Bonastruc ça Porta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m referències|2 --> referències |
desambiguo |
||
Línia 2:
'''Bonastruc ça Porta''' ([[Girona]], [[1194]] - [[Haifa]]?, [[1270]]), fou [[rabí]] de l'[[aljama]] de [[Girona]] i metge. El seu nom [[hebreu]] era '''''Moixé ben Nahman''''', per la qual cosa fou anomenat també '''Nahmànides'''. També se'l coneix en hebreu com a '''Ramban''', [[acròstic]] de ''Rabbi Moixé ben Nahman''.<ref name="sapiens128">{{citar ref | cognom1=Armengol | nom1 =Montse | cognom2 =Forcano | nom2 =Manuel | títol =Jueus a Catalunya | publicació = [[Revista Sàpiens]] | format = paper |exemplar= núm.128 | editorial = Sàpiens Publicacions | lloc = Barcelona | data = Abril 2013 | pàgines = p.24 | issn =1695-2014 }}</ref> [[Gerson ben Solomon]] possiblement fou nét seu<ref>Moritz Steinschneider, ''[http://books.google.cat/books?id=nXuCOWDa5AUC&pg=PA74&dq=Gerson+ben+Solomon&hl=ca&ei=05C7S-OdJMOQ-AbrnYy5CA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CEEQ6AEwBA#v=onepage&q=Gerson%20ben%20Solomon&f=false Jewish literature from the eighth to the eighteenth century]'' {{en}}</ref> i per tant [[Guersònides|Levi ben Gerson]] el seu besnét.<ref>Enciclopèdia Jueva</ref>
Va ser un destacat filòsof, [[Talmud de Babilònia|talmud]]ista i [[Càbala|cabalista]]. Admirador de [[Maimònides]], s'oposà a les seves tendències intel·lectualistes i derivà fins a qüestions de la [[càbala]], dins les quals compongué un ''[[musta gab]]'' per ser recitat el primer dia de l'any. Aquest ''musta gab'' és la mostra més antiga de poesia cabalística peninsular. Algunes altres obres cabalístiques seves són ''[[Oçar ha-hayyim]]'' ("Tresor de la vida") i ''[[Deraixà]]'' ("Investigació"). Igualment, escrigué mantes obres didàctiques, per entre les quals hom troba ''[[Igguéret ha-qódeix]]'' ("Epístola de la santedat") i ''[[Torat ha-adam]]'' ("La Llei de l'home").
Quant a la seva vida pública, l'actuació més remarcable fou la participació en [[Disputa de Barcelona|una controvèrsia pública]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Estanyol i Fuentes |nom=Maria Josep |títol=Els jueus catalans: les seves vivències i influència en la cultura, l'economia i la política dels reialmes catalans |url= http://books.google.cat/books?id=zK5IAQAAIAAJ&q=Disputa+de+Barcelona++Raimon+de+Penyafort&dq=Disputa+de+Barcelona++Raimon+de+Penyafort&hl=ca&sa=X&ei=XAH5U97IDsHKaLClgIgD&ved=0CB4Q6AEwAA |llengua= | editorial=PPU |data=2009 |pàgines=60 |isbn=8447710629}}</ref> amb el cristià convers [[Pau Cristià]], celebrada a [[Barcelona]] el [[1263]], davant el rei [[Jaume el Conqueridor]] i de [[Ramon de Penyafort]]. Ambdós contrincants es van considerar vencedors de la controvèrsia, i com a resultat d'aquesta discussió, ''Ramban'' va ser condemnat a l'exili. A causa d'això, sojornà a [[Castella]] i a [[Provença]], abans de traslladar-se a [[Terra Santa]], on morí el [[1270]].
| |||