]] i un país anomenat [[Gubin]] que s'identifica amb el Jàbal al-Akhdar al fons del Golf d'Oman. Uns altres llocs on va arribar el comerç de Lagash foren: la regió muntanyosa de Bakhtiar, Adamdun, Aratta, Kimash, Kalagad (al nord de Djebel al-Hamrin), Magda i Barme (entorn de Kirkuk), de les regions de l'[[Eufrates]] mitja i [[Síria]], de Basalla o Basar, i de la veïna Tidan, d'[[Urshu]], de l'[[Ebla]] a l'Alt Eufrates; del [[muntanyes del Taure|Taure]], de Menua, de Khakhkhum, i de la muntanya Uringeraz (cap a la zona del Taure). Consten al seu regnat la construcció de canals, sistemes de reg, treballs de sanejament, treballs d'urbanisme, construcció de santuaris, fabricació d'objectes d'art. Uns poemes esmenten la reconstrucció i la inauguració del [[E-ninnu|santuari d'Eninnu]] al déu nacional [[Ningirsu]]. La prosperitat va continuar amb els reis Urningirsu i Pirigme.
[[Fitxer:Utukhengal.png|thumb|Sumer, hegemonia de Itukhengal d'Uruk]]
Després de la dominació dels Guti a Acadia, el seu penúltim rei Tiriqum sembla que va voler conquerir Lagash, que tenia senyals de debilitat amb el rei Urgar ([[2117 aC]] a [[2113 aC]]) i amb el seu successor Nammakhani ([[2113 aC]] a [[2110 aC]]). El poder ascendent tornava a ser Uruk, amb [[Utukhengal]], qui va derrotar els Guti al nord de Sumer i va exercir l'hegemonia però molt breument, perquè el seu general, Urnammu, al qui havia encomanat el govern d'Ur, el va derrocar i va conquerir Lagash (on regnava Nammakhani, últim rei de la dinastia de Gudea) i va exercir l'hegemonia (renaixença sumèria, tercera dinastia d'Ur).
=== Renaixença sumèria ===
==== Tercera dinastia d'Ur ====
Després dels set anys d'Utukhengal, que es feia dir, a imitació dels reis d'Akkad, "Rei de les quatre zones del món", l'hegemonia va passar a Ur.
Els [[ensi]] d'[[Ur]], els quals governaven sota dependència de [[Lagash]], foren eliminats. El general [[Urnammu]], va ser nomenat Shagin (governador militar o virrei) d'Ur, i no va trigar a declarar-se independent. Es troben inscripcions d'Urnammu a Ur, Eridu, Uruk, Lagash, Larsa, Adab i Nippur i fins i tot més al nord d'aquesta ciutat. Una inscripció fou trobada també a la regió de l'alt [[Khabur]]. Les ciutats estaven governades per un [[Sumer#Títols polítics sumeris|ensi]], i les més llunyanes per un virrei o [[Shagin]] (governador civil - militar), els districtes estaven governats per [[Rabianum]] (alcaldes) i els poblets per [[Khazannum]] (corregidors). La llengua principal era el sumeri però com que la població semita acadiana era majoritària la seva llengua (l'acadià) també era parlada.
El seu fill i successor [[Shulgi]] va consolidar el regne i el va ampliar cap als estats veïns. A partir del seu 22è any de regnat (d'un total de 48) s'esmenta un període de pau. L'estructura social s'havia modificat una mica: al costat dels [[Sumer#Categories socials a Sumer|eren]], estaven el [[agaush]], una espècie d'encarregats de la vigilància dels treballadors de l'estat i de l'entrenament militar. Els militars estaven dirigits al nivell més alt per [[xaguin]], general i governador de districte amb una autoritat superior als [[Sumer#Títols polítics sumeris|ensi]], o allà on no hi havia ensi, reunint les dues funcions. Els pagaments es feien en plata o en espècie (9 grams de plata = 200 litres de civada). La mida de volum era el [[gur]] (1 gur = 300 siles = 200 litres). El coure es portava de [[Magan]], l'estany del [[Caucas]]. Els afers judicials eren encarregats a un [[mashkim]] (comissari) i les sentencies les dictaven 7 jutges. La dona tenia iguals drets que l'home. No es coneix la pena de mort ni la llei del talió.
Amb [[Shusin]] (2036 aC-2028 aC) es va construir una gran muralla, anomenada Muralla dels [[Martu]], que devia tenir com a objectiu aturar les incursions dels Martu ([[Amurru]]) i dels [[Tidnum]] (o Tidanum), una altra tribu semita nòmada.
[[Ibbisin]] va ser el darrer sobirà. Amb la invasió dels amurru i les revoltes, el seu regne es va ensorrar. [[Regne d'Elam|Elam]] va ocupar Ur que fou destruïda. Ibbisin va ser fet presoner, portat a Elam i llavors una guarnició elamita es va establir a Ur. Pocs anys després Ur va ser conquerida per Ishiberra d'[[Isin]] i durant uns anys va tenir l'hegemonia.
==== Regne d'Isin ====
Linha 100 ⟶ 116:
=== Perses ===
Després de la conquesta persa, Mesopotàmia fou dividida en dues satrapies: Assíria i Babilònia (538-331 aC). Els aquemènides es mostraren talment respectuosos amb els costums i la religió del país que incorporaren fins i tot el babilònic a llurs inscripcions monumentals. Això no impedí les revoltes: dues sota Darios I, la primera obra de Nidintubel, el qual adoptà el nom de [[Nabucodonosor III]], i la segona de l'arameu Araha, i una altra (483 aC) en el regnat de Xerxes I, el qual derrotà el seu capitost Šamaš-irba i arruïnà Babilònia.
=== Macedònics ===
| |||