Wizzard: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
Canvis menors, neteja, replaced: freqüentment → sovint, incloent la → inclosa la AWB |
||
Línia 1:
{{Grup musical}}
'''Wizzard''' Era un banda anglesa de [[Glam rock|glam]] rock formada per Roy Wood, anteriorment membre de [[The Move]] i co-fundador de l'Electric light Orchestra. ''El Llibre The Guinness Book of 500 Number One Hits states'', deia "Wizzard era Roy Wood tant com Wings era Paul McCartney."<ref name="500 Number One Hits">{{ref-llibre|nom=Jo|cognom=Rice|any=1982|títol=The Guinness Book of 500 Number One Hits|edició=1st| editorial=Guinness Superlatives Ltd|lloc=Enfield, Middlesex|pàgina=150|isbn=0-85112-250-7}}</ref> Són més famosos per la seva cançó de Nadal "I Wish It Could Be Christmas Everyday" (1973).
== Biografia ==
=== Començaments ===
No molt de temps després de l'alliberament del primer àlbum de l'[[Electric Light Orchestra]] (ELO) , Wood es trobava
=== Debut en viu, èxit de vendes i gires ===
La banda va fer el seu debut en viu a The London Rock and Roll Show a l'Estadi [[Wembley Stadium (antic)|Wembley]] el 5 d'agost de 1972.<ref name="NME Rock 'N' Roll Years">{{ref-llibre|nom=tilly|cognom=Tobler|any=1992|títol=NME Rock 'N' Roll Years|edició=1st| editorial=Reed International Books Ltd|lloc=Londres|pàgina=75|id=CN 5585}}</ref> La segona aparició de Wizzard fou al Reading Festival també durant l'agost. Amb distintiu maquillatge de guerra i vestimenta multicolor, van anar apareixent al programa Top of the Tops de Televisió de BBC, membres i amics,
El senzill nadalenc de la banda del 1973 Nadal de la banda sol "I Wish It Could Be Christmas Everyday" ha esdevingut una peça fixa en la programació nadalenca de ràdios i televisions britàniques. Va ser reeditat en 1981, i un re-enregistrament de [[Disc fonogràfic|12]]" hom va comercialitzar en 1984.
Línia 18:
=== Dificultats econòmiques ===
Wizzard va ser una banda cara per mantenir, tant per la gran alineació, pel que fa als costos d'enregistrament i per la propensió d'en Bill Hunt de destruir els pianos dels locals en els quals estaven tocant música. L'hora de l'estudi va ser un escull encara més gran de les finances de la banda. Segons Price en una entrevista de ràdio: "Quan vam acabar de gravar "Angel Fingers", es rumoreaba que havíem passat més temps a l'estudi que [[Paul McCartney]] amb tot l'àlbum de Band on the Run. Ja sigui veritable o no, això significava que la majoria dels diners de l'empresa discogràfica els va gastar en temps d'estudi i que els membres de la banda havien de confiar en viatges i actuacions en directe per als seus ingressos. Un parell de recorreguts al Regne Unit i una gira pels EUA no van ser suficients per assegurar els salaris habituals per als banda. Un a un els membres de la banda van trobar altres coses més lucratives per ocupar el seu temps".<ref>{{Ref-web|url= http://www.birminghammusicarchive.com/wizzard/|títol=Celebrating Birmingham's Popular Music History - Wizzard| consulta=17/03/2018|nom=Keith|cognom2=Law|llengua=anglès| editor=This work by Birmingham Music Archive is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial 4.0 International License.|data=}}</ref>
=== Dissolució ===
A la tardor de 1975, s'havien dividit, deixant un single de comiat, "Rattlesnake Roll", que va fallar en les llistes de vendes i un tercer àlbum, Main Street, que el seu segell discogràfic no va llançar, ja que consideraven que no era comercial. Wizzard havia pensat inicialment que el seu segon àlbum fos un doble, amb un disc un conjunt de "pastiches" -peces imitant un estil o època musical determinada- de rock and roll i l'altre disc de jazz-rock. La discogràfica va escoltar el set de rock and roll i va decidir llançar-lo com un sol àlbum, que va aparèixer el 1974 com ''Introducing Eddy & The Falcons''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Van der Kiste|nom=John|títol=Roy Wood: The Move, Wizzard and beyond|url=|edició=CreateSpace Independent Publishing Platform - Amazon Group|llengua=anglès|data=8/12/2014| editorial=CreateSpace Independent Publishing Platform|lloc=|pàgines=|isbn=978-1502990365}}</ref> ''Main Street,'' el set de jazz-rock, va romandre als arxius i va ser presumptament perdut amb el pas del temps, però va ser finalment llançat l'any 2000.
Després de la divisió de la banda en 1975, Wood i Price van formar la banda Wizzo de curta durada,<ref name=":0" /> després de la qual Wood va tornar a la carrera en solitari a més de produir registres per a altres músics, notablement una versió de "Duke of Earl " que va aconseguir Top 10 en 1979 per als Darts, "revivalistes" britànics.
El 13 de novembre de 2014, el saxofonista Mike Burney va morir, amb 76 anys, després d'una llarga batalla contra el càncer.<ref>{{Ref-web|url= http://www.itv.com/news/central/update/2014-11-14/wizzard-star-mike-burney-dies-aged-76/|títol=ITV - Wizzard star Mike Burney dies aged 76| consulta=17/03/2018|llengua=anglès| editor=ITV plc|data=14/11/2014}}</ref><ref>{{Ref-web|url= https://www.birminghammail.co.uk/news/midlands-news/wizzard-star-mike-burney-who-8112432|títol=Wizzard star Mike Burney, who also played with The Beach Boys, Sammy Davis Junior and Bob Hope has died| consulta=17/03/2018|nom=Catherine|cognom=Lillington|llengua=anglès| editor=Trinity Mirror Midlands|data=14/11/2014}}</ref>
== Membres del grup ==
Línia 88:
== Referències ==
{{referències}}
[[Categoria:Grups de rock anglesos]]
|