Revolució no-violenta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
Una '''revolució no-violenta''' és una [[revolució]] utilitzant, en la seva majoria, la [[Resistència no-violenta|protesta no-violenta]] contra governs [[autoritari]]s per promoure la [[democràcia]] o la [[Autodeterminació|independència nacional]] al seu país. Una revolució no-violenta és possible encara que el control del govern adopti mesures brutals contra la [[protesta]], la creença comuna que la majoria de les revolucions que han tingut lloc en els règims [[Dictadura|dictatorials]] van ser aixecaments sagnants o violents no neix d'una anàlisi històrica. Les revolucions no-violentes en el [[segle XX]] es van convertir cada cop més en exitoses i comunes, especialment en les [[Aliança política|aliances polítiques]] de la [[Guerra Freda]] que van donar suport a l'[[statu quo]] del govern minvant.
 
En els anys 1970 i 1980, intel·lectuals en la [[Unió Soviètica]] i en altres [[dictadura socialista|dictadures socialistes]] van enfortir la resistència civil i l'extensió de la [[samizdat]]. Les dos grans revolucions que van tindre lloc durant la dècada de 1980 van influenciar fortament els [[Moviment polític|moviments polítics]] que van seguir. La primera va ser la [[Revolució del Poder Popular]] de 1986, a les [[Filipines]] des del qual el concepte del ''poder del poble'' fou àmpliament utilitzat, especialment per les nacions [[Llatinoamèrica|llatinoamericanes]] i d'[[Àsia]].<ref> http://www.time.com/time/magazine/article/0, 9171,1914872,00. Html</ref> Tres anys més tard, les [[Revolucions de 1989]] que va enderrocar a les [[dictadura socialista|dictadures socialistes]] de [[Bloc de l'Est]] reforça el concepte (amb la notable excepció de la notòriament sagnant [[Revolució romanesa]]), començant amb la victòria de [[Solidarność]] en l'any de les eleccions legislatives de [[Polònia]]. Les revolucions de 1989 varen promoure el model de les anomenades [[Revolució de color|revolucions de colors]], principalment en els estats [[Post-comunisme|post-comunistes]], que usen un [[color]] o una [[flor]] com un [[símbol]] i l'anomenada després [[Revolució de Vellut]] a [[Txecoslovàquia]].
 
Línia 6:
 
Recents revolucions no-violentes inclouen la [[Revolució Taronja]], que es va destacar per una sèrie d'actes de [[desobediència civil]], [[seguda|segudes]] i la [[vaga general]] organitzada pel moviment d'oposició.
 
Segons un estudi que tingué en compte 323 campanyes revolucionàries amb al menys 1.000 participants fetes des del 1900 fins al 2010 trobà que les revolucions no-violentes tenen més èxit que les violentes i els governs instaurats solen ser democràtics.<ref>{{ref-web|cognom=Kenrick|nom=Douglas T.|url=https://www.psychologytoday.com/us/blog/sex-murder-and-the-meaning-life/201404/violent-versus-nonviolent-revolutions-which-way-wins|consulta=19 abril 2018|títol=Violent Versus Nonviolent Revolutions: Which Way Wins?|obra=Psychology Today}}</ref>
 
== Referències ==