Manuel Godoy: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Davant de substantiu, 'participar' es regeix per la preposició 'en'
Línia 14:
 
=== Motius de la seva ràpida ascensió ===
* Un sector atribueix aquest ascens a la passió que la reina [[Maria Lluïsa de Parma|MaríaMaria LluisaLluïsa]] va sentir per un guàrdia tan ben plantat: alt, fornit, cabell ros, cutis blanc, ulls blaus... Així ens els descriuen els qui el van conèixer, i el mateix [[Francisco de Goya y Lucientes|Goya]] així ens el retrata. Bellesa i intel·ligència van ser les virtuts que la sobirana va apreciar en el seu protegit, i la idea que va arribar a forjar-se del talent polític de Godoy va aconseguir infondre-la també al seu espòs. La seva presumpta aventura amb la reina va contribuir al desprestigi de la monarquia, com demostren aquestes ''coplillas'' que circulaven en aquella època:
::::::::''Mi puesto de Almirante''
::::::::''me lo dio Luisa Tonante,''
Línia 24:
::::::::''todo va por la entrepierna''
 
* Un altre sector de gent, malgrat que reconeixen l'aventura de la reina amb Godoy, la consideren en un paper secundari. Opinen que la ràpida ascensió de Godoy va ser impulsada per les repercussions que la [[revolució francesa]] i el seu gir cada vegada més radical van tenir a la península. Davant dels esdeveniments que van obligar a renunciar al tron [[Lluís XVI de França|Lluís XVI]], el ministre [[comte de Floridablanca|Floridablanca]] va adoptar una actitud vacil·lant, sense atrevir-se a intervenir, mentre va intentar mantenir fora de perill el país de la ideologia revolucionària ([[1789]] - [[1791]]). Fracassada aquesta política, el [[comte d'Aranda]] va prendre el poder, però a causa de la seva ideologia il·lustrada no va saber millorar la delicada situació de la monarquia de Carles IV, ni la del rei francès, en la qual ja s'havia proclamat una república. Davant d'aquests esdeveniments el rei va nomenar Godoy per governar, un home lliure d'influències i relacions amb Floridablanca o amb el partit aragonès d'Aranda.
* En les seves ''Memories'' el favorit protesta contra els que van atribuir al galanteig i a les tonades les preferències de lloa reis: "''En la meva vida vaig entendre de guitarra, ni de cantar, ni podia acudir a aquestes habilitats, que no tenia, per sostenir-se en la cort. Jo diré poques coses sobre això, i observaré el decòrum que requereix la seva memòria, com convé entre espanyols.''" No pot negar-se noblesa d'intenció en les esmentades paraules.